No seria estrany trobar-se en Dani Ramírez a peu de rierada amb una càmera entaforada a les mans, ni tampoc a la muntanya observant el pas dels núvols. La dèria meteorològica d’aquest home del temps, va més enllà de la petita pantalla, i el que per molts suposa una gran molèstia, per ell, és un fenomen molt especial. Amant de la natura, aquest veí santvicentí ha trobat en Les 3 viles, i particularment a Sant Vicenç, un balcó al mar que li permet gaudir de tot el què li agrada. “El més fascinant del clima mediterrani és la seva dificultat de previsió”, comenta en Dani, “però és aquest l’ingredient que fa que sigui molt ric i variat, i que hi hagi més tradició i afició per la meteorologia”. 
Neixes a Terrassa, però vius entre el Maresme i Vacarisses. Per què Sant Vicenç? A banda d’altres factors personals que em van portar aquí, és una zona que ja m’agradava, cosa que ara puc confirmar: m’ho passo molt bé a Sant Vicenç, és molt distret a nivell meteorològic! Les tempestes, les rierades, el sol, el mar ...tot! A més, a diferència de les poblacions veïnes, Sant Vicenç és dels pocs pobles que s’aixeca dalt d’un turó, i tens molt bona vista per controlar d’on venen els fenòmens, i aquesta panoràmica també és molt important per mi. Neva sovint al Montalt i al Montnegre. Què més vull? I la gent m’explica coses del temps d’aquí, del clima, de les dites o les seves opinions. M’aporten coneixements que trobes poc als llibres.
Per què tu no pots deixar de treballar... Quan no estic a la feina no treballo, però gairebé sempre estic pensant en el temps: mirant núvols o fent fotografies. Combino molt la meteorologia amb la muntanya: excursionisme, bicicleta, córrer,... i amb el mar! També em capbusso amb les ulleres per mirar els peixos sota l’aigua. O pujo als Tres Turons a gaudir del bosc i mirar el cel. Tot el relacionat amb la natura m’agrada molt.
Per això vas estudiar INEF? Vaig començar física i ho vaig deixar. Finalment em vaig llicenciar en Educació Física. Més tard vaig començar geografia, però tampoc vaig acabar. Paral·lelament, vaig iniciar una carrera professional com a meteoròleg, que poc a poc va anar progressant fins al dia d’avui. N’estic orgullós, per l’esforç de tot plegat.
Era vocacional aquesta dèria meteorològica? Ja de petit m’apassionaven les tempestes, les nevades,... quan em preguntaven què volia ser, deia que pagès: volia estar envoltat de natura. També em va ballar pel cap la idea de bomber, però la vaig descartar, tot i que sí que he fet algunes tasques de col·laboració com activitat extra. Després vaig començar fort amb els esports, que va ser quan vaig començar la carrera.
Com es forma un meteoròleg? Hi ha dos nivells, el d’aficionat i el professional. Amb Internet, avui dia és molt fàcil aprendre a entendre el temps, hi han molts mapes i fòrums, cosa que jo no tenia. Jo havia d’anar a biblioteques, conferències o cursets. Pel que fa a la carrera professional, caldria estudiar física o geografia. La física és més meteorologia, la física de l’aire. La geografia aniria més relacionada amb la climatologia: relleu i fenòmens meteorològics. Són especialitzacions diferents. No hi ha un títol de meteoròleg, abans l’AEMET sí que donava un rang com a tal, però generalment eren càrrecs militars.
La meteorologia es deriva de l’àmbit militar? Fins els anys 60, la meteorologia a Espanya era pràcticament militar, i pràcticament havia evolucionat en aquest àmbit. Pensa que el temps podia determinar el triomf d’una batalla, era un factor d’estratègia molt important. La meteorologia va fer eclosió amb la primera i la segona Guerra Mundial.
Canviant de tema, creus que podem parlar d’un microclima al Maresme? Catalunya té “raconets” a causa del relleu, cosa que fa que el clima sigui molt variat, i la vegetació també! Sant Vicenç té un microclima? Sí, el mateix que hi ha a Caldetes o a Llavaneres, més marítim o de litoral. Però si tires una mica més amunt, a Vallgorguina, la cosa canvia força! Catalunya és un mosaic. Aquí per exemple, quan vaig arribar em van dir: ”Quan el Montalt porta capell, no te’n fiïs d’ell”. Jo sempre el miro, perquè quan el Montalt té boira a la punta, sol anunciar pluges.
Què hi ha del cert a les dites populars relacionades amb el temps? Són el resultat de molts anys d’observació. Els pagesos, els pescadors, i aquesta mena de professions, depenen molt del temps, i tenen una experiència que s’ha heretat en forma de refranys catalans. En el cas del Montalt no sol fallar mai, per això també me’n refio molt de la natura.
Et tiren en cara quan t’equivoques amb la predicció? Clar que sí! Pensa que esperen molt de nosaltres. Però hem de pensar que la meteorologia és una ciència predictiva, veiem el futur, cosa que és impossible. Els meteoròlegs som els àrbitres de la ciència, i els àrbitres sempre són criticats; els homes del temps tenim una mica aquesta fama. No és una ciència exacta, però tenim una sèrie de dades que ens acosten molt.
Què en penses tu del “Canvi climàtic”? Es parla molt de canvi climàtic, i segons la meva percepció, són petits cicles que gairebé no notem. No hi han tants canvis: varien els ritmes de pluja o hi ha menys nevades. Ara, si aprofundim els estudis, la cosa canvia: sí que hi han hagut unes alteracions en el clima. Però tampoc esperis que el mar pujarà de cop un dia d’aquests, perquè si passa, pot trigar segles. Existeix un canvi climàtic, però s’ha tret molt de context: darrere hi ha molts interessos econòmics i polítics. El més preocupant és la deriva ecològica. El que jo percebo, per exemple, és la desfeta de les glaceres. Jo he fet alpinisme, i respecte a fa uns anys, les llengües de gel estan en retrocés. A l’Aneto, la glacera ha retrocedit uns
De
També teniu un blog on hi participen molts meteoròlegs de tot Catalunya, aficionats i professionals. Fareu alguna trobada a Sant Vicenç de Montalt, amb Dani Ramírez com a amfitrió? És el blog del temps, que va néixer fa dos anys. La primera trobada la vam fer a Manresa i la segona aquest octubre, a Arenys de Mar. És complicat que vingui fins aquí, almenys fins d’aquí uns anys, perquè acabem de fer-ne una al Maresme. Cal repartir el protagonisme que ven gent de tot Catalunya!
I què me’n dius de la fiabilitat de la informació meteorològica, on m’haig de dirigir per trobar una bona predicció del temps. Jo et recomano que miris Tv3,... [riures]. La veritat és que el clima mediterrani és dels més complicats de preveure, la facilitat que tenen a d’altres zones com Amèrica, aquí seria impossible. Per això allà és molt més fiable la predicció que et facin. No és una justificació per nosaltres, la latitud mediterrània es troba entre Àfrica i Europa, i entre un mar amb comportaments subtropicals i un oceà, com és l’Atlàntic, molt extens. En aquesta cruïlla de masses de terra i d’aigua, tens una combinació de fenòmens meteorològics molt variats, i per això resulta tan complicat una predicció exacta. Això fa que sigui molt més ric. Segurament sense aquest ingredient no hi hauria tanta tradició, ni tanta afició meteorològica. I amb Internet, el nombre d’autodidactes ha crescut molt, hi ha immediatesa i un gran volum informatiu. És maco de veure.
En el cas de Sant Vicenç, algun consell per endevinar tempestes? Hi ha coses que poden ajudar, però no són matemàtiques i de vegades no funcionen. Per regla general, les tempestes que solen arribar aquí són les que venen de Mataró. Quan arriben de l’altra banda, solen passar directament al Montnegre, però no sempre! Aquí tenim un balcó obert cap a mar, però et falta visió cap a l’interior i per això ens arriben nuvolades de sorpresa. En canvi, des d’aquest balcó se’ns permet gaudir de molts espectacles al mar que van cap a Mallorca. Són realment increïbles; aquelles llampegades, les tamborinades,...Sant Vicenç de Montalt, Les 3 Viles, Novembre 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada