Pel que fa a creences i supersticions, sóc bastant escèptica, agnòstica i, fins i tot, acaricio de tant en tant l’ateisme, però de vegades, hi ha detalls que s’escapen de la quadricula científica. O t’ho creus, o no. Així de simple. I és que de la mateixa manera que dels aparells electrònics i tecnològics d’última generació que adquirim com barres de pa, ofereixen moltes més possibilitats de les que acabarem utilitzant, la nostra ment és un univers desconegut del que només en fem servir una ínfima part de tot el seu potencial. Aleshores, com n’estem tan segurs del que és o no fruit de la coincidència?
“Quan vols alguna cosa, tot l’univers conspira per ajudar-te a aconseguir-ho”, afirma Paulo Coelho a “L’Alquimista”. El pensament té molt més poder en l’atzar d’un mateix del què puguem o vulguem imaginar. Som la bobina de la nostra pròpia energia, i d’això precisament ens parla la Llei d’Atracció Universal: Desprendre optimisme atraurà a les noves oportunitats, i pensar en negre, ens aventurarà cap a noves caigudes. De la mateixa manera que un acaba amb malaltia psicosomàtica quan insisteix en trobar-se malament –per prendre nota els hipocondríacs.
De vegades només cal creure’s que un pot arribar allà on es proposi, per creuar la meta, i són aquestes petites coses les que la fan la vida més amena i menys previsible. Què hi ha de dolent, de vegades, en donar-li’s l’oportunitat d’existir? Els somnis ens ajuden a obviar les males passades, almenys per un instant. I per què no endinsar-se?
“Quan vols alguna cosa, tot l’univers conspira per ajudar-te a aconseguir-ho”, afirma Paulo Coelho a “L’Alquimista”. El pensament té molt més poder en l’atzar d’un mateix del què puguem o vulguem imaginar. Som la bobina de la nostra pròpia energia, i d’això precisament ens parla la Llei d’Atracció Universal: Desprendre optimisme atraurà a les noves oportunitats, i pensar en negre, ens aventurarà cap a noves caigudes. De la mateixa manera que un acaba amb malaltia psicosomàtica quan insisteix en trobar-se malament –per prendre nota els hipocondríacs.
De vegades només cal creure’s que un pot arribar allà on es proposi, per creuar la meta, i són aquestes petites coses les que la fan la vida més amena i menys previsible. Què hi ha de dolent, de vegades, en donar-li’s l’oportunitat d’existir? Els somnis ens ajuden a obviar les males passades, almenys per un instant. I per què no endinsar-se?
RACÓ VIU, Setembre 2009, 3 viles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada