Entrevista a Guillem Creus, jugador del Segon Equip de l'Espanyol En Guillem va venir a Llavaneres abans que pugui recordar-ho, i viu aquí des d’aleshores. El futbol en aquest poble va lligat a molta gent: tenim un equip, el nostre equip, i a cada partit queda demostrat que tenim una afició força lleial. La majoria dels jugadors són llavanerencs: alguns ho deixen, d’altres persisteixen. Ell va començar com qualsevol altre: parant pilotes. Però no somiava amb ser el què és avui, un jugador professional, i que ha canviat de paper: ara és qui marca els gols, i no qui els para.
Aquest mes, a les Tres Viles hem anat a veure a Guillem Creus, extrem dret de l’Espanyol, que aquest any, puja a Segona Divisió. Amb 19 anys, el futbol ha deixat de ser una afició per convertir-se en una ambició. Ara és quan aspira a seguir creixent en aquest món de fitxatxes i oportunitats.
En Guillem ha jugat a la Selecció Catalana Sub14 i Sub16 –en les que ha guayat 4 campionats- ha estat seleccionat quatre vegades per la Federació Espanyola a la categoria Sub16 i Sub18, i ha guanyat 6 lligues amb l’Espanyol –la última la d’aquest mateix any. “És com un premi, una motivació per continuar”, assegura, i poc a poc, ha anat recopilant títols.
El futbol: vocació o coincidència? Vaig començar pels amics, amb 6 o 7 anys, de fet vaig ser l’últim en apuntar-me, perquè no sé, no em feia molta il·lusió, però com que tots jugaven aquí al pavelló, al final em van convéncer. Els primers dies arribava aquí plorant, perquè no m’agradava, fins que em vaig anar acostumant. Jugava de porter, i el meu entrenador va provar de fer-me jugar en una altra posició. I un dia, quan tenia 10 anys, em va fitxar l’Espanyol. Ara m’agrada molt.
Espanyol per oportunitat o per sentiment? Jo estava aquí de juvenil i tampoc m’ho esperava, eh? Però hi havia l’Oscar Vilarnau, que ens entrenava, i venia amb nosaltres el Rubén Romero i l’Oriol Mora, que també van fitxar de petits, perquè érem petits, teníem 10 anys, i era una cosa com molt nova, com... rara. I bueno, ja porto 9 anys, i he arribat on he arribat.
Compaginar estudis i esport professional ha de ser molta pressió per un nen. Us controlaven molt a l’Espanyol? Sí, al principi sí, sobretot els primers anys, que no sabíem com anaven les coses. Et posen professors, que t’ajuden a fer deures, que t’aconsellen i t’orienten perquè segueixis estudiant. Ara ja sóc més lliure, si vols estudiar, estudies.
S’entrena molt a aquesta edat? No tantes com ara, però tres o quatre dies a la setmana sí que havíem de baixar a Barcelona. Nosaltres havíem de sortir una hora abans de l’escola per agafar l’autobus que ens portava des de Mataró.
Vas arribar a pensar en abandonar? Hi va haver un moment que sí, que deia que quan arribés a cadet [16 anys] deixaria el futbol. Però clar, veus que la cosa segueix, que no se’t dóna malament, vas guanyant campionats, i clar, ho dius quan ets petit però quan et trobes aquí ja no pots deixar-ho, la teva il·lusió és arribar tan lluny com et sigui possible. S’ha d’aprofitar, almenys intentar-ho.
I quin paper han jugat els teus pares? Ells sempre em recolzen, m’animen, mai s’han interposat en el què jo faig, m’han deixat anar fent el què jo creia. No, m’han mai obligat a continuar, sempre he anat fent, a més, quan deia que volia deixar-ho s’ho prenien en broma, i deia que volia anar a jugar a futbol americà, jo, que sóc molt petit!
A més, el teu germà [Gerard Creus], jugava al Barça. Tenieu gaires “disputes familiars”? Bueno, al principi de petits sí, perquè ell estava al Barça i jo a l’Espanyol, i sobre ell jugava d’extrem esquerra, i si haguéssim jugat un contra l’altre ens hagués tocat enfrontar-nos, perquè jo sóc extrem dret! Però bueno, una mica de pique sí, però en broma.
I ara, què? Seguiràs estudiant? Vaig acabar l’any passat el Batxillerat de Ciències Socials, que em va anar força bé, i aquest any he començat Enginyeria Informàtica, però és molt difícil, i tampoc tinc gaire temps amb el futbol. De cara a l’any que ve, segurament ho deixaré, perquè entrenaré cada dia amb el Segon Equip. Continuaré fent cursos, d’anglès i coses així, almenys per no perdre l’hàbit d’estudi. Però vull centrar-me en el futbol, per ara, crec que val la pena intentar-ho.
Però has hagut de sacrificar altres coses pel futbol. Sí, no tinc tant de temps per estar amb els amics però, per ara, em compensa. També he viatjat molt, i quan guanyem un campionat ho celebrem molt, no sé, val la pena.
Al Segon Equip ja comença la part més sèria: negociacions, fitxatxes, contractes,... Sí, ara ja, per sobre només tinc Primera Divisió, ja entreno amb ells alguns dies, ja comencem a treballar d’una altra manera, tot el que ve és nou. Si es lesiona algú de Primera o es queden sense un jugador, poden tirar de l’Espanyol B. El futbol és així, i ara faig el que m’agrada, i estic a l’Espanyol.
Aprofitant oportunitats... fins el punt de marxar a l’estranger? Home estaria difícil, però bueno, si fos una oportunitat bona s’hauria d’aprofitar, les coses s’han d’intentar.
I al Reial Madrid? Perquè no? seria bona senyal que un equip com el Madrid em volgués fitxar!
Pregunta típica: algun jugador a qui aspiris convertir-te? Per la posició en la que jugo, Luis Figo. I de l’equip en el que estic, Tamudo; és com un exemple, va anar pujant a l’Espanyol, el van cedir, ningú el volia, i mira’l ara.
Doncs esperem que a Segona segueixin creixent les oportunitats, i que les aprofitis!
Aquest mes, a les Tres Viles hem anat a veure a Guillem Creus, extrem dret de l’Espanyol, que aquest any, puja a Segona Divisió. Amb 19 anys, el futbol ha deixat de ser una afició per convertir-se en una ambició. Ara és quan aspira a seguir creixent en aquest món de fitxatxes i oportunitats.
En Guillem ha jugat a la Selecció Catalana Sub14 i Sub16 –en les que ha guayat 4 campionats- ha estat seleccionat quatre vegades per la Federació Espanyola a la categoria Sub16 i Sub18, i ha guanyat 6 lligues amb l’Espanyol –la última la d’aquest mateix any. “És com un premi, una motivació per continuar”, assegura, i poc a poc, ha anat recopilant títols.
El futbol: vocació o coincidència? Vaig començar pels amics, amb 6 o 7 anys, de fet vaig ser l’últim en apuntar-me, perquè no sé, no em feia molta il·lusió, però com que tots jugaven aquí al pavelló, al final em van convéncer. Els primers dies arribava aquí plorant, perquè no m’agradava, fins que em vaig anar acostumant. Jugava de porter, i el meu entrenador va provar de fer-me jugar en una altra posició. I un dia, quan tenia 10 anys, em va fitxar l’Espanyol. Ara m’agrada molt.
Espanyol per oportunitat o per sentiment? Jo estava aquí de juvenil i tampoc m’ho esperava, eh? Però hi havia l’Oscar Vilarnau, que ens entrenava, i venia amb nosaltres el Rubén Romero i l’Oriol Mora, que també van fitxar de petits, perquè érem petits, teníem 10 anys, i era una cosa com molt nova, com... rara. I bueno, ja porto 9 anys, i he arribat on he arribat.
Compaginar estudis i esport professional ha de ser molta pressió per un nen. Us controlaven molt a l’Espanyol? Sí, al principi sí, sobretot els primers anys, que no sabíem com anaven les coses. Et posen professors, que t’ajuden a fer deures, que t’aconsellen i t’orienten perquè segueixis estudiant. Ara ja sóc més lliure, si vols estudiar, estudies.
S’entrena molt a aquesta edat? No tantes com ara, però tres o quatre dies a la setmana sí que havíem de baixar a Barcelona. Nosaltres havíem de sortir una hora abans de l’escola per agafar l’autobus que ens portava des de Mataró.
Vas arribar a pensar en abandonar? Hi va haver un moment que sí, que deia que quan arribés a cadet [16 anys] deixaria el futbol. Però clar, veus que la cosa segueix, que no se’t dóna malament, vas guanyant campionats, i clar, ho dius quan ets petit però quan et trobes aquí ja no pots deixar-ho, la teva il·lusió és arribar tan lluny com et sigui possible. S’ha d’aprofitar, almenys intentar-ho.
I quin paper han jugat els teus pares? Ells sempre em recolzen, m’animen, mai s’han interposat en el què jo faig, m’han deixat anar fent el què jo creia. No, m’han mai obligat a continuar, sempre he anat fent, a més, quan deia que volia deixar-ho s’ho prenien en broma, i deia que volia anar a jugar a futbol americà, jo, que sóc molt petit!
A més, el teu germà [Gerard Creus], jugava al Barça. Tenieu gaires “disputes familiars”? Bueno, al principi de petits sí, perquè ell estava al Barça i jo a l’Espanyol, i sobre ell jugava d’extrem esquerra, i si haguéssim jugat un contra l’altre ens hagués tocat enfrontar-nos, perquè jo sóc extrem dret! Però bueno, una mica de pique sí, però en broma.
I ara, què? Seguiràs estudiant? Vaig acabar l’any passat el Batxillerat de Ciències Socials, que em va anar força bé, i aquest any he començat Enginyeria Informàtica, però és molt difícil, i tampoc tinc gaire temps amb el futbol. De cara a l’any que ve, segurament ho deixaré, perquè entrenaré cada dia amb el Segon Equip. Continuaré fent cursos, d’anglès i coses així, almenys per no perdre l’hàbit d’estudi. Però vull centrar-me en el futbol, per ara, crec que val la pena intentar-ho.
Però has hagut de sacrificar altres coses pel futbol. Sí, no tinc tant de temps per estar amb els amics però, per ara, em compensa. També he viatjat molt, i quan guanyem un campionat ho celebrem molt, no sé, val la pena.
Al Segon Equip ja comença la part més sèria: negociacions, fitxatxes, contractes,... Sí, ara ja, per sobre només tinc Primera Divisió, ja entreno amb ells alguns dies, ja comencem a treballar d’una altra manera, tot el que ve és nou. Si es lesiona algú de Primera o es queden sense un jugador, poden tirar de l’Espanyol B. El futbol és així, i ara faig el que m’agrada, i estic a l’Espanyol.
Aprofitant oportunitats... fins el punt de marxar a l’estranger? Home estaria difícil, però bueno, si fos una oportunitat bona s’hauria d’aprofitar, les coses s’han d’intentar.
I al Reial Madrid? Perquè no? seria bona senyal que un equip com el Madrid em volgués fitxar!
Pregunta típica: algun jugador a qui aspiris convertir-te? Per la posició en la que jugo, Luis Figo. I de l’equip en el que estic, Tamudo; és com un exemple, va anar pujant a l’Espanyol, el van cedir, ningú el volia, i mira’l ara.
Doncs esperem que a Segona segueixin creixent les oportunitats, i que les aprofitis!
Gràcies Guillem.
Ho trobaràs a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada