Racó Viu, Les Tres Viles, Setembre 2008
La cançó està a mig sonar. Entra un client i demana una Coca-cola i un plat d’olives. A la barra una parella saboreja una clara de granitzat de llimona en una conversa no gaire emocionant. Tres taules amb plats a mig acabar. Dos cafès, sis plau, un amb la llet natural; jo vull sacarina, no sucre. El cel està turquesa, el mar transparent, el sol descoloreix la fusta de les taules. Vull el compte. El murmur de la gent xerrant envaeix els seus pensaments, cansats, difosos, opacs. Senyora, un gelat. Els cafès a la barra. L’altre cambrer amb la safata amunt i avall, intentant guanyar-se una propina. El gel del congelador impactat a cara i mans. El soroll de la màquina registradora, que s’obre i es tanca a una velocitat d’espant. Canvia la cançó. El rellotge que no avança. Teniu tabac? El canvi de la taula 13. El senyor Joan entra amb els seus néts. El de sempre nena. Draps bruts. El sol s’interposa darrera la columna i li cega la mirada. Els pensaments que no tenen temps de progressar. La ment obeeix l’automatisme. Els peus ballen al son de les peticions dels clients. Entren, seuen, demanen, consumeixen, s’aixequen, paguen, desapareixen.
Tothom saluda, ningú la coneix. Una copa de cervesa. El rentaplats acaba el seu torn. Els gots cremen, com el sol que no la deixa veure qui hi ha a la taula 2. Deu cèntims de propina, i la moneda ressona al pot metàl·lic. El locutor de la ràdio anuncia les 7 del vespre, però el rellotge no avança. El sol no s’amaga, i no hi veu. Quatre mitjanes a la 15! Els plats al seu lloc. Els nens triant les patates. Tres turistes observant els gelats. La parella de la barra amb el bitllet a la mà. La moneda de deu cèntims al pot. Teniu tabac? L’altre cambrer amunt i avall. El cel va perdent llum. La cosa agafa ritme.
Per molts és el mes de les vacances. Per ella no. Agost també és sinònim de feina, és aprofitar el fòrum de gent sense preocupacions per omplir butxaques, quan els altres les buiden. Agost és un mes de doble cara, però que manté una relació recíproca entre totes dues.
La cançó està a mig sonar. Entra un client i demana una Coca-cola i un plat d’olives. A la barra una parella saboreja una clara de granitzat de llimona en una conversa no gaire emocionant. Tres taules amb plats a mig acabar. Dos cafès, sis plau, un amb la llet natural; jo vull sacarina, no sucre. El cel està turquesa, el mar transparent, el sol descoloreix la fusta de les taules. Vull el compte. El murmur de la gent xerrant envaeix els seus pensaments, cansats, difosos, opacs. Senyora, un gelat. Els cafès a la barra. L’altre cambrer amb la safata amunt i avall, intentant guanyar-se una propina. El gel del congelador impactat a cara i mans. El soroll de la màquina registradora, que s’obre i es tanca a una velocitat d’espant. Canvia la cançó. El rellotge que no avança. Teniu tabac? El canvi de la taula 13. El senyor Joan entra amb els seus néts. El de sempre nena. Draps bruts. El sol s’interposa darrera la columna i li cega la mirada. Els pensaments que no tenen temps de progressar. La ment obeeix l’automatisme. Els peus ballen al son de les peticions dels clients. Entren, seuen, demanen, consumeixen, s’aixequen, paguen, desapareixen.
Tothom saluda, ningú la coneix. Una copa de cervesa. El rentaplats acaba el seu torn. Els gots cremen, com el sol que no la deixa veure qui hi ha a la taula 2. Deu cèntims de propina, i la moneda ressona al pot metàl·lic. El locutor de la ràdio anuncia les 7 del vespre, però el rellotge no avança. El sol no s’amaga, i no hi veu. Quatre mitjanes a la 15! Els plats al seu lloc. Els nens triant les patates. Tres turistes observant els gelats. La parella de la barra amb el bitllet a la mà. La moneda de deu cèntims al pot. Teniu tabac? L’altre cambrer amunt i avall. El cel va perdent llum. La cosa agafa ritme.
Per molts és el mes de les vacances. Per ella no. Agost també és sinònim de feina, és aprofitar el fòrum de gent sense preocupacions per omplir butxaques, quan els altres les buiden. Agost és un mes de doble cara, però que manté una relació recíproca entre totes dues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada