Visitants

1 de desembre del 2007

La descarregada de Sant Vicenç

Quatre o cinc vegades a l'any, arriba a les nostres viles la Fira d'Antiguitats, més coneguda com la descarregada, on hi podem trobar tota mena de peces antigues, des de joguines a objectes de decoració, sense deixar de banda els mobles i les joies d'ençà. En conjunt, resulta una bona manera de perdre's, deixant-se emportar pel passat i rememorar el que, aleshores, va ser moda.

Una valla de plàstic verd limita el perímetre, que ràpidament s'omple de curiosos i de camions. Les paradetes són senzilles, taules llargues de fusta distribuïdes amb molt d'ordre i claredat. Per entrar-hi només cal pagar un mòdic preu de 2'50€; gaudir del què se'ns ofereix a la vista no és gens difícil.

L'empresa Delta Organització Antiguitats S.L., nascuda l'any 1995, està especialitzada en l'organització de fires i descarregades d'antiguitats a diferents indrets de Catalunya, un d'ells, Sant Vicenç de Montalt. En elles hi podem trobar mobles, peces d'antiquari i altres objectes restaurats o bé per restaurar. N'hi ha per tots els gustos i la passejada val la pena.

De seguida em crida l'atenció una parada de collarets fets a mà, d'un gust exquisit. “Es tracta de crear coses més modernes amb peces d'antiguitat”, ens explica Anna Mas, creadora i responsable de l'empresa Delta. Però per acabar-ho d'adobar, li hem demanat que ens expliqui una mica més a fons en què consisteixen aquestes fires.

Què és una descarregada? Se li diuen les descarregades perquè, de fet, entra un camió amb tot el gènere i el descarrega. La gent porta peces de col·leccionisme i brocanter. El que fem aquí, és posar en contacte els diferents comerciants amb la gent interessada, en un lloc i un dia determinats. Cada parada és un comerciant, que sol tenir la seva botiga, i aquesta és una manera, doncs, de promocionar el què tenen.

Quant porteu en el món de les antiguitats? Fa uns 15 anys que ens dediquem a organitzar fires d'antiguitats. Aquí, a Sant Vicenç, deu fer uns 8 anys, ben bé. La de Sant Vicenç és una de les que té més acceptació, després de Cardedeu, que és la més emblemàtica.

Per què a Sant Vicenç de Montalt? Tenim una base de dades que ens indica on està el públic interessat, i aquí en trobem força; tot i que avui és un mal dia perquè coincideix amb una altra fira més important a Múrcia, però normalment hi ha molts més compradors i venedors.

Aleshores, hi predomina la gent de Sant Vicenç i rodalies? No creguis, amb les antiguitats hi ha una part del públic que et segueix allà on vagis, gent aficionada que fa quilòmetres i segueix les fires. Hi ha comerciants des de fa molts anys, molt experimentats, i la veritat és que el públic és molt variat.

És gairebé segur trobar el què estem buscant? Posem en comú especialistes en diferents temes, hi ha qui porta moble, qui porta vidre, i si busques una peça en concret es fa córrer la veu i algun d'ells et pot ajudar a trobar-la. Potser no l'ha portada en aquest moment però la té emmagatzemada, o es podria encarregar o localitzar amb certa facilitat, la cosa és trucar i provar-ho. Tingues en compte que els comerciants es mouen molt, viatgen a França, a Bèlgica, vull dir que és gairebé segur que la troben.

On us podem trobar? Fem fires per tota Catalunya, estem a Salardú, aquí a Sant Vicenç, a Martinet de Cerdanya, a Cabrils, a Valls… però la més important és a Cardedeu.
Ho trobaràs a:

1 d’octubre del 2007

El Sindicat Agrícola

Els orígens

Feia falta un esdeveniment prou sòlid que portés als pagesos de les tres viles a unir-se per aconseguir més rendiment. El 1893, arrel de la plaga de fil·loxera, es van crear les primeres Juntes de Defensa a les comarques del Maresme. Però aquest primer sindicat agrícola que van compartir Llavaneres i Sant Vicenç, no va durar gaire temps: va caldre un fet més important perquè es consolidés.

L'any 1921, les hortes properes a Mataró van començar a exportar patates a la Gran Bretanya, però els preus, força baixos, eren marcats pels exportadors. Francesc Bartrés i Ventura, pagès de les tres viles d'ençà, va iniciar una tramesa des de Caldetes amb la qual gairebé es va quadruplicar el preu.

Amb aquests resultats, no és d'estranyar, doncs, que l'any 1925 es creés la primera Cambra Agrària a Llavaneres. Faltava, però, autorització i llicència, que no arribaria fins el 26 de febrer del 1926, quan a la fi, va néixer oficialment el primer Sindicat Agrícola.

El local social del sindicat es va assentar al número 1 del carrer d'Amunt, a una casa del pagès Francesc Bartrés i Ventura. L'any 1932, l'entitat es va traslladar al número 16 del mateix carrer. No seria fins l'any 1946, que la seu s'instal·laria al veral del Massorrà, edifici on encara avui el trobem. Però, què se n'ha fet dels seus orígens? Quin paper hi juga el Sindicat al nostre poble?

L'avui i el demà

A principis de la dècada dels 90, la Cambra Agrària es va dissoldre per convertir-se en una Cooperativa Agrícola, que no només ofereix productes agrícoles, sinó que ha obert les seves possibilitats a la jardineria particular.

Josep Mª Auladell Massuet, Director Responsable de la Cooperativa, Jaume Manau i Graupera, President de la Junta, i Josep Aliberas Vinyals, Secretari, ens expliquen quin és l'avui del Sindicat i quina és la seva projecció de futur.

Els temps han anat canviant i el Sindicat s'ha hagut d'adaptar a ells. Com ha afectat a la vostra tasca?
Han anat desapareixent cultius, que en són pocs, però forts, però també hi ha moltes més cases, molts més jardins i molta més gent. Ja no es limita a un servei exclusiu, ara és una venta oberta a tothom, la venta de l'agrobotiga, al detall, amb productes propis o d'altres cooperatives, el que ens permet oferir una major gamma de productes agraris al millor preu possible. Aquí encara no tenim una agrobotiga, però podríem dir que, a falta de producció pròpia, s'ha passat de produir i vendre a comprar i servir, perquè aquí, la primera funció, que és produir, s'està esgotant.

Teniu intenció de créixer com a agrobotiga?
La Junta està treballant per aconseguir una millor viabilitat, per ampliar i modernitzar el nostre servei. En principi, nosaltres agrobotiga no en tenim, però sí que es comencen a vendre productes d'altres cooperatives com oli, vi o cava. Per entendre'ns, abans era donar un servei al pagès, i ara donem un servei a la població. S'ha d'anar poc a poc.

Què us fa diferents?
Un molt bon producte a un molt bon preu, és a dir, el que produeix ho pot vendre una mica més car i el que compra, pot comprar una mica més barat. Ara, no seran productes de marca, es tracta de productes que són bons, però es coneixen de boca orella. Diguem que tenim un ventall molt gros de petites coses.
Però també hi ha una altra vessant, que és que tothom sap on és el Sindicat, vull dir que és un edifici bastant emblemàtic i un punt de referència a dins del poble.

Una raó per continuar?
A banda del motiu nostàlgic, és un servei al nostre poble. Si tota la vida ho hem tingut i no hi ha pèrdues, perquè no seguir?
Ho trobaràs a:
http://www.3viles.com/3Viles/ARTICLES%20MENSUALS/78DA1D11-0742-42FC-94D5-1C3C326F9D79.html

1 de setembre del 2007

el raconet de la Viu

Racó Viu és l'inici de la meva secció pròpia, l'abril de 2008, a una petita revista mensual gratuïta, anomenada Les Tres Viles (www.3viles.com) que engloba tres localitats maresmenques: Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac. Ja hi havia col·laborat anteriorment, des del 2007, amb petits reportatges i entrevistes per donar a conéixer, una miqueta més, qui i com som els que vivim en aquestes poblacions.
Com a Llicenciada en Periodisme, també he col·laborat eventualment per la secció de Vivir de La Vanguàrdia i amb articles d'economia a El Cèntim, suplement de l'Avui. Poc a poc, m'estic obrint pas al difícil món del periodisme i de les lletres, i aquí, podreu anar trobant les meves primeres paraules publicades, que espero, siguin gaudides amb el mateix entusiasme que jo sento al escriure.

El + llegit