Més trial que mai

Aquesta mateixa revista el presentava fa uns anys com “El petit rei del trial català”, la trajectòria del qual anava encaminada a destacar a nivell nacional i mundial. El ja no tan menut Carles Traviesa Pons, amb gairebé 18 anys, sembla estar assolint el seu somni d’assaborir el trial com a professió a diferents racons del món. Japó, República Txeca, San Marino, França o Anglaterra, entre d’altres, són alguns dels paisatges que aquest llavanerenc ha visualitzat a dos rodes. Els resultats es fan evidents a la seva habitació, on no queda un sol espai per col·locar més trofeus. Traviesa ja és més que una promesa d’aquest esport. I la carrera no s’atura.

L’afició per les motos és heretada, perquè el teu pare ja havia competit de jove a nivell nacional. Però recordes com arriba la primera moto a les teves mans? El meu pare me’n va regalar una molt petita quan jo tenia 4 anys, però recordo més la que em van comprar a Motos Xavier, una mica més tard, als 7 o 8 anys, una 50cc que ja era més gran i de trial. Al començament em feia una mica de respecte, però em passava el dia donant voltes damunt la moto per la muntanya, per Llavaneres i per Vilassar de Dalt, i vaig anar agafant més confiança. M’agradava molt.

A aquesta edat és quan comences a entrar al món de la competició. La primera de totes va ser a Esplugues de Francolí, on vaig aconseguir un 7è o 8è lloc. Ho recordo perquè l’any següent vaig aconseguir la primera posició a la mateixa prova. I aquell any també vaig guanyar el Campionat de Catalunya a la categoria d’iniciació. Després com aleví vaig fer una molt bona temporada, ho vaig guanyar pràcticament tot amb una moto de 80cc.

Enganxa? Molt. A mida que vas canviant de moto i veus que pots anar fent més coses, i et surt millor,... necessites més. Aconseguir créixer és una satisfacció.

Qui et feia d’entrenador? Sortia en moto amb el meu pare a les tardes al tornar de l’escola quan encara no era fosc, i els caps de setmana. Era molt petit però cada vegada m’agradava més. Als 9 o 10 anys, com aleví, vaig tenir el meu primer entrenador, i ja m’esponsoritzava Gas-gas, amb qui segueixo. L’equipament me’l dóna Non-stop.

És possible compaginar aquesta afició, que poc a poc et prenies més seriosament, amb els estudis? Al començament sí, perquè les proves eren a nivell català. Quan vaig començar amb les competicions nacionals, ja havia de viatjar una mica més, però me’n sortia. Ho vaig deixar l’any passat, quan estava a 1r de batxillerat, perquè passava moltes setmanes fora amb el mundial i tornar a agafar el fil del temari ja m’era més complicat.

Aleshores et vas decantar definitivament pel trial. En cas contrari, per on creus que haguessis tirat? Jo crec que per la informàtica o pel dibuix artístic, que m’agrada molt. Però de moment prefereixo les motos.

Que després de fer-te Campió de Catalunya 4 vegades i d’Espanya dues més, t’han portat al mundial. Competeixo a nivell nacional amb la Federació Espanyola, i des de l’any passat també al mundial, on vaig guanyar tres proves seguides, dues a Anglaterra i una a Itàlia; vaig fer bastant pòdiums també, i vaig quedar 4t. Aquest any m’he mantingut, no he baixat del pòdium i he quedat en 3a posició.

Has anat millorant. El trial és un esport que requereix molta constància per mantenir el nivell i anar pujant. De vegades, vist des de fora sembla molt fàcil, però en realitat aguantar l’equilibri amb la moto és un esport que produeix un desgast físic increïble, especialment quan ha plogut, perquè rellisca. Has d’estar en forma i tenir resistència, i si durant un mes no entrenes ho notes. Jo ho vaig notar quan vaig estar lesionat fa quatre estius.

Aquesta és la vessant que més pateixen els pares, suposo, les lesions. Especialment la meva mare, que mai ve a veure les competicions perquè pateix molt i es posa molt nerviosa.

I ara, amb les prohibicions als boscos, on entrenes? Deixen àrees habilitades, hi ha una a Sant Joan de les Abadesses, una altra pel Vallès,... però si cada dia que vols entrenar has d’anar cap allà... a mi em diverteixen les muntanyes, com les del Maresme, però has d’anar en compte amb els forestals, especialment a l’estiu, que amb el risc d’incendi es vigila molt més.

Hi ha una altra pràctica del trial amb pistes d’obstacles “artificials” com és l’indoor. Sí, ara ve el Campionat d’Espanya d’indoor que es farà a Còrdova i Girona. És la primera vegada que competiré en aquesta modalitat, i serà difícil. Rellisca més i no estic tant acostumat com amb l’outdoor, però espero fer un bon paper. Per arribar a dalt ho haig de fer tot.

Perquè ara, quan veus aquesta habitació plena de trofeus, què penses? Que mai hagués imaginat arribar on sóc, i que haig de continuar treballant per millorar encara més. L’any que ve passo al nivell júnior al mundial, i quedar entre els 5 primers seria el meu màxim per quedar-me satisfet. A la llarga m’agradaria pujar de nivell, amb els millors, on està Toni Bou.

3viles - Sant Andreu de Llavaneres
Octubre 2010