Tot comença, Carlota, a través del teu contacte amb la Comunitat Missionera de Sant Pau Apòstol, amb qui col·labores des de l’any passat. A l’estiu vaig estar dos mesos a l’Àfrica veient de primera mà el què fem des d’aquesta ONG. Durant l’any, s’intenten organitzar activitats per recaptar diners i desenvolupar projectes, tant a Kenya com a Etiòpia. El meu paper ve ara, passat el festival: jo sóc la que aniré de nou a l’Àfrica, i amb el meu equip de voluntaris, entregarem els kits sanitaris que hem aconseguit. En total ajudarem a 15 llars d’infants, amb aproximadament 300 nens kenyans a cadascuna.
A partir d’aquí, Carlota i Héctor plantegeu la possibilitat de preparar un acte benèfic a la nostra vila. Jo sempre he pensat en ajudar, i després de fer un viatge per l’Índia, vaig reafirmar-me en el meu pensament. Un dia parlant amb la Carlota va sorgir la idea de fer alguna cosa al poble. Sóc d’aquí i creia que Llavaneres tindria una bona resposta, tenim bons referents. És aleshores on entra en Jordi i comencem a treballar per fer un festival de música. Vam començar a moure fils, a tirar de contactes, d’amics: l’objectiu era omplir la sala, i recaptar el màxim de diners possible.
Perquè partiu completament de zero i de manera precipitada, menys d’un mes abans del festival. Calia comprar el material abans de gener, que és quan les farmacèutiques amb les que treballem fan una campanya per omplir contenidors que s’envien a aquests països. Sense la seva ajuda resulta molt més difícil aconseguir tot els permisos. D’altra banda, també vam considerar que el Nadal era una bona època: la gent està més sensible, contenta, activa. El Nadal il·lumina, dóna esperança, d’aquí el nom: Festival de les llums. Però tampoc descartem traslladar-ho a l’estiu, o a un altre poble de les rodalies; tot depèn de les possibilitats que se’ns donin. El què està clar és que es mantindrà la mateixa idea.
I d’on heu aconseguit finançament per engegar? Invertint! Tot i que també hem d’agrair l’ajuda d’alguns comerços de la vila com la copisteria, que ens va facilitar la impressió de les entrades i dels cartells, o la cessió de les neveres per part de la Mataronesa; també a l’Ajuntament de Llavaneres per deixar-nos la Sala Polivalent del Casal, encara que creiem que de cara la propera edició, necessitarem una altra mena d’espai més adequat per la música, ja que el vam haver d’habilitar una mica; però sobretot, hem d’agrair la participació dels amics que van col·laborar desinteressadament i al públic.
En total 8 grups de música molt variada omplen el cartell del primer Festival de les llums: Kaiz, Kàser, That Girl with Dark Eyes, Nune (Edurne Vega), Marnie Rock, Sick Boy, Ribbi Mc (Francesc Ribalta), Latencia Acústica, Johnny Quid Dj i la participació espontània del mateix Héctor, com a Héctor ElZar. Vam poder triar grups de diferents estils que van actuar de manera altruista, la majoria d’ells de la comarca, molts de Llavaneres. Vam procurar construir un programa ascendent que mantingués animada a la gent i creiem que ho hem aconseguit: tot i que la beguda s’acabava per moments, vam aguantar fins les 4 de la matinada. S’espera repetir per part de tots.
De fet heu rebut felicitacions per diverses vies. Una iniciativa solidària i oberta a tothom, però sobretot, jove. Creieu que cobriu una necessitat al poble? Hi ha una mancança d’ofertes d’aquestes característiques pels joves, està clar. Això era una barreja de vàries coses: solidaritat, cultura, joventut,... però val a dir que tot i que la majoria érem joves, també va venir gent d’altres edats, per això vam procurar variar els estils. La música agrada a tothom, i si gaudir-la, a més, ajuda als altres, no té límits per ningú.
Finalment, després de tota la feina, 210 assistents i 1.379 euros recaptats. Es va fer tot una mica a corre-cuita, però veient els resultats, diríem que estem aprovats. Cal tenir en compte que a Kenya el sou mig és de 50 euros al mes, així que aquesta quantitat és molt gran. La majoria del material està destinat a prevenir infeccions durant almenys un any, que és una de les causes més altes de mortalitat infantil. Ara toca valorar els errors i millorar de cada a la propera edició: La idea ara és que els que han vingut, hi tornin, i els que no, hi vinguin.
2 comentaris:
¡Plas!¡Plas!¡Plas!¡Plas!¡Plas! (aplaudiment sonor)
No coneixia a Carlota. Em vaig assebentar de la seva mort el mateix dissabte quan vaig tornar del treball. Curiós, em vaig ficar en el seu Facebook y vaig descubrir una de les persones mes maravelloses que he vist mai. L'amor que sento per l'Àfrica es enorme pero el que vaig veure a aquelles fotografies em va cautivar, vaig veure una noia a qui li enlluernaven els ulls tot el que feia, mai hagués pensat que una noia cuatre anys menor que jo pogués ser 100 vegades mes solidaria del que jo mai seré capaç, per por. Carlota m'ha tret part d'aquesta por, m'ha obert els ulls. Soc estudiant de cinematografia i no estava passant una temporada massa creativa, pero això m'ha obert idees noves y portes per seguir endavant, Carlota tenia un esperit de superació que li vindría molt be al món. Lamento no haver-la conegut, m'he enamorat d'ella i de les seves ambicions, del seu esperit de lluita, i aixó no ho havia fet per mi mai ningú.
Avuí, Carlota ja està enterrada. Aquesta por que m'ha ajudat a treure'm m'obliga a donar-vos el meu suport, i que si algún dia necessiteu qualsevol projecte audiovisual per seguir aquests projectes, m'ho feu saber, i prometo fer tot el que pugui per ajudar. Li dec tant a una persona que no vaig coneixer que ara vull donar el meu homentatge, ajuda, suport o simplemente donar una nova mà que doni pa per una altra que ja no ho podrà fer mai
Fins un altre, Carlota
Publica un comentari a l'entrada