Tuvieron que sufrir el calor en la arena

Cómo cada verano, los bañistas han sufrido limitaciones en el baño por la llegada de medusas, aunque ésta vez la alarma ha durado escasos días y no se han registrado muchos incidentes

MATARÓ – La bandera amarilla por medusas ondea ya únicamente en la playa de Ponent, en Mataró, y en otras localidades del Maresme como Masnou o Montgat. La alarma saltó hace cuatro días en la capital de la comarca, ya que se avistó una presencia considerada de medusas en sus playas (Varador, Sant Simó, Callao, Llevant y Ponent) aunque no desproporcionada, ya que no se llegó a colocar en ningún momento la bandera roja. Los bañistas hicieron caso a las recomendaciones de la Cruz Roja, que insistieron en que, aunque no se tratara de una invasión exagerada, hacia falta mantener el respeto a estos animales, para evitar lamentos posteriores. También se recordó que aún trituradas o muertas, las medusas siguen provocando las mismas lesiones, las que, en ningún caso, deben mojarse con agua dulce, ya que con ello, se consigue que el veneno se extienda por el resto del cuerpo. Lo más oportuno ante la picada de medusa, es untarla de vinagre o de agua salada, y esperar a que se pasen sus efectos, y los socorristas, ya estaban preparados para ello.

A lo largo del fin de semana, las banderas amarillas se fueron extendiendo poco a poco hacia las poblaciones cercanