Visitants

14 de setembre del 2008

Unint forces, es fan més grans

Centrals de compres i serveis, l’associacionisme sectorial com a eina de sostenibilitat del comerç independent davant la competència internacional, amb l’abaratiment de les despeses


No és el mateix adquirir-ne 4 que 100 d’una sola tongada, és per això que molts comerciants s’uneixen per sumar les seves compres, i així aconseguir millors condicions per tots.

La idea principal és comprar més quantitat, amb menys diners i millors condicions, i per aconseguir-ho, és necessària la superació de la fragmentació comercial. Les Centrals de Compres i Serveis són operadores, amb recursos econòmics i personalitat jurídica pròpia, que tenen com a objectiu desenvolupar activitats i prestar serveis a empreses independents. Solen associar-se per tal d’adquirir productes als fabricants a un preu més assequible, i més endavant, acaben per crear la seva pròpia marca sense perdre l’experiència de cada una de les empreses que s’incorporen.
Cal diferenciar les Centrals de Compres i Serveis d’altres sistemes de comerç que operen de manera semblant, com ara les cadenes horitzontals o les verticals. Així com les sucursals pertanyen a la mateixa empresa, i les franquícies, comparteixen la marca, les Centrals de Compres i Serveis ajunten diferents empreses d’un sol sector, per tal d’abaratir els costos, sense perdre la seva identitat.

Unir-se per adquirir més productes a millor preu,
sense perdre l’experiència

Les Centrals de Compres, poden ser cooperatives constituïdes, o que actuen formalment com a tal, o bé negocis –que busquen treure’n benefici propi d’aquest intercanvi. L’objectiu principal es millorar seva posició de competència al mercat, aconseguir estalviar preu en les seves compres, ja sigui per consum propi o per producció. Després quan s’entra en el territori dels serveis, ja que aquesta unió els permet ampliar la formació dels seus treballadors de manera més especialitzada, crear una nova marca sense que es perdi l’original i gestionar-la en nom de tots. Marketing, poder de negociació de compra, coneixement de mercat i tecnificació.

Inconvenients
Posar en funcionament una Central de Compres i/o Serveis, no és sempre beneficiós. I és que si queda clar que la rebaixa en el preu la millora en les negociacions amb els proveïdors són els objectius principals, l’adquisició de grans quantitats pot resultar perjudicial: aquest material no ha de servir per acumular pols al magatzem.
A més, cal remarcar que, amb la suma de les empreses d’un sector per una mateixa causa, s’està ajudant a la competència més directa a créixer, cosa que molts temen. Fa falta, doncs, que hi hagi una bona organització, reglamantada i eficaç, per passar d’una simple associació de grup de compres a una central amb funcions de gestió, assistència i estratègia.
INTERNET EN LES CCS
Amb l’avenç de les noves tecnologies, l’estructura de les Centrals de Compres alhora d’organitzar-se en surt beneficiada. Internet pot facilitar la posada en comú de les comandes, amb la creació de portals que ajuntin l’esforç de diferents empreses, sense la necessitat d’estar unes a prop de les altres. Al mateix temps, la xarxa també pot millorar el contacte amb proveïdors i clients.
És el cas de CEALCO, per exemple, CCS líder en fontaneria, climatització i sanejament que ha creat una extranet per informar als socis de les tarifes de venda establides amb els proveïdors. Cal destacar que CEALCO connecta amb Europa a través de la central europea EDT, juntament amb altres països com Alemania, Dinamarca, Hongria, Bèlgica, França, Àustria i República Txeca.
ASSOCIACIONISME EN TEMPS DE CRISI

Quan el mercat trontolla, les petites i mitjanes empreses busquen refugi en l’associanisme. És un moment de multiplicació de socis dins les CCS: es millora el compromís intern per por a no resistir una mala etapa econòmica.
INICIATIVES PER CRÉIXER
Si pensem a nivell Europeu, Espanya està poc desenvolupada en el que fa a Centrals de Compres i Serveis. És per això que l’Associació Nacional de Centrals de Compres i Serveis (ANCECO), nascuda a Terrassa l’any 1998, treballa amb la voluntat d’incentivar la concentració comercial de les compres entre els minoristes, per tal de crear una competència més forta als mercats.
Sota aquesta idea, ANCECO ha volgut crear una base útil sobre la que sostenir un model cada emergeix amb més importància i presència a l’entorn econòmic espanyol, i sobretot, diferenciar-lo de les altres fórmules de cooperació i aliances comercials.
Per fer-ho possible, s’ha presentat el Llibre Verd de les CCS, un document que defineix els marcs de funcionament per tal de formalitzar aquesta tipus de negoci davant les institucions, i dels mercats, i així organitzar-se com a grup de manera eficient.

Contenció, però confiança en el futur

El proper 17 i 18 de setembre, ANCECO, portarà a terme el seu 7è Congrés a la Casa de la Llotja de Mar, a Barcelona, aprofitant el desè aniversari de l’associació. L’objectiu és crear debat entre els socis i protagonistes del món de les Centrals de Compres, especialment pel que fa a desacceleració del consum i els seus efectes en el mercat. És en aquests moments quan les pimes han d’estar més unides que mai: contenció, però confiança en el futur.


Publicat el 14 de setembre de 2008 a El Cèntim, suplement d'economia de L'Avui.

3 de setembre del 2008

Un pueblo capacitado


Palafolls estrena su tercera tienda que da trabajo a personas que sufren trastorno mental severo (TMS)
Puede parecer una tienda cualquiera por fuera, un Bershka que ofrece prendas de otras temporadas a un precio razonable, pero en realidad es una tienda muy especial. En la forma y en el fondo, porque da trabajo a personas con discapacidades mentales graves y la tienda se encuentra en Palafolls, un municipio sensibilizado con las personas que padecen trastorno mental severo (TMS) gracias a la labor de la fundación local Molí d'en Puigvert, en una iniciativa enmarcada en el proyecto de integración social For and from special people que impulsa el grupo textil Inditex.
El Bershka también está diseñado
en su interior para las personas
con discapacidad física

La tienda, ubicada en la calle Major, está diseñada, además, para favorecer la accesibilidad y movilidad de personas con discapacidad física y cuenta con un mostrador adaptado para personas en silla de ruedas, perchas a 120 centímetros y probadores más anchos de lo habitual con interruptores de comunicación para avisar al personal.
No es la primera vez que Palafolls tiene una iniciativa de este tipo, que busca proporcionar empleo y capacitar profesionalmente a personas con TMS al mundo laboral. La Fundació Molí d'en Puigvert se convirtió en el 1995 en la sede de los programas de rehabilitación social y laboral para el colectivo de TMS del Maresme, y ha ido desarrollando distintos proyectos realizados por la Generalitat de Catalunya, la Diputación de Barcelona, el Ayuntamiento de Palafolls y la Comunitat Terapèutica del Maresme. En el mismo pueblo ya se habían creado otros dos establecimientos de este tipo: Fora de Sèrie, comercio en el que se ofrece ropa de marca Massimo Dutti –también de Inditex– rebajada hasta un 50%, y que se ubica justo delante del nuevo local, y Moltacte, en el que se vendía ropa artesanal confeccionada por los mismos empleados hasta enero de este mismo año.
En el Ayuntamiento han querido remarcar su interés por seguir trabajando a través de la misma fundación. Valentí Agustí, el alcalde, se siente muy reconfortado con el éxito obtenido con el primer establecimiento, que se amplió hace dos años debido a su éxito, y bromea asegurando: “Pronto haremos la competencia a La Roca del Vallès”. Se espera que la iniciativa prolifere con la incorporación de nuevas firmas o de más marcas del grupo Inditex en la zona, para continuar con la filosofía de vender ropa a mejor precio, y al mismo tiempo, ayudar a personas con trastornos mentales a ser económicamente independientes, y a que puedan trabajar como cualquier otra persona, que de eso se trata.
Publicat a VIVIR, LA VANGUARDIA, 3 setembre de 2008

1 de setembre del 2008

DOBLE CARA D’AGOST

Racó Viu, Les Tres Viles, Setembre 2008

La cançó està a mig sonar. Entra un client i demana una Coca-cola i un plat d’olives. A la barra una parella saboreja una clara de granitzat de llimona en una conversa no gaire emocionant. Tres taules amb plats a mig acabar. Dos cafès, sis plau, un amb la llet natural; jo vull sacarina, no sucre. El cel està turquesa, el mar transparent, el sol descoloreix la fusta de les taules. Vull el compte. El murmur de la gent xerrant envaeix els seus pensaments, cansats, difosos, opacs. Senyora, un gelat. Els cafès a la barra. L’altre cambrer amb la safata amunt i avall, intentant guanyar-se una propina. El gel del congelador impactat a cara i mans. El soroll de la màquina registradora, que s’obre i es tanca a una velocitat d’espant. Canvia la cançó. El rellotge que no avança. Teniu tabac? El canvi de la taula 13. El senyor Joan entra amb els seus néts. El de sempre nena. Draps bruts. El sol s’interposa darrera la columna i li cega la mirada. Els pensaments que no tenen temps de progressar. La ment obeeix l’automatisme. Els peus ballen al son de les peticions dels clients. Entren, seuen, demanen, consumeixen, s’aixequen, paguen, desapareixen.
Tothom saluda, ningú la coneix. Una copa de cervesa. El rentaplats acaba el seu torn. Els gots cremen, com el sol que no la deixa veure qui hi ha a la taula 2. Deu cèntims de propina, i la moneda ressona al pot metàl·lic. El locutor de la ràdio anuncia les 7 del vespre, però el rellotge no avança. El sol no s’amaga, i no hi veu. Quatre mitjanes a la 15! Els plats al seu lloc. Els nens triant les patates. Tres turistes observant els gelats. La parella de la barra amb el bitllet a la mà. La moneda de deu cèntims al pot. Teniu tabac? L’altre cambrer amunt i avall. El cel va perdent llum. La cosa agafa ritme.

Per molts és el mes de les vacances. Per ella no. Agost també és sinònim de feina, és aprofitar el fòrum de gent sense preocupacions per omplir butxaques, quan els altres les buiden. Agost és un mes de doble cara, però que manté una relació recíproca entre totes dues
.

'BAÑO PERRUNO'

Breu Despiece publicat a la secció VIVIR de LA VANGUARDIA, 01/09/2008

MARESME– En época de playa, sabuesos y bañistas no mantienen siempre relaciones amistosas. Son muchas las playas que muestran su cartel de prohibida la entrada a perros, y es que estos animales y las playas viven una situación de incompatibilidad durante la temporada veraniega. Generalmente, las ordenanzas municipales, prohiben que los canes pisen la arena en un horario determinado, como por ejemplo Sant Andreu de Llavaneres, que restringe el baño perruno de 8 de la mañana a 8 de la tarde. Otros van más allá, como el caso de Vilassar de Mar, o de la capital de comarca, Mataró, que impiden que las mascotas se remojen en agua salada a partir del mes de mayo, y hasta setiembre, e incluso, octubre. Estas limitaciones se basan principalmente en motivos de higiene.
El procedimiento a seguir en caso de incumplimiento se repite: los bañistas dan la queja a la Cruz Roja de la playa, que en general trabaja de 10 a 18h, y estos avisan a los propietarios. Si el problema persiste, o los socorristas no están en horas de trabajo, se procede a llamar a la Policia Local, que de inmediato deberían avisar de la normativa fijada por el Ayuntamiento, y multarlos si es necesario.

El + llegit