Pensar o no pensar, aquesta seria la qüestió si simplifiquéssim el dilema. Però és molt més difícil, més si us dic que la segona opció és impossible. Em fa gràcia veure la gent que diu que marxa per “desconnectar”, per allunyar-se de les preocupacions, dels pensaments. En realitat, crec que això és impossible, perquè no podem fugir d’una cosa que portem a dins. Feu la prova, intenteu deixar de pensar, només per un moment, i veureu del què parlo. És impossible, per molta voluntat que hi poseu, perquè el sol fet de pensar en no-pensar ja és un acte que requereix un esforç mental.
I de vegades, donem tantes voltes a les coses, que perdem de vista el propòsit inicial que ha desencadenat la funció de rumiar. I ens cansem, i ens enfadem, i diem que volem marxar lluny, de la rutina i dels problemes. I quan arribem al cim de la muntanya, amb un sol enorme i rogenc a punt de posar-se a l’horitzó, pensem. Pensem en el que hem vingut a fer, i sense voler, tornen a perseguir-nos els nostres mals de cap.
De vegades, m’agradaria poder sentir que no penso en les coses, que no penso en res. Ja m’ho diuen: “Penses massa”. I jo em dic que no vull, no vull pensar. I ho intento, i no penso; però mentre penso en no-pensar m’adono que estic pensant i que deixar de pensar és una utopia. No pensis, para, prou! Però les neurones no reaccionen, i segueixen donant ordres de no pensar, sense saber que aquestes directrius en si mateixes ja són pensaments.
Potser això no té gaire sentit, o potser sí. És com girar durant tanta estona que et mareges, i caus a terra, i veus com tot es belluga. I es mou molt ràpid, com les coses que es passegen pel cap quan intentes no pensar en elles.
I de vegades, donem tantes voltes a les coses, que perdem de vista el propòsit inicial que ha desencadenat la funció de rumiar. I ens cansem, i ens enfadem, i diem que volem marxar lluny, de la rutina i dels problemes. I quan arribem al cim de la muntanya, amb un sol enorme i rogenc a punt de posar-se a l’horitzó, pensem. Pensem en el que hem vingut a fer, i sense voler, tornen a perseguir-nos els nostres mals de cap.
De vegades, m’agradaria poder sentir que no penso en les coses, que no penso en res. Ja m’ho diuen: “Penses massa”. I jo em dic que no vull, no vull pensar. I ho intento, i no penso; però mentre penso en no-pensar m’adono que estic pensant i que deixar de pensar és una utopia. No pensis, para, prou! Però les neurones no reaccionen, i segueixen donant ordres de no pensar, sense saber que aquestes directrius en si mateixes ja són pensaments.
Potser això no té gaire sentit, o potser sí. És com girar durant tanta estona que et mareges, i caus a terra, i veus com tot es belluga. I es mou molt ràpid, com les coses que es passegen pel cap quan intentes no pensar en elles.
Ho trobaràs a:
