Quan ets petit i et donen un paper en blanc, l'omples sense pensar. Quan ara em donen un paper en blanc, sé que tot el que pugui incorporar a la seva superfície serà una petita representació de la meva persona. Deixa de ser un entreteniment per convertir-se en un repte. Tinc ganes de pintar-lo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El + llegit
-
L'antiga masia de Can Matas és avui la residència de la tercera edat Loval que s'alça davant de la nova Biblioteca. Els jardins de C... -
Té 55 anys, la cara feta de massapà amb pinyons incrustats, que reposa sobre una fina capa de pasta fullada farcida de crema. Per aquest mot... -
No seria estrany trobar-se en Dani Ramírez a peu de rierada amb una càmera entaforada a les m ans, ni tampoc a la muntanya observant el pa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada