Esprémer el talent de les empreses

Gestió del talent, les estratègies per fer créixer els resultats d’una empresa s’han de centrar en els qui la fan funcionar, els treballadors, i no a l’inversa

La capacitat d’un treballador en una tasca determinada va directament relacionada amb la disposició i l’ànim que faciliti el seu entorn, és per això que moltes empreses treballen per descobrir nous talents que ocupin càrrecs a mida de les seves aptituds

“Estamos en 2008, ¿sabes dónde está tu talento?”, així de contundents, l’empresa Deloitte Touch Tohmatsu, dedicada a l’auditoria, consultoria i assessorament financer i jurídic, va presentar el seu estudi de gestió del talent. Els principals actius d’una empresa són els seus treballadors, i és imprescindible motivar-los i formar-los per exprimir al màxim el seu rendiment, amb una bona política de personal. Per això és necessari acabar amb les pors, tal i com explica Pilar Jericó, autora de llibres com “La nueva gestión del talento: construyendo compromiso”, ja que el treballador ha de sentir-se a gust per donar el 100%. “L’empresa s’ha de comprometre amb el treballador, i d’aquesta manera obtindrà el compromís d’aquest”.

Així es treballa a la firma Price Waterhouse Coopers: segons Ana Arza, responsable del Gestió de Recursos Humans, el perfil que es busca no es limita al què és la persona, sinó al què pot arribar a ser i a la seva capacitat de relacionar-se. “Avui dia, no hi ha una feina individual, un ha de saber adaptar-se a l’entorn i jugar en equip”, assegura.

Els principals actius d’una empresa són els seus treballadors,

i s’ha de saber esprémer al màxim el seu rendiment

Un treballador desencantat, no només no farà bé la seva feina, sinó que la seva desmoralització acabarà per contagiar-se a la resta de la plantilla. No es tracta, doncs, de captar nous empleats i retenir monetàriament als que ens interessen, sinó de col·locar a cada persona al lloc idoni, de formar-la i motivar-la, perquè no marxi.

GESTIONAR EL TALENT
Consol Iranzo, sòcia de Karisma-RH, es dedica exclusivament a cercar el talent a les empreses. Segons el seu tarannà, el talent, és la multiplicació de les capacitats i competències d’una persona en relació amb el grau de compromís d’una empresa. “Hi ha un factor diferencial que fa que un treballador sigui diferent a un altre, segons la feina que realitzi”. “El talent és capacitat, compromís, i acció”, afegeix Pilar Jericó, per això és necessari reconéixer l’èxit de les persones o grups, i no donar-lo mai per suposat.

Per potenciar aquestes capacitats, es pot recórrer a la mateixa empresa, amb una captació directa del talent, o bé, al mercat. “El client té un perfil que es basa en l’estil, el coneixement i l’experiència del treballador, i nosaltres els aportem una visió més objectiva”, explica Iranzo, “la nostra feina consisteix en identificar-lo i donar-li un punt de suport perquè es desenvolupi”. Aquesta tasca es basa en l’acompanyament de l’empleat a nivell formatiu i personal. “L’ajudem a veure com s’ha de moure dins l’empresa, i quins són els punts que hauria de potenciar, però és el mateix treballador el que ha d’anar fent el seu camí, per això és important tant l’actitud com l’aptitud”.

Cerca de talent en èpoques de crisi
Sembla que, en èpoques d’inestabilitat econòmica, hi hagi certa devallada en la cerca de talent, tot i que és el moment indicat per promocionar-lo. Segons Consol Iranzo, frena la incorporació de nous fitxatges, però és el moment per la captació de talent intern, ja que les capacitats de lideratge despunten en èpoques de crisi. “Sempre és preferible una redistribució dels treballadors i les tasques a dins l’empresa, ben feta, abans que recórrer a nous empleats”.
“En èpoques de crisi, la gestió del talent hauria d’estar a l’ordre del dia”, explica Pilar Jericó, “perquè és quan hi ha més por, i quan és més necessari el suport emocional i la motivació”.
Ana Arza, de PWC, explica que davant les dificultats d’una crisi pots fer dues coses: quedar-se de braços creuats, o bé, buscar oportunitats. De fet, en el cas de Price Waterhouse Coopers, cada any s’incorporen nous treballadors, i la seva tendència és la de seguir creixent.

ÀREES D’ACTIVITAT EN LA CERCA I DESENVOLUPAMENT DEL TALENT

La Gestió de Recursos Humans d’una empresa ha de tenir saber identificar els individus amb talent, desenvolupar la seva llista d’habilitats, assignar-li’s el lloc de treball adequat en el moment oportú, i continuar motivant-lo.

Assessment Center
En els centres d’avaluació, s’analitza la capacitats dels candidats per determinar el grau d’adequació amb el càrrec i l’empresa sol·licitant.

Development Center
Cal marcar els punts forts i els que caldria potenciar de cada candidat, per tal de dissenyar un programa de desenvolupament adient a les seves necessitats.

Coaching
Tal i com indica el terme, provinent de l’anglès (coach, entrenador), es tracta del procés d’aprenentatge pel qual es reforcen les habilitats del treballador, en els camps en els que li és necessari per desenvolupar-se.

Management Audit
Avaluació de les capacitats directives dels candidats: lideratge, gestió i direcció de persones, mentalitat de negoci, orientació estratègica, etc. Es fa una comparació amb el perfil de directiu desitjat.

Executive Search
Identificar, seleccionar i avaluar candidats d’alt nivell que cumpleixin els requisits del client.

La selecció
S’identifica el candidat idoni pel càrrec desitjat, segons el perfil sol·licitat de l’empresa i la tasca realitzada pels coach especialitzats.

LA FLEXIBILITAT EMPRESARIAL

Un punt que s’hauria de facilitar a les empreses, és la flexibilitat. No tots els treballadors són iguals, és per això que també s’ha de tenir en compte les seves necessitats com a persones. “Un treballador no té només una vida a l’empresa, en té moltes d’altres”, explica Ana Arza, de Pricewaterhouse Coopers.

DECIDIR EL TEMPS
Mercadona, ha obert escoles bressol a les seves oficines, per tal d’equilibrar família i món laboral. PWC, dóna la tarda lliure als empleats el dia del seu aniversari. MRW ha modificat la jornada laboral, de 8 a 16h. I és que si alguna cosa preocupa, són les hores de feina. La Comissió Nacional de Racionalització dels Horaris a Espanya, presidida per Ignacio Buqueras, planteja la reorganització d’horaris, tant de treball com d’escoles, transports o comerços. L’objetiu és restructurar el caos per un ús correcte del temps: “A les empreses, s’ha de potenciar la cultura de l’eficiència, més que la de la presència”.

D’altres empreses ja comencen a fomentar el teletreball, per poder acabar la jornada des de casa. “Hi ha una cultura latent de resultats, que ja no és presencial”, explica Consol Iranzo, captadora de talent, “la cosa és que puguis decidir, i no que les circumstàncies t’hi obliguin”. Un canvi en el model de gestió: abans et deien fins a on havies d’arribar, ara ho decideixes tu.

Publicat a EL CÈNTIM, suplement d'economia del diari L'Avui, 5 d'octubre de 2008

Unint forces, es fan més grans

Centrals de compres i serveis, l’associacionisme sectorial com a eina de sostenibilitat del comerç independent davant la competència internacional, amb l’abaratiment de les despeses

No és el mateix adquirir-ne 4 que 100 d’una sola tongada, és per això que molts comerciants s’uneixen per sumar les seves compres, i així aconseguir millors condicions per tots.

La idea principal és comprar més quantitat, amb menys diners i millors condicions, i per aconseguir-ho, és necessària la superació de la fragmentació comercial. Les Centrals de Compres i Serveis són operadores, amb recursos econòmics i personalitat jurídica pròpia, que tenen com a objectiu desenvolupar activitats i prestar serveis a empreses independents. Solen associar-se per tal d’adquirir productes als fabricants a un preu més assequible, i més endavant, acaben per crear la seva pròpia marca sense perdre l’experiència de cada una de les empreses que s’incorporen.
Cal diferenciar les Centrals de Compres i Serveis d’altres sistemes de comerç que operen de manera semblant, com ara les cadenes horitzontals o les verticals. Així com les sucursals pertanyen a la mateixa empresa, i les franquícies, comparteixen la marca, les Centrals de Compres i Serveis ajunten diferents empreses d’un sol sector, per tal d’abaratir els costos, sense perdre la seva identitat.

Unir-se per adquirir més productes a millor preu, sense perdre l’experiència

Les Centrals de Compres, poden ser cooperatives constituïdes, o que actuen formalment com a tal, o bé negocis –que busquen treure’n benefici propi d’aquest intercanvi. L’objectiu principal es millorar seva posició de competència al mercat, aconseguir estalviar preu en les seves compres, ja sigui per consum propi o per producció. Després quan s’entra en el territori dels serveis, ja que aquesta unió els permet ampliar la formació dels seus treballadors de manera més especialitzada, crear una nova marca sense que es perdi l’original i gestionar-la en nom de tots. Marketing, poder de negociació de compra, coneixement de mercat i tecnificació.

Inconvenients

Posar en funcionament una Central de Compres i/o Serveis, no és sempre beneficiós. I és que si queda clar que la rebaixa en el preu la millora en les negociacions amb els proveïdors són els objectius principals, l’adquisició de grans quantitats pot resultar perjudicial: aquest material no ha de servir per acumular pols al magatzem.
A més, cal remarcar que, amb la suma de les empreses d’un sector per una mateixa causa, s’està ajudant a la competència més directa a créixer, cosa que molts temen. Fa falta, doncs, que hi hagi una bona organització, reglamantada i eficaç, per passar d’una simple associació de grup de compres a una central amb funcions de gestió, assistència i estratègia.

INTERNET EN LES CCS
Amb l’avenç de les noves tecnologies, l’estructura de les Centrals de Compres alhora d’organitzar-se en surt beneficiada. Internet pot facilitar la posada en comú de les comandes, amb la creació de portals que ajuntin l’esforç de diferents empreses, sense la necessitat d’estar unes a prop de les altres. Al mateix temps, la xarxa també pot millorar el contacte amb proveïdors i clients.
És el cas de CEALCO, per exemple, CCS líder en fontaneria, climatització i sanejament que ha creat una extranet per informar als socis de les tarifes de venda establides amb els proveïdors. Cal destacar que CEALCO connecta amb Europa a través de la central europea EDT, juntament amb altres països com Alemania, Dinamarca, Hongria, Bèlgica, França, Àustria i República Txeca.

ASSOCIACIONISME EN TEMPS DE CRISI

Quan el mercat trontolla, les petites i mitjanes empreses busquen refugi en l’associanisme. És un moment de multiplicació de socis dins les CCS: es millora el compromís intern per por a no resistir una mala etapa econòmica.

INICIATIVES PER CRÉIXER
Si pensem a nivell Europeu, Espanya està poc desenvolupada en el que fa a Centrals de Compres i Serveis. És per això que l’Associació Nacional de Centrals de Compres i Serveis (ANCECO), nascuda a Terrassa l’any 1998, treballa amb la voluntat d’incentivar la concentració comercial de les compres entre els minoristes, per tal de crear una competència més forta als mercats.
Sota aquesta idea, ANCECO ha volgut crear una base útil sobre la que sostenir un model cada emergeix amb més importància i presència a l’entorn econòmic espanyol, i sobretot, diferenciar-lo de les altres fórmules de cooperació i aliances comercials.
Per fer-ho possible, s’ha presentat el Llibre Verd de les CCS, un document que defineix els marcs de funcionament per tal de formalitzar aquesta tipus de negoci davant les institucions, i dels mercats, i així organitzar-se com a grup de manera eficient.

Contenció, però confiança en el futur
El proper 17 i 18 de setembre, ANCECO, portarà a terme el seu 7è Congrés a la Casa de la Llotja de Mar, a Barcelona, aprofitant el desè aniversari de l’associació. L’objectiu és crear debat entre els socis i protagonistes del món de les Centrals de Compres, especialment pel que fa a desacceleració del consum i els seus efectes en el mercat. És en aquests moments quan les pimes han d’estar més unides que mai: contenció, però confiança en el futur.

Publicat el 14 de setembre de 2008 a El Cèntim, suplement d'economia de L'Avui.

La figura de l'autònom

EL CREIXEMENT DELS AUTÒNOMS als nostre mercat s’estanca, tot i que la xifra continua essent elevada en un modus operandi que té tants atributs com perjudicis.

Actualment a Espanya hi han 3.405.406 autònoms registrats, una manera de treballar que té tantes avantatges com inconvenients. Però què el diferència de l’assalariat subordinat?

Quan una empresa contracta un treballador i l’inclou a la seva plantilla, aquest es converteix, automàticament, en un assalariat que cobra cada mes en base al que es fixi a la seva nòmina. Els seus beneficis són el resultat d’una operació de sumes i restes que tots coneixem: un sou base del que s’extreu la seva part proporcional d’Impost de la Renta (IRPF), la seva contribució a la Seguretat Social, etc. Al mateix temps, es té dret a vacances pagades, a cobrar l’atur, a pagues dobles, permissos per paternitat o baixes, a una indemnització en cas d’acomiadament, etc.
Quan una persona treballa per una o diferents empreses pel seu compte, és un autònom. Aquesta figura ha de seguir un procediment diferent alhora de cobrar: la facturació. Quan un treballador es fa independent, factura les seves prestacions amb una altra operació de sumes i restes: l’autònom fixa un preu base, al qual li suma un 16% d’IVA; però també ha de fer la seva contribució a Hisenda, pel que el mateix client li reté un percentatge d’IRPF. Per tant, si el preu de la feina realitzada puja a 100€, més 16€ d’IVA, l’autònom cobrarà 101€ (perquè, en aquest cas, li hem restat els 15€ corresponents a l’IRPF).

Un autònom pot facturar molt en un mes

i no facturar ni un cèntim un altre,

i té poca cobertura social, però té més llibertat

D’altra banda, l’autònom té certa llibertat dins del seu món laboral: s’adapta a les necessitats dels clients, però pot triar el seu horari, les seves vacances, permissos, baixes, etc. L’autònom no té dret a atur, ni té vacances pagades ni pagues dobles: quan deixa de treballar, no cobra. Un autònom pot facturar molt en un mes, i no facturar ni un cèntim un altre, i té poca cobertura social.

OBLIGACIONS I AVANTATGES

Per treballar com autònoms hem d’estar donats d’alta a la Seguretat Social i pagar l’alta de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). Algunes professions, exigeixen que, a més, s’estigui col·legiat, el que representa un altre pagament mensual.
Un autònom ha de declarar l’Impost del Valor Afegit trimestralment, és a dir, a d’informar cada tres mesos a Hisenda del què ha cobrat d’IVA. També ha de declarar les retencions d’IRPF, segons les quals, Hisenda decidirà si encara deu, o no, diners a l’Estat.
Alhora de passar comptes, però, l’autònom pot desgravar l’IVA de les seves despeses, que en algunes ocasions, poden incloure amb les despeses personals –tot i que sempre han de ser professionals. És a dir, si una persona té el despatx a casa, està pagant l’IVA proporcional a les seves despeses de llum, aigua i electricitat, per tant, aquestes poden desgravar-se, perquè forma part dels costos professionals.
A final d’any, l’autònom farà la declaració de l’IRPF annual, informant a Hisenda del total dels seus ingressos, restant el total de les seves despeses. El resultat, en són els seus beneficis, i com ja sabem, en funció d’aquests haurem de pagar més diners a l’Estat, o rebre’n la diferència.

EL NOU ESTATUT DELS AUTÒNOMS

El nou Estatut aprovat el juliol del 2007, i en vigor des de l’octubre del mateix any, ha tingut en compte la protecció social dels treballadors autònoms. Aquest emplaça al Govern a regular un sistema que cobreixi aquests treballadors en cas de cessació d’activitat, sempre que es garantitzi la seva contribució, la solidaritat i la seva sostenibilitat financera. Amb això, es busca la disposició de l’autònom a cotitzar, per després poder gaudir d’una cobertura social, cosa que fins ara no tenien, a diferència dels treballadors assalariats. Per tant, actualment, si un autònom té la necessitat de demanar la baixa temporal per malaltia, per exemple, té la certesa que la Seguretat Social li garantitzarà d’un mínim mensual.
Una altra novetat és la possibilitat de contractar als fills menors de 30 anys, de manera que pels segons no serà necessari inscriure’s al RETA; tot i això, no seran susceptibles a cobrar els subsidis d’atur. En canvi, els cònjugues, si hauran de continuar amb el procediment tradicional.
Els autònoms, també podran acollir-se als acords d’interès professional sectorial, de la mateixa manera que les empreses amb els seus convenis col·lectius.

S’ESTANCA EL CREIXEMENT D'AUTÒNOMS

Catalunya redueix un 0,2% el seu número de treballadors autònoms donats d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), estancament que també han patit altres comunitats com Aragó, Galícia o Navarra.
Segons Lorenzo Amor, president de l’ATA, aquest descens és “un reflex de l’actual crisi econòmica”, tot i que va puntualitzar que és l’únic règim de la Seguretat Social, juntament amb el de la llar, que té “un creixement positiu”. Segons Amor, cal que l’Administració “incentivi el treball autònom” per tal de “frenar les baixes” que s’estan registrant en les activitats dels treballadors per compte propi.
Tot i això, el número d’autònoms a nivell nacional ha crescut un 1,7% el primer trimestre de 2008, en comparació amb l’any anterior, ja que les caigudes es compensen amb les pujades d’altres Comunitats Autònomes.

Illes Balears (+7%)
Ceuta i Melilla (+1,3%)
Extremadura (+0,7%)
Madrid (+0,7%)
Andalusia (+0,3%)
Cantabria (es queda igual)
Castilla La Mancha (-0,1%)
Aragó (-0,2%)
Catalunya (-0,2%)
Castilla y León (-0,4%)
Múrcia (-0,4%)
Astúries (-0,5%)
Canàries (-0,5%)
Comunitat Valenciana (-0,5%)
País Basc (-0,5%)
Galícia (-0,8%)
Navarra (-1,2%)
La Rioja (-1,5%)

L’IRPF I L’IVA DELS AUTÒNOMS

IVA L’autònom està obligat a incloure el 16% d’IVA sempre que facturi a nivell nacional, amb l’excepció de les zones amb règim especial –per exemple, Canàries. En el cas de les despeses suplides amb factures en nom de l’empresa, tampoc es farà imprescindible sumar-hi l’IVA.

IRPF A l’inici de la seva activitat, l’autònom compte amb la possibilitat de retenir únicament el 7% d’IRPF, una ajuda per engegar la seva activitat. Passat un any, ja hauria de retenir el 15%, el percentatge marcat.

EL DICCIONARI

RETA: Règim Especial de Treballadors Autònoms al que s’han de donar d’alta els treballador per compte propi que realitzin una activitat amb fins lucratius de manera continuada, per exemple, el Règim Especial de Treballadors del Mar o el del sector agrari.
ATA: sigles amb les que es coneix la Federació Nacional de Treballadors Autònoms, presidida per Lorenzo Amor.
IAE: Impost d’Activitat Econòmica és un tribut de caràcter local que grava l’exercici d’activitats empresarials.
Trade: nom amb el que es coneix als autònoms econòmicament dependents, és a dir, aquells que tot i estar registrats com autònoms, viuen principalment dels ingressos d’una sola empresa.

