Entrevista a Josep Ibern, Director General de Caixa Laietana Us imagineu un ciclista amb americana i sebagos? No el trobaríeu pas enlloc! Però entre els esportistes, hi ha una cosa ben maca: no es pregunta qui són a la vida real, només importa el joc. No és que ser amant de l'esport sigui molt rellevant, però quan fora de les hores de lleure treballes en oficines donant la cara per una gran empresa -per cert, maresmenca-, de sobte, la imatge d'home seriós es desfà; més si us dic que us parlo del Director General de Caixa Laietana, amb només 48 anys.
A Les 3 Viles seguim amb la línia de donar-nos a conèixer, d'obrir-nos com a poble per treure als nostres veïns de l'anonimat. Josep Ibern és un home familiar, obert i transparent ; és amant de l'esport i de la qualitat de vida dels nostres pobles i, al mateix temps, home de negocis.
M'acaben de dir que fa poc has participat en vàries maratons. Sí, 5 maratons; dues vegades a Nova York, Rotterdam, París i Florència, a la que em vaig retirar amb un temps de 3 hores i 3 minuts.
A Les 3 Viles seguim amb la línia de donar-nos a conèixer, d'obrir-nos com a poble per treure als nostres veïns de l'anonimat. Josep Ibern és un home familiar, obert i transparent ; és amant de l'esport i de la qualitat de vida dels nostres pobles i, al mateix temps, home de negocis.
M'acaben de dir que fa poc has participat en vàries maratons. Sí, 5 maratons; dues vegades a Nova York, Rotterdam, París i Florència, a la que em vaig retirar amb un temps de 3 hores i 3 minuts.
També jugaves molt bé a squash. Vaig ser Subcampió de Catalunya i seleccionat nacional dues vegades, durant 3 anys vaig estar entre els deu primers jugadors d'Espanya. Jugava al frontó municipal de Llavaneres i al Tennis Mora, camí que em va permetre arribar a l'àmbit nacional.
Però la cosa no acaba aquí... també vaig en bicicleta, per la muntanya, i jugo a golf, però actualment, em resulta incompatible, amb la feina. El qui fa esport sempre en fa, però ara em falta temps!
Podria ser qualsevol de nosaltres: estudiant de l'escola Valldemia de Mataró, va realitzar el COU al Santana i va continuar a l'Escola d'Enginyers; més tard es va decantar per l'economia, fent un màster en Administració i Direcció d'Empreses a l'IESE i es doctor cum laude en Administració i Direcció d'Empreses a la UPC. Una oportunitat professional, el 1985, el porta a Caixa Laietana, i anar pujant esglaons, aquest 2008, ha estat nomenat Director General.
Et decantes per l'economia, però ets enginyer industrial. És una carrera que t'obre moltíssimes portes, amplia molt més la disciplina d'estudis i fa que tinguis una mentalitat estructural diferent. És una carrera de base molt important, i després tu et decantes pel què t'interessa més, i acabes aquí, com podies acabar a qualsevol altra empresa.
Per què Caixa Laietana, oportunisme professional o orgull comarcal? Quan acabes d'estudiar comences a tenir ofertes d'entitats i empreses, especialment per viatjar molt: a mi m'encanta viatjar, però per plaer, i al final ho veus clar que no és el què vols. I em va sortir aquesta oportunitat, Caixa Laietana, amb la que a més podia arribar molt més lluny, i que des de que hi vaig entrar fins ara el seu creixement ha estat important, s'han obert 206 noves oficines, de les 277 actuals. A més, era una entitat del Maresme, i amb oportunitats per créixer. És molt més que una Caixa, és bo per la comarca, és un servei que fa que anem més enllà, perquè som més que una ciutat-dormitori, això també és important. I mira, m'agradava el què feia però tampoc pensava que hi estaria sempre; la vida et porta i vas fent.
I en Obra Social, això també beneficia a la comarca del Maresme. Per començar, al ser una caixa mitjana, són més de 1200 famílies que en viuen, i després tots els recursos que es necessiten són majorment del Maresme i es per això que es podria dir que la comarca se'n beneficia molt més que la resta.
Podria ser qualsevol de nosaltres: estudiant de l'escola Valldemia de Mataró, va realitzar el COU al Santana i va continuar a l'Escola d'Enginyers; més tard es va decantar per l'economia, fent un màster en Administració i Direcció d'Empreses a l'IESE i es doctor cum laude en Administració i Direcció d'Empreses a la UPC. Una oportunitat professional, el 1985, el porta a Caixa Laietana, i anar pujant esglaons, aquest 2008, ha estat nomenat Director General.
Et decantes per l'economia, però ets enginyer industrial. És una carrera que t'obre moltíssimes portes, amplia molt més la disciplina d'estudis i fa que tinguis una mentalitat estructural diferent. És una carrera de base molt important, i després tu et decantes pel què t'interessa més, i acabes aquí, com podies acabar a qualsevol altra empresa.
Per què Caixa Laietana, oportunisme professional o orgull comarcal? Quan acabes d'estudiar comences a tenir ofertes d'entitats i empreses, especialment per viatjar molt: a mi m'encanta viatjar, però per plaer, i al final ho veus clar que no és el què vols. I em va sortir aquesta oportunitat, Caixa Laietana, amb la que a més podia arribar molt més lluny, i que des de que hi vaig entrar fins ara el seu creixement ha estat important, s'han obert 206 noves oficines, de les 277 actuals. A més, era una entitat del Maresme, i amb oportunitats per créixer. És molt més que una Caixa, és bo per la comarca, és un servei que fa que anem més enllà, perquè som més que una ciutat-dormitori, això també és important. I mira, m'agradava el què feia però tampoc pensava que hi estaria sempre; la vida et porta i vas fent.
I en Obra Social, això també beneficia a la comarca del Maresme. Per començar, al ser una caixa mitjana, són més de 1200 famílies que en viuen, i després tots els recursos que es necessiten són majorment del Maresme i es per això que es podria dir que la comarca se'n beneficia molt més que la resta.
Miri, ara mateix, entre moltes altres col·laboracions a entitats culturals, solidàries i esportives, a Llavaneres s'està ajudant a les reformes de l'Església, a Caldetes estem col·laborant amb la Fundació Palau, a Sant Vicenç amb la publicació d'un llibre infantil, participem en el “I Cicle d'empresa i responsabilitat social corporativa” de Les 3 viles i en la 9ª temporada de la Primavera de les Arts, el pèsol, vull dir que sí que hi ha una implicació important. Són coses que costen de veure, perquè vénen molt repartides. Això en quant a obra social, i sempre gràcies a l'activitat financera. El 25% dels beneficis de Caixa Laietana es destinen a la societat. Les caixes són entitats financeres sòlides, rendibles i responsables amb una activitat social comparable amb una gran ONG, que en tenir molts fronts oberts, a vegades es reconeix poc i que es materialitza en diversos camps de la cultura, l'educació, la sanitat, l'esport, o l'assistència social.
Un repte pel Maresme: les universitats. Per suposat, ho defensava i ho segueixo defensant moltíssim. Tenim poques universitats que són bones i d'alta qualitat, i que cal seguir enfortint-les i ampliant el seu àmbit d'actuació de manera que baixi la necessitat dels maresmencs d'anar cada dia a estudiar a Barcelona. Cal un campus de veritat, i en aquest sentit, cal aprofitar els projectes que hi ha en marxa, perquè la universitat és cultura, és la xarxa que forma als que demà portaran el país! Tenim un Maresme molt bonic i no volem que marxin els joves, no volem una comarca envellida. Això comporta altres reptes, com millorar les comunicacions, amb Barcelona, sobretot. Més instruments públics perquè els joves puguin seguir vivint al Maresme.
Josep Ibern té arrels llavanerenques, de fet, segueix vivint on sempre. Està casat amb Montserrat Bosch, i té tres fills, Cristina, Joaquim i Maria. I quan es treu l'americana i la corbata, és un veí més, un llavanerenc que va en bicicleta, que gaudeix de les nostres platges, i que admira els nostres paisatges.
De Llavaneres de tota la vida. Pare, avis, besavis... de sempre. Bé, de fet, la meva mare era de Cabrera, però la meva dona sí que és de Llavaneres!
I què n'opines de Les 3 viles? És meravellós, tres perles dins del Maresme. És una zona privilegiada, i per molt que es digui, va cap a millor. Hi ha densitat, sí, però ja està bé, així els pobles tenen vida! Tota aquesta zona que tenim al Maresme, el Corredor, el Montnegre, és que és preciós! Tenim platja, tenim la muntanya, i tenim els Pirineus, a què? Hora i mitja? És que està molt bé: un mar bonic, muntanya, i tot a la vora; és un privilegi. Quan viatjo, m'agrada molt tot el què veig, però quan torno, encara m'agrada més el què tenim a les tres viles, i a tot el Maresme.
Ho trobaràs a:
Un repte pel Maresme: les universitats. Per suposat, ho defensava i ho segueixo defensant moltíssim. Tenim poques universitats que són bones i d'alta qualitat, i que cal seguir enfortint-les i ampliant el seu àmbit d'actuació de manera que baixi la necessitat dels maresmencs d'anar cada dia a estudiar a Barcelona. Cal un campus de veritat, i en aquest sentit, cal aprofitar els projectes que hi ha en marxa, perquè la universitat és cultura, és la xarxa que forma als que demà portaran el país! Tenim un Maresme molt bonic i no volem que marxin els joves, no volem una comarca envellida. Això comporta altres reptes, com millorar les comunicacions, amb Barcelona, sobretot. Més instruments públics perquè els joves puguin seguir vivint al Maresme.
Josep Ibern té arrels llavanerenques, de fet, segueix vivint on sempre. Està casat amb Montserrat Bosch, i té tres fills, Cristina, Joaquim i Maria. I quan es treu l'americana i la corbata, és un veí més, un llavanerenc que va en bicicleta, que gaudeix de les nostres platges, i que admira els nostres paisatges.
De Llavaneres de tota la vida. Pare, avis, besavis... de sempre. Bé, de fet, la meva mare era de Cabrera, però la meva dona sí que és de Llavaneres!
I què n'opines de Les 3 viles? És meravellós, tres perles dins del Maresme. És una zona privilegiada, i per molt que es digui, va cap a millor. Hi ha densitat, sí, però ja està bé, així els pobles tenen vida! Tota aquesta zona que tenim al Maresme, el Corredor, el Montnegre, és que és preciós! Tenim platja, tenim la muntanya, i tenim els Pirineus, a què? Hora i mitja? És que està molt bé: un mar bonic, muntanya, i tot a la vora; és un privilegi. Quan viatjo, m'agrada molt tot el què veig, però quan torno, encara m'agrada més el què tenim a les tres viles, i a tot el Maresme.
Ho trobaràs a:
