Amb cara arrugada i rostre seré, agafa la cadira i aposenta el seu cos, com a mínim, sexagenari. El paquet de cigarrets resta sobre la taula, que reflexa els quatre raigs de sols que traspassen el cel ennuvolat. No somriu.
- Un cafè americà, amb gel i sacarina.
Acaricia el paquet amb el dit. Es decanta pel vici. Dues calades per fer curta l’espera. I encara amb el cafè fumejant, perd la mirada a l’horitzó. En silenci, medita. Segueix sense somriure.
Els cabells grisos i desendreçats han seguit el joc d’un cop d’aire. El cafè desfà el gel amb lentitud. No porta diari, ni llibre ni revista. Tampoc l’espera una conversació interessant. No hi ha companyia alguna, ni gest que busqui trobar-ne. Es manté seriós, distant i concentrat.
Una hora de rellotge més tard, s’aixeca amb la mateixa parsimònia. Deixa els cèntims sobre la taula. Import exacte. S’allunya en solitari. Segueix sense somriure. Les restes d’un últim cigarret es consumeixen sense dir res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada