Hipocondríacs

Tot comença amb un picor de coll, d’aquell que t’irrita els pensaments. Procures no pensar-hi, però a cada esternut del company, sents que et tremolen les cames i et bull el front. Te’l mires de reüll, com acusant-lo. Ell et retorna la mirada amb celles arquejades en senyal d’amenaça. Algun dels dos és el culpable d’aquest cercle viciós, que farà caure tot el despatx un a un, com mosques.

MONTALTREK

ASSOCIACIO EXCURSIONISTA DE SANT VICENÇ DE MONTALT

Aquesta és la història de la primera associació excursionista a la nostra vila, a la que han batejat com a Montaltrek. Els seus orígens es remunten a Francesc Calopa, muntanyista experimentat, qui va plantejar fa 2 anys la idea d'organitzar una caminada popular al Grup Pro-esplai. Aquest grup va accedir, tot i que cada vegada que quedaven per marcar els camins, eren 5 els que semblaven mostrar més interès en professionalitzar la idea. Així és com en Calopa s'uneix de manera fortuïta amb en Josep Grau, en Robert Subirón, en Josep Bellonch i en Joan Pérez, avui secretari, tresorer i vocals, respectivament.

L'associació neix, com bé diuen, “de carambola”. I és que van decidir muntar la caminada popular ells sols, fet que es va traduir en Montaltrek, i la seva Marxa Popular Cim dels 3 Turons. L'èxit d'aquesta experiència, que va acollir fins a 600 persones d'arreu de Catalunya, els ha empentat a tirar endavant altres projectes. El primer d'ells, és una exposició audiovisual amb imatges d'aquesta primera marxa popular, i properament, una nova sortida. El seu objectiu principal, és, com bé diuen, el de “donar un motiu més a la gent per venir a Sant Vicenç de Montalt”.

Hi havien precedents d'alguna associació o entitat similar a la vostra aquí a Sant Vicenç? Per la meva banda [comenta Josep Grau], tenia un grup al poble que es deia Unió Excursionista de Sant Vicenç (UES), i ens dedicàvem a organitzar sortides entre nosaltres. Però no era un associació ni res, érem un grup de persones a les que ens agradava anar a caminar. Ara feia anys que no funcionava, es va anar deixant.

Aquesta associació, comença amb una idea plantejada al Grup Pro-esplai. Què és el que no va funcionar? Nosaltres volíem fer una caminada una mica més professional. Volíem fer Trekking, d'aquí Montaltrek. El què fèiem amb el Grup Pro-esplai era una sortida cada diumenge dirigida més als nens, una mica més familiar i tranquil. Amb l'associació, s'orientava una mica més a la nostra idea, i ens legalitzàvem.

Inicialment, era aquesta la ruta que teníeu pensada? No. El què teníem pensat [explica Francesc Calopa], era fer una caminada pel perímetre del terme municipal, cosa que jo ja he fet més d'una vegada. Es triga, aproximadament, 5 hores i un quart, i és una manera de veure tot el què ocupa el teu municipi. El què passa, és que s'agafa molt d'asfalt, moltes urbanitzacions. I el trekking no vol l'asfalt. Així que vam haver de pensar una altra ruta, així és com va sortir la idea dels 3 cims.

Una ruta que no s'havia fet mai. Com sorgeix? El què teníem clar és que s'havia de pujar al cim del Montalt [explica Josep Grau]. Tothom qui viu aquí a Sant Vicenç, ho ha fet una vegada o una altra. Però en canvi, als 3 turons [Montalt, Turó del mig i Vilanegre] no hi ha anat pas tothom. Jo, per exemple, no els coneixia! I ens vam dir, escolta! Per què no els fem els 3? La gràcia és que des del Turó del mig, que està al terme municipal d'Arenys de Munt, tens vista a interior, al Vallès. En canvi, en el Vilanegre, tens vista sobre el mar. En poca distància pots veure dues panoràmiques molt diferents.

Perquè aquesta ruta l'heu ideat i senyalitzat vosaltres. Com ho heu fet tot això? A base d'anar pujant per la zona i mirar mapes. Així és com l'hem anat fent i marcant. Per exemple, des del Turó del mig al Vilanegre, no hi havia camí, el vam netejar nosaltres. També buscàvem un dolmen que un mapa marcava per la zona, que no vam trobar! Val a dir que una setmana abans, el propietari del Montalt ens va tancar el pas per un dels trams, i vam haver de buscar un altre camí i obrir-lo a cop de destral. La gent ja s'havia apuntat, i clar, havíem de fer alguna cosa!

A la primera marxa Cim dels 3 turons, van anar-hi 600 persones. Us esperàveu aquest aforament? No, va ser una sorpresa, i estem molt contents perquè la gent ha respòs molt bé [explica Josep Becholl]. És més, n'hi ha que ens ha vingut a dir que és una ruta molt maca i que ha estat molt ben organitzada, i que per quan tenim pensat fer-ne una altra, cosa que ens continua sorprenent. Volem agrair als voluntaris, als spònsors i a l'Ajuntament, la seva col·laboració en aquesta marxa. Sense ells, no ho haguéssim pogut portar a terme. I la veritat és que no sabíem fins on arribaríem, havíem fet una porra interna de la gent que vindria!

I qui la va guanyar? En Josep Becholl! [explica Robert Subirón]. Havíem apostat des de 200 persones, la xifra més pessimista, fins la més optimista de 600. La gent s'anava apuntant, vam haver de fer més samarretes, demanar més taules per la botifarrada,... i això, li sumem les 120 persones que van venir a apuntar-se el mateix dia.

Quina mena de públic es va acostar? De tot! Hi havia famílies amb nens de 7 i 8 anys, marxaires de les rodalies i corredors. Vam anar a portar cartells a les diferents associacions dels pobles del Maresme, i com que era una ruta nova, molts han vingut a fer-la. El què ens va sorprendre és que, a més, va venir gent de Palamós, de Valls, de Granollers, de Girona, de Lleida,... precisament, el què més ens ha agradat és que ha vingut gent de tot arreu, i hem estat felicitats per com l'hem organitzada. Així, de cara a l'any que ve, podrem corregir alguns detalls i repetir-la. Perquè la idea és convertir-la en una marxa anual.

I ara, com a associació, suposo que esteu oberts a nous socis? I tant! A socis i a col·laboradors. Si algú creu que ens pot ajudar en alguna cosa, nosaltres encantats. La veritat és que des de setembre fins al novembre, només ens vam centrar en la marxa. Ens vam legalitzar donant-nos d'alta com a associació, tenim els nostres estatuts, i ara estem començant a treballar. De moment, la idea és que qui es vulgui fer soci, haurà de pagar una quota anual de 20€. Amb això rebrà la informació a casa, tindrà una assegurança, disposarà del material que anem comprant i descomptes en sortides. També tindrà l’opció de federar-se, que és molt important, perquè per fer-ho, cal estar en una associació.

Què teniu en ment? Tenim moltes idees, però encara s'han de madurar. Per exemple, volem recuperar els campaments pels més petits, cosa que ja s'havia fet a Sant Vicenç. Creiem que és bo per la convivència, i que és una bona aventura. Tampoc descartem fer cursos d'orientació o d'escalada. Tenim molts projectes que encara estan per determinar, però el què és segur, és que donada la resposta, farem més sortides.

El 10 de gener, la propera. Sí, la idea és fer una o dues sortides matinals pel Maresme i el Vallès, cada mes. En funció si s'apunta o no més gent, en farem més sovint, i fins i tot, travesses de cap de setmana als pics més emblemàtics de Catalunya. El 10 de gener farem des de Casa Nova de Pibernat fins a Collsacreu, passant pels Cirerers d'en Roca. És un tram molt senzill i molt maco, amb una mica de trekking però dirigida a tothom, perquè la gent agafi costum de caminar.

Això ho feu per anar engrescant a la gent a aficionar-se a l'excursionisme, perquè suposo que algunes sortides, requeriran certa experiència, oi? Si la gent ve a les matinals, s'acostuma a caminar durant 2 o 3 hores. La idea és que vagi agafant un ritme, i que després, si anem per exemple al Canigó, pugui caminar 1 o 2 hores més. Cadascú té el seu ritme, i això és molt important tenir-ho en compte. Ara, el moment de satisfacció quan arribes, és indescriptible.

Sant Vicenç de Montalt - 3 viles, gener del 2010

El joc del telèfon

Quan era petita, jugàvem a un joc que es deia el telèfon. Ens posàvem tots en rotllana, i es tractava de dir una paraula molt ràpid a cau d'orella al de la teva dreta. Aquest, sense entendre res, li deia al del costat el què creia haver sentit, i així successivament. La gràcia era precisament, que el resultat final, desentonava molt del primer mot.

En dinars multitudinaris, es sol seguir el mateix rol. Per començar a trencar el gel i a activar les llengües, sempre hi ha temes recurrents: el massa calor o el massa fred. N'hi han d'altres considerats tabú, que depenen de la confiança dels comensals -tot i que aquests es solen tractar amb la boca petita-. L'actualitat informativa destapa alguns tòpics que també afloraran als pocs minuts. Però en un moment o un altre, s'acabarà desenvolupant una lluita d'opinions que no tenen relació entre si, però que provoquen un conflicte que a més d'un acabarà despertant els colors.

El procediment a seguir, és sempre el mateix. En un extrem de la taula, dues persones mantenen una conversa. Una tercera que fins aleshores no s'ha pronunciat, trenca el binomi amb una idea totalment contrària. Podria ser que en aquest moment, s'hi afegís una quarta, també expectant des de l'inici. És en aquest petit comitè, on es començarà a escalfar l'ambient. I com una grip capriciosa, s'aniran afegint la resta, un per un, dos per dos, i tots.

En una d'aquestes, un sempre intenta imposar la seva visió per sobre la dels altres. Buscarà trepitjar-los amb un còmplice a qui dirigir-se cada vegada que es quedi en calces. També hi ha qui, despistat, acaba intervenint canviant el significat de les paraules. On has dit 'Ric', haurà entès 'Rei', fet que li portarà a termes polítics, que desembocarà en un tripartit entre dretes, esquerres i agnòstics.

Com en el joc del telèfon, arriba un moment en el què no saps de que estàs parlant. Però això t'és igual, perquè la gràcia és la mateixa.

Racó Viu - 3 viles, gener del 2010

UNIÓ DE BOTIGUERS LLAVANERENCS

Molts el coneixen com un Sibilla, tot i que en realitat, ha adoptat popularment aquest cognom perquè està casat amb una d'elles. Nascut a Melilla, va arribar a les nostres terres amb 18 anys passant per Martorell, fins que un bon dia, es va creuar amb el carrer de Munt: “És el primer que vaig veure de Llavaneres, té un color i una llum especial, una cosa que no sé explicar; em va encantar i vaig decidir que volia venir a viure a aquest carrer”. D'això ja en fa 10 anys, i ara, en Jesús León és l'actual President de la Unió de Botiguers de Sant Andreu de Llavaneres. Per conèixer més i millor, des de Les 3 Viles ens hem acostat a parlar amb ell.

Com es va crear la Unió de Botiguers? Es va crear fa molts anys, i va ser en Jaume Tresserras, arrel del pagament del 'IAE a l'Ajuntament. És la noció que tinc, tampoc hi ha una base de dades d'aleshores, però així va néixer.

Un problema que els afectava a tots i va provocar que s'ajuntessin, vaja. Normalment aquestes coses neixen així, és com la gent s'ajunta, i especialment els comerciants. Nosaltres fa 4 anys que estem dins de la Unió de Botiguers, i fa 3 anys que s'està prenent d'una altra manera: s'està fent una base de dades informatitzada, es donen d'alta a la Generalitat, i s'està organitzant tot millor. Ara, per exemple, tenim una secretària que s'encarrega de fer les gestions, perquè com a botiguers, tampoc tenim temps per dedicar-nos, ja tenim la nostra feina.

Quants comerços en formeu part, actualment? Ara mateix, som 85 associats.

Diries que hi esteu gairebé tots associats, o fa falta que passi alguna cosa perquè els nous comerciants es sumin a vosaltres? Jo diria que hi estem gairebé tots, clar que n'hi ha que són una mica més reticents a entrar-hi, però no fa falta que passi res. És una cosa que va rotant, però no hi ha problemes en aquest sentit.

Quins són els requisits per associar-se en aquesta Unió de Botiguers? És molt fàcil, únicament s'ha d'omplir un butlletí amb les dades, i s'ha de pagar una quota trimestral de 30 euros.

Quines avantatges obté un comerç que hi formi part? S'intenta dinamitzar el comerç, el què passa és que és complicat per manca de mitjans, de diners,... ara intentàvem tirar endavant una revista, però ho hem hagut de deixar. Però hem fet una targeta d'associat, per tal que ens coneguem tots, i la idea és fer-ne una altra pels clients.

Una targeta pels clients? Tenim un conveni amb Caixa de Catalunya, i la idea és que els clients que disposin d'aquesta targeta tinguin una sèrie d'avantatges, com ara descomptes, informació de les ofertes, sorteigs,... avui dia, i amb els temps que corren, costa molt arribar al client final. Trobem que aquesta és una manera més efectiva i personalitzada d'aconseguir-ho. Això ens permetrà crear una base de dades dels nostres clients, i fer-li's arribar la informació que els pot interessar directament a ells.

Amb els temps que corren, com dius tu, us heu plantejat alguna altra iniciativa que us permeti acostar-vos més a la gent de Llavaneres? Molts dels nostres comerços participen a les fires que es fan al poble. Però clar, és difícil. Aquest any, per exemple, no s'ha fet la Fira de Nadal, on hi participàvem. Estem presents a totes les fires que hem pogut.

I suposo que també feu patrocinis en les activitats que s'organitzen al poble, oi? I tant, l'any passat vam patrocinar la Olimpíada que es va fer a Llavaneres, tant a nivell d'Unió de Botiguers com a nivell particular. I també vam ajudar al futbol de veterans amb una sèrie de regals i vals que es van sortejar. Quan ens ho demanen, intentem participar.

Què me'n dius d'alguna iniciativa que faci sortir a les botigues al carrer, com s'ha fet en d'altres pobles? És una bona idea. De fet, l'any passat es va fer una, però hi va haver poca participació per part dels comerciants. Potser no va ser la millor data [es va fer a l'agost], o l'escenari de Ca l'Alfaro no va ser l'idoni. Al botiguer, generalment, li costa sortir de la seva botiga. Jo crec que el lloc ideal per fer-ho hagués estat el carrer de Munt, però hem de tenir en compte que hi ha més comerços a d'altres indrets del poble, n'hi han que estan associats i estan a Sant Pere, d'altres que estan al carrer Masriera,... tampoc ho podíem centrar aquí, era com desplaçar als altres, i tampoc és just.

Creus que és un problema que el territori de Llavaneres estigui una mica dividit? El què és difícil és enllaçar tots els comerços, perquè realment, la zona de Sant Pere per exemple, està lluny del centre, i són 2km. Com ajuntes això amb iniciatives d'aquesta mena? Doncs és complicat, ho és per ajuntar-nos tots i també per acostar-nos a tota la gent del poble.

Tot això ho deveu parlar a la Junta. Qui en forma part i cada quan us veieu? Doncs jo sóc el president, la vicepresidenta és l'Anna Nebot, el secretari en Manel Torres, de tresorer tenim en Rubén Carmona i de vocals en Josep Villanova, en Joan Giralt, i la Teresa Solá. Abans ens veiem una vegada al mes, però el problema era que sempre es deixaven temes pendents de debatre, i per això ara ho fem més sovint: una vegada a la setmana quan hi ha coses que cal parlar, cada dos si és rutinari,...

Com es forma aquesta Junta de la Unió de Botiguers, us oferiu voluntaris o és una tasca que va rotant entre tots els integrants? La veritat és que és difícil formar la Junta, perquè de voluntaris no n'hi ha i a tots ens fa falta temps. A més, és una feina no remunerada que desgasta molt. Fa 2 anys que es van fer unes eleccions, que és quan vaig sortir jo com a president. Anteriorment va estar en Joan Giralt, i en Josep Villanova.

Quins temes soleu tractar? Problemàtiques del poble: carrers, aparcament, futures accions que hauríem de tenir en compte,...

El tema de l'aparcament, de la zona blava, com es va sentir per part dels botiguers? L'aparcament de pagament era una cosa que nosaltres demanàvem. L'aparcament ha de rotar, i si et fan pagar, no deixes el cotxe al mateix lloc durant una setmana: hi ha una mobilitat, que és el què es necessitava. Això ens beneficia als comerços, perquè també hi entren els habitants que no viuen al centre, i que poden venir al centre a comprar.

I ara que l'antic camp de futbol és gratuït, també deu ajudar a que vingui més gent. El què nosaltres proposàvem inicialment i seguim buscant, és un aparcament de pagament, però que permeti als comerciants abonar aquest import als clients, com es fa a molts altres llocs. En el moment d'efectuar una compra, nosaltres els donem un tiquet conforme està pagat. Però no hi ha cap màquina adaptada a aquesta idea encara. De fet tenim un conveni signat, però el tema està aturat.

Ara que treballes i vius al carrer de Munt, que és el què et va convèncer a venir aquí, t'agradaria poder mantenir l'ànima del carrer que vas conèixer des de la Unió de Botiguers? És clar que sí. Un bon projecte seria que l'Ajuntament ens donés subvencions perquè poguéssim arreglar les façanes o les rajoles. Estaríem oberts a fer-ho, però no depèn només de nosaltres. Fer-lo un carrer peatonal va ser un gran encert, i el fet que no et puguis acostar directament amb el cotxe, també ha possibilitat nous serveis dels botiguers, com portar-te la compra a casa. Això ens ha donat més vida.

Sant Andreu de Llavaneres, 3 viles - gener del 2010