‘TRADE’ : aparença i realitat
La figura de l’autònom dependent o trade, s’obté quan una persona treballa únicament per una empresa, sense formar part de la plantilla, és a dir, sense estar assegurat. Hi ha una dependència econòmica, ja que almenys un 75% dels seus ingressos provenen de la mateixa empresa, tot i que es treballa per compte propi. Aparentment és autònom, però es compleixen les característiques professionals d’un subordinat.
Aquesta figura es troba en fase d’investigació, ja que l’empresa s’estalvia els pagaments de Seguretat Social del treballador, i en cas d’interrupció de la relació laboral, aquest queda desemparat econòmicament.

Aparentment és autònom, tot i que s’acompleixen les característiques professionals d’un subordinat

Segons el nou Estatut de Treballadors Autònoms, s’haurà de fer constar un contracte escrit que avalarà a l’autònom en cas d’incompliment del contracte, amb 18 dies retribuïts de vacances i una indemnització per danys i perjudicis.

UNA XIFRA EN AUGMENT
Segons l’informe de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) l’any 2005, a Espanya hi ha hagut un increment progressiu de falsos autònoms en els últims anys.

48,4% són els trade que es concentren a les Illes Baleras, que encapçala la llista de Comunitats Autònomes amb més concentració de falsos autònoms tenint en compte la xifra total per Comunitat.

53% formen part del sector terciari, segons l’informe l’ATA l’any 2005. El perfil predominant de l’autònom dependent és el d’un home d’entre 25 i 44 anys.

Publicat el 24 d'agost de 2008 a El Cèntim, suplement d'economia de L'Avui.

Documents sense paper

E-DOCUMENTS sembla que parlem d’un terme futurista, però la nova legislació transforma aquest suggeriment en una obligatorietat que ens farà la vida més fàcil

Els e-documents passen de ser una eina de suport als documents en paper a obrir les portes a d’una Societat de la Informació real, en la que les noves tecnologies s’adapten a les nostres necessitats.

Ja la dècada dels 90 es va fer patent la capacitat dels e-documents en les nostres vides, però des d’aleshores no s’havia avançat prou. Ara, des de l’any 2007, s’està treballant legalment per reforçar el camí a la digitalització, i aquesta vegada, amb validesa jurídica.

“Ja no es fa referència a la còpia digital dels documents en paper,

sinó de l’equiparació d’uns amb els altres, amb la mateixa validesa jurídica”

Quan parlem de documents electrònics, entenem que es tracta de qualsevol informació emmagatzemada en un suport informàtic o digital, ja sigui un arxiu de text, d’àudio o de vídeo, o una fotografia. Amb l’avenç de les noves tecnologies, també parlem de millorar l’eficàcia de l’Admnistració i de les empreses, i per tant, la nostra vida quotidiana. Ja no fem referència a la còpia digital de documents en paper, sinó de l’equiparació d’uns amb els altres, amb la mateixa validesa jurídica. Aquesta evolució planteja nous dubtes, tant de la ciutadania com dels empresaris: i és que la digitalització, segueix sense percebre’s com la opció més segura, tot i que mostra moltes millores respecte als serveis tradicionals.

NOU PANORAMA ELECTRÒNIC

L’aparició de noves tecnologies ens ha facilitat molts tràmits, pel que fa a temps i costos. Però cal dissenyar un mecanisme d’identificació electrònica pels usuaris. Fins ara, cada proveïdor de serveis facilitava unes dades diferents; recordar-les totes, genera un panorama massa complex. Amb l’estandarització, aquesta pèrdua de seguretat i fiabilitat es supera, d’allà a què s’estiguin desenvolupant les eines legals que permetin unificar el funcionament en aquest àmbit.

“Un document electrònic planteja els mateixos drets i obligacions que un en paper”

Amb la Llei de firma electrònica, s’obre per primera vegada la possibilitat d’igualar la validesa d’un document en paper amb un electrònic; per exemple, el nou DNIe incorpora un xip que acredita a l’usurari electrònicament, amb tota validesa jurídica. Amb la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, es reconeix el dret ciutadà de relacionar-se telemàticament amb l’Administració. I amb la Llei d’Impuls a la Societat de la Informació –pendent de ser aprovada-, es reconeixen els drets dels clients a comunicar-se amb les empreses a través de la xarxa, sense que es perdi la legalitat dels acords.

Un document electrònic planteja els mateixos drets i obligacions que un en paper. Amb aquest canvi, el que s’està produint és una transformació social de grans dimensions, que permetrà exprimir el format digital per facilitar la comunicació.

Durant els propers anys, creixerà el número de certificats digitals, i de la mateixa manera, minvarà l’expedició d’identitats i contrasenyes per usuaris a la xarxa, ja que tots tindrem una identitat electrònica vàlida.

Seguretat, inversió i preservació

Les preocupacions més generalitzades en relació als documents electrònics són la seva seguretat, la seva preservació al llarg del temps i la inversió que requereixen. Amb l’aparició de mecanismes com el DNIe, es pretén crear una identitat electrònica, amb el que es treballarà amb més seguretat, ja que és personal i infalsejable.

La preocupació per perdre la informació emmagatzemada en suports tecnològics va directament relacionada a l’error humà, pel que s’aconsella guardar-ne còpies de seguretat. Les noves tecnologies tenen cada vegada més memòria, en 20 anys hem passat de parlar de quilobytes a terabytes ( la capacitat s’ha multiplicat per 1.000.000.000). Al créixer l’ús de la tecnologia, i amb l’aparició continuada de nous suports, ja no estem parlant d’una alta inversió, perquè cada vegada és més assequible.

El DNIe

Un dels documents que ens faran patentar el canvi que estem vivint és el nou document d’identitat electrònic, que no només acredita electrònicament a la persona, sinó que permet la firma digitalitzada de documents, amb la mateixa validesa jurídica que s’obté de manera manuscrita.

La novetat és el xip que incorpora, en el que s’incorporan digitalment les dades bàsiques del titular: imatge, signatura, filiació, i plantilla de les empremtes digitals. A més, s’inclou un certificat d’autenticitat de reconeixement i signatura, de l’autoritat emisora i les claus de cada certificat electrònic. Les contrasenyes emeses per l’Administració, poden ser canviades al gust i memòria del ciutadà. Es recomana però, canviar-la cada cert temps, i evitar comunicar-la a d’altres persones.

Amb això, l’ús del nou DNIe serà vàlid per qualsevol mena de tramitació telemàtica, des de la sol·licitud d’una beca a la Declaració de la Renta. Quan l’usuari es connecta a un servidor de prestació de serveis, hi haurà un intercanvi de claus per assegurar una comunicació fiable i segura. El material utilitzat per crear el nou DNIe és de policarbonat altament resistent, i que fa que el grabat amb làser de les dades sigui virtualment infalsejable.

Parlarem d’una democràcia electrònica?

El creixement de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) també ha plantejat canvis en l’àmbit polític. L’ús de les TIC per millorar la comunicació i la participació política, implica noves formulacions, moltes de les quals encara s’estan debatent. L’objectiu és una democràcia més sana i amb una ciutadania més activa, que acostaria les relacions de la societat amb les èlits polítiques. L’aparició de portals, CRM, o GRPs, una mena de « Servei a clients » en l’anomenat e-govern, vincula ciutadà i polític amb la meta de millorar l’eficàcia de l’Administració, evitant cues i temps.

D’altra banda, però, la implantació d’un Govern Electrònic suposa una gran inversió en tecnologia per arribar a la societat i en manteniment de la xarxa; més encara si tenim en compte que no tota la població disposa de connexió a les seves llars. A més, val dir que és una bona alternativa per generacions més aviat joves, ja que són les que han crescut amb les noves tecnologies. El nivell socioeconòmic és un altre factor determinant en l’ús de les TIC, quan més estudis té la persona, més utilitza els serveis electrònics.

Així doncs, podríem dir que l’e-govern, per arribar a una democràcia més participativa, que impliqui més a la ciutadania i faci més transparents les accions dels polítics, ha de ser pel moment un complement al què tenim, ja que pel contrari, s’obviaria l’opinió d’altres sectors de la població igual d’importants.

Publicat el 20 de juliol de 2008 a El Cèntim, suplement d'economia de L'Avui.