Els orígens
Feia falta un esdeveniment prou sòlid que portés als pagesos de les tres viles a unir-se per aconseguir més rendiment. El 1893, arrel de la plaga de fil·loxera, es van crear les primeres Juntes de Defensa a les comarques del Maresme. Però aquest primer sindicat agrícola que van compartir Llavaneres i Sant Vicenç, no va durar gaire temps: va caldre un fet més important perquè es consolidés.
L'any 1921, les hortes properes a Mataró van començar a exportar patates a la Gran Bretanya, però els preus, força baixos, eren marcats pels exportadors. Francesc Bartrés i Ventura, pagès de les tres viles d'ençà, va iniciar una tramesa des de Caldetes amb la qual gairebé es va quadruplicar el preu.
Amb aquests resultats, no és d'estranyar, doncs, que l'any 1925 es creés la primera Cambra Agrària a Llavaneres. Faltava, però, autorització i llicència, que no arribaria fins el 26 de febrer del 1926, quan a la fi, va néixer oficialment el primer Sindicat Agrícola.
El local social del sindicat es va assentar al número 1 del carrer d'Amunt, a una casa del pagès Francesc Bartrés i Ventura. L'any 1932, l'entitat es va traslladar al número 16 del mateix carrer. No seria fins l'any 1946, que la seu s'instal·laria al veral del Massorrà, edifici on encara avui el trobem. Però, què se n'ha fet dels seus orígens? Quin paper hi juga el Sindicat al nostre poble?
L'avui i el demà
L'any 1921, les hortes properes a Mataró van començar a exportar patates a la Gran Bretanya, però els preus, força baixos, eren marcats pels exportadors. Francesc Bartrés i Ventura, pagès de les tres viles d'ençà, va iniciar una tramesa des de Caldetes amb la qual gairebé es va quadruplicar el preu.
Amb aquests resultats, no és d'estranyar, doncs, que l'any 1925 es creés la primera Cambra Agrària a Llavaneres. Faltava, però, autorització i llicència, que no arribaria fins el 26 de febrer del 1926, quan a la fi, va néixer oficialment el primer Sindicat Agrícola.
El local social del sindicat es va assentar al número 1 del carrer d'Amunt, a una casa del pagès Francesc Bartrés i Ventura. L'any 1932, l'entitat es va traslladar al número 16 del mateix carrer. No seria fins l'any 1946, que la seu s'instal·laria al veral del Massorrà, edifici on encara avui el trobem. Però, què se n'ha fet dels seus orígens? Quin paper hi juga el Sindicat al nostre poble?
L'avui i el demà
A principis de la dècada dels 90, la Cambra Agrària es va dissoldre per convertir-se en una Cooperativa Agrícola, que no només ofereix productes agrícoles, sinó que ha obert les seves possibilitats a la jardineria particular.
Josep Mª Auladell Massuet, Director Responsable de la Cooperativa, Jaume Manau i Graupera, President de la Junta, i Josep Aliberas Vinyals, Secretari, ens expliquen quin és l'avui del Sindicat i quina és la seva projecció de futur.
Els temps han anat canviant i el Sindicat s'ha hagut d'adaptar a ells. Com ha afectat a la vostra tasca? Han anat desapareixent cultius, que en són pocs, però forts, però també hi ha moltes més cases, molts més jardins i molta més gent. Ja no es limita a un servei exclusiu, ara és una venta oberta a tothom, la venta de l'agrobotiga, al detall, amb productes propis o d'altres cooperatives, el que ens permet oferir una major gamma de productes agraris al millor preu possible. Aquí encara no tenim una agrobotiga, però podríem dir que, a falta de producció pròpia, s'ha passat de produir i vendre a comprar i servir, perquè aquí, la primera funció, que és produir, s'està esgotant.
Teniu intenció de créixer com a agrobotiga? La Junta està treballant per aconseguir una millor viabilitat, per ampliar i modernitzar el nostre servei. En principi, nosaltres agrobotiga no en tenim, però sí que es comencen a vendre productes d'altres cooperatives com oli, vi o cava. Per entendre'ns, abans era donar un servei al pagès, i ara donem un servei a la població. S'ha d'anar poc a poc.
Què us fa diferents? Un molt bon producte a un molt bon preu, és a dir, el que produeix ho pot vendre una mica més car i el que compra, pot comprar una mica més barat. Ara, no seran productes de marca, es tracta de productes que són bons, però es coneixen de boca orella. Diguem que tenim un ventall molt gros de petites coses.
Però també hi ha una altra vessant, que és que tothom sap on és el Sindicat, vull dir que és un edifici bastant emblemàtic i un punt de referència a dins del poble.
Una raó per continuar? A banda del motiu nostàlgic, és un servei al nostre poble. Si tota la vida ho hem tingut i no hi ha pèrdues, perquè no seguir?
Ho trobaràs a:Els temps han anat canviant i el Sindicat s'ha hagut d'adaptar a ells. Com ha afectat a la vostra tasca? Han anat desapareixent cultius, que en són pocs, però forts, però també hi ha moltes més cases, molts més jardins i molta més gent. Ja no es limita a un servei exclusiu, ara és una venta oberta a tothom, la venta de l'agrobotiga, al detall, amb productes propis o d'altres cooperatives, el que ens permet oferir una major gamma de productes agraris al millor preu possible. Aquí encara no tenim una agrobotiga, però podríem dir que, a falta de producció pròpia, s'ha passat de produir i vendre a comprar i servir, perquè aquí, la primera funció, que és produir, s'està esgotant.
Teniu intenció de créixer com a agrobotiga? La Junta està treballant per aconseguir una millor viabilitat, per ampliar i modernitzar el nostre servei. En principi, nosaltres agrobotiga no en tenim, però sí que es comencen a vendre productes d'altres cooperatives com oli, vi o cava. Per entendre'ns, abans era donar un servei al pagès, i ara donem un servei a la població. S'ha d'anar poc a poc.
Què us fa diferents? Un molt bon producte a un molt bon preu, és a dir, el que produeix ho pot vendre una mica més car i el que compra, pot comprar una mica més barat. Ara, no seran productes de marca, es tracta de productes que són bons, però es coneixen de boca orella. Diguem que tenim un ventall molt gros de petites coses.
Però també hi ha una altra vessant, que és que tothom sap on és el Sindicat, vull dir que és un edifici bastant emblemàtic i un punt de referència a dins del poble.
Una raó per continuar? A banda del motiu nostàlgic, és un servei al nostre poble. Si tota la vida ho hem tingut i no hi ha pèrdues, perquè no seguir?
http://www.3viles.com/3Viles/ARTICLES%20MENSUALS/78DA1D11-0742-42FC-94D5-1C3C326F9D79.html
