Amb un cafè humejant i uns minuts de retard dels que no ha parat de disculpar-se, la Tiffany entra al bar on havíem quedat i es demana un cafè amb llet en català. M’assegura parlar-lo com un nen de quatre anys, tot i que jo li veig bona base i ganes de consolidar-lo com a llengua d’expressió pròpia. L’entrevista, però, la fem íntegrament en anglès, per tant, el repte comunicatiu és també meu. Intenta parlar poc a poc, però després d’uns minuts, la conversa es relaxa: comença l’entrevista entre rialles, nervis i un “catenglish” que no passa desapercebut per les taules del costat. Darrere de TGWDE em trobo una melòmana confessada, emprenedora i valenta, disposada a atrapar els seus somnis. Bones energies per encetar un matí de dimarts.
Visitants
15 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El + llegit
-
L'antiga masia de Can Matas és avui la residència de la tercera edat Loval que s'alça davant de la nova Biblioteca. Els jardins de C...
-
L’any 1952, Josep Clofent i Palau i Salvadora Rosique van fundar l’empresa tèxtil Artesana de Clofent entre Arenys de Mar i Sant Vicenç de ...
-
Entrem en una de les habitacions de la casa, un estudi petit on la llum s'emmarca en un finestró que dóna al jardí. Hi trobem teles apil...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada