Sense cap ni peus: solucions absurdes

Einstein deia que en temps de crisi sorgeixen les millors idees. En el nostre cas, sembla que la magnitud del problema està directament relacionada amb l’estupidesa dels nostres cervells: quan ens toca pensar de debò, la fem més grossa. Amb tot això, cada vegada són més curioses i absurdes les notícies que es deriven d’aquesta boira que ens ha entelat les ulleres, i que sense eufemismes, anomenem “la crisi”. No entrarem a analitzar l’àmbit polític, ja que queda clar que hi ha una batalla desprestigiadora que està més que comentada, i que l’originalitat i la innovació no formen part de cap pla de rescat social. Encara que no em negareu que és absurd, per exemple, donar beques per cursar màsters a recent llicenciats a l’atur, però que superin els 25 anys, quan hi ha molts que són més joves, i es barallen per un sou mentre treballen gratuïtament. Acaben de sortir de les universitats, i aquests sí que no poden finançar-se una segona formació. O per què no donar una oportunitat als oficis que es troben en risc d’extinció?

Seguim amb solucions absurdes. Ara resulta que una empresa de calibre incalculable, com és Freixenet, optarà per repetir la seva campanya nadalenca a causa de “desajustos econòmics”. Asseguren que el seu públic coneix sobradament la marca, i que per tant, no cal despilfarrar amb spots que, fins ara, anunciaven com si fossin la pel·lícula de l’any. Això sí, la decisió es filtra com a notícia destacada, sinònim de publicitat gratuïta, però sense generar els mateixos llocs de treball.

En canvi, d’altres empreses que mantenen el seu nombre d’adeptes, com són les loteries de l’estat, insisteixen en oferir el seu anunci més nadalenc –aquell en el que de la il·lusió també es pot viure-, on per cert, Sant Vicenç destaca com un dels escenaris participants.

També ha saltat a la palestra Sanitas, que després d’anunciar-se com una assegurança mèdica que no et deixarà mai penjat, treu de quiròfan un home per no pagar una factura de 166€, de la qual, ni tan sols estava informat. També pateix “desajustos econòmics”? Una altra solució als temps que corren?

Sembla que amb aquesta crisi, les solucions empleades són cada vegada més absurdes, però si d’una cosa n’estic segura, és que s’ha convertit en un paraigües. Un paraigües per protegir-se d’una pluja de decisions mal preses, o que no tenen sentit. Un comportament sense cap ni peus que segur faria emprenyar a Einstein i a les seves reflexions.

Racó Viu, Les 3 Viles, Novembre 2009.