E-DOCUMENTS sembla que parlem d’un terme futurista, però la nova legislació transforma aquest suggeriment en una obligatorietat que ens farà la vida més fàcil
Els e-documents passen de ser una eina de suport als documents en paper a obrir les portes a d’una Societat de la Informació real, en la que les noves tecnologies s’adapten a les nostres necessitats.
Ja la dècada dels 90 es va fer patent la capacitat dels e-documents en les nostres vides, però des d’aleshores no s’havia avançat prou. Ara, des de l’any 2007, s’està treballant legalment per reforçar el camí a la digitalització, i aquesta vegada, amb validesa jurídica.
“Ja no es fa referència a la còpia digital dels documents en paper,
sinó de l’equiparació d’uns amb els altres, amb la mateixa validesa jurídica”
Quan parlem de documents electrònics, entenem que es tracta de qualsevol informació emmagatzemada en un suport informàtic o digital, ja sigui un arxiu de text, d’àudio o de vídeo, o una fotografia. Amb l’avenç de les noves tecnologies, també parlem de millorar l’eficàcia de l’Admnistració i de les empreses, i per tant, la nostra vida quotidiana. Ja no fem referència a la còpia digital de documents en paper, sinó de l’equiparació d’uns amb els altres, amb la mateixa validesa jurídica. Aquesta evolució planteja nous dubtes, tant de la ciutadania com dels empresaris: i és que la digitalització, segueix sense percebre’s com la opció més segura, tot i que mostra moltes millores respecte als serveis tradicionals.
NOU PANORAMA ELECTRÒNIC
Quan parlem de documents electrònics, entenem que es tracta de qualsevol informació emmagatzemada en un suport informàtic o digital, ja sigui un arxiu de text, d’àudio o de vídeo, o una fotografia. Amb l’avenç de les noves tecnologies, també parlem de millorar l’eficàcia de l’Admnistració i de les empreses, i per tant, la nostra vida quotidiana. Ja no fem referència a la còpia digital de documents en paper, sinó de l’equiparació d’uns amb els altres, amb la mateixa validesa jurídica. Aquesta evolució planteja nous dubtes, tant de la ciutadania com dels empresaris: i és que la digitalització, segueix sense percebre’s com la opció més segura, tot i que mostra moltes millores respecte als serveis tradicionals.
NOU PANORAMA ELECTRÒNIC
L’aparició de noves tecnologies ens ha facilitat molts tràmits, pel que fa a temps i costos. Però cal dissenyar un mecanisme d’identificació electrònica pels usuaris. Fins ara, cada proveïdor de serveis facilitava unes dades diferents; recordar-les totes, genera un panorama massa complex. Amb l’estandarització, aquesta pèrdua de seguretat i fiabilitat es supera, d’allà a què s’estiguin desenvolupant les eines legals que permetin unificar el funcionament en aquest àmbit.
“Un document electrònic planteja els mateixos drets i obligacions que un en paper”
Amb la Llei de firma electrònica, s’obre per primera vegada la possibilitat d’igualar la validesa d’un document en paper amb un electrònic; per exemple, el nou DNIe incorpora un xip que acredita a l’usurari electrònicament, amb tota validesa jurídica. Amb la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, es reconeix el dret ciutadà de relacionar-se telemàticament amb l’Administració. I amb la Llei d’Impuls a la Societat de la Informació –pendent de ser aprovada-, es reconeixen els drets dels clients a comunicar-se amb les empreses a través de la xarxa, sense que es perdi la legalitat dels acords.
“Un document electrònic planteja els mateixos drets i obligacions que un en paper”
Amb la Llei de firma electrònica, s’obre per primera vegada la possibilitat d’igualar la validesa d’un document en paper amb un electrònic; per exemple, el nou DNIe incorpora un xip que acredita a l’usurari electrònicament, amb tota validesa jurídica. Amb la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, es reconeix el dret ciutadà de relacionar-se telemàticament amb l’Administració. I amb la Llei d’Impuls a la Societat de la Informació –pendent de ser aprovada-, es reconeixen els drets dels clients a comunicar-se amb les empreses a través de la xarxa, sense que es perdi la legalitat dels acords.
Un document electrònic planteja els mateixos drets i obligacions que un en paper. Amb aquest canvi, el que s’està produint és una transformació social de grans dimensions, que permetrà exprimir el format digital per facilitar la comunicació.
Durant els propers anys, creixerà el número de certificats digitals, i de la mateixa manera, minvarà l’expedició d’identitats i contrasenyes per usuaris a la xarxa, ja que tots tindrem una identitat electrònica vàlida.
Seguretat, inversió i preservació
Les preocupacions més generalitzades en relació als documents electrònics són la seva seguretat, la seva preservació al llarg del temps i la inversió que requereixen. Amb l’aparició de mecanismes com el DNIe, es pretén crear una identitat electrònica, amb el que es treballarà amb més seguretat, ja que és personal i infalsejable.
La preocupació per perdre la informació emmagatzemada en suports tecnològics va directament relacionada a l’error humà, pel que s’aconsella guardar-ne còpies de seguretat. Les noves tecnologies tenen cada vegada més memòria, en 20 anys hem passat de parlar de quilobytes a terabytes ( la capacitat s’ha multiplicat per 1.000.000.000). Al créixer l’ús de la tecnologia, i amb l’aparició continuada de nous suports, ja no estem parlant d’una alta inversió, perquè cada vegada és més assequible.
El DNIe
Un dels documents que ens faran patentar el canvi que estem vivint és el nou document d’identitat electrònic, que no només acredita electrònicament a la persona, sinó que permet la firma digitalitzada de documents, amb la mateixa validesa jurídica que s’obté de manera manuscrita.
La novetat és el xip que incorpora, en el que s’incorporan digitalment les dades bàsiques del titular: imatge, signatura, filiació, i plantilla de les empremtes digitals. A més, s’inclou un certificat d’autenticitat de reconeixement i signatura, de l’autoritat emisora i les claus de cada certificat electrònic. Les contrasenyes emeses per l’Administració, poden ser canviades al gust i memòria del ciutadà. Es recomana però, canviar-la cada cert temps, i evitar comunicar-la a d’altres persones.
Amb això, l’ús del nou DNIe serà vàlid per qualsevol mena de tramitació telemàtica, des de la sol·licitud d’una beca a la Declaració de la Renta. Quan l’usuari es connecta a un servidor de prestació de serveis, hi haurà un intercanvi de claus per assegurar una comunicació fiable i segura. El material utilitzat per crear el nou DNIe és de policarbonat altament resistent, i que fa que el grabat amb làser de les dades sigui virtualment infalsejable.
Parlarem d’una democràcia electrònica?
El creixement de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) també ha plantejat canvis en l’àmbit polític. L’ús de les TIC per millorar la comunicació i la participació política, implica noves formulacions, moltes de les quals encara s’estan debatent. L’objectiu és una democràcia més sana i amb una ciutadania més activa, que acostaria les relacions de la societat amb les èlits polítiques. L’aparició de portals, CRM, o GRPs, una mena de « Servei a clients » en l’anomenat e-govern, vincula ciutadà i polític amb la meta de millorar l’eficàcia de l’Administració, evitant cues i temps. D’altra banda, però, la implantació d’un Govern Electrònic suposa una gran inversió en tecnologia per arribar a la societat i en manteniment de la xarxa; més encara si tenim en compte que no tota la població disposa de connexió a les seves llars. A més, val dir que és una bona alternativa per generacions més aviat joves, ja que són les que han crescut amb les noves tecnologies. El nivell socioeconòmic és un altre factor determinant en l’ús de les TIC, quan més estudis té la persona, més utilitza els serveis electrònics. Així doncs, podríem dir que l’e-govern, per arribar a una democràcia més participativa, que impliqui més a la ciutadania i faci més transparents les accions dels polítics, ha de ser pel moment un complement al què tenim, ja que pel contrari, s’obviaria l’opinió d’altres sectors de la població igual d’importants.
El creixement de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) també ha plantejat canvis en l’àmbit polític. L’ús de les TIC per millorar la comunicació i la participació política, implica noves formulacions, moltes de les quals encara s’estan debatent. L’objectiu és una democràcia més sana i amb una ciutadania més activa, que acostaria les relacions de la societat amb les èlits polítiques. L’aparició de portals, CRM, o GRPs, una mena de « Servei a clients » en l’anomenat e-govern, vincula ciutadà i polític amb la meta de millorar l’eficàcia de l’Administració, evitant cues i temps. D’altra banda, però, la implantació d’un Govern Electrònic suposa una gran inversió en tecnologia per arribar a la societat i en manteniment de la xarxa; més encara si tenim en compte que no tota la població disposa de connexió a les seves llars. A més, val dir que és una bona alternativa per generacions més aviat joves, ja que són les que han crescut amb les noves tecnologies. El nivell socioeconòmic és un altre factor determinant en l’ús de les TIC, quan més estudis té la persona, més utilitza els serveis electrònics. Així doncs, podríem dir que l’e-govern, per arribar a una democràcia més participativa, que impliqui més a la ciutadania i faci més transparents les accions dels polítics, ha de ser pel moment un complement al què tenim, ja que pel contrari, s’obviaria l’opinió d’altres sectors de la població igual d’importants.
Publicat el 20 de juliol de 2008 a El Cèntim, suplement d'economia de L'Avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada