La parella entra al bar, i s’asseu a la primera taula que troben buida, just a la meva esquerra. No trigo en adonar-me que alguna cosa no va bé, perquè gairebé no es diuen res. Ell es demana una cervesa de pressió; ella un cafè amb llet tan desgraciat que fa ràbia: curt de cafè, amb llet descremada i sacarina. Com que auditivament no hi ha cap interès –la conversa és pràcticament inexistent-, decideixo desconnectar i tornar al meu llibre.
De sobte, noto uns ulls clavats a la portada. Són els d’ella, que a manca d’activitat lingüística a la seva taula, ha decidit robar-la. Inclino una mica la tapa cap a mi, perquè no distingeixi una ‘a’, d’una ‘e’, perquè confongui els tots els ‘ets’ per ‘uts’. Ella torna al cafè de la vergonya, agafa el sobre de sacarina i comença a llegir la lletra petita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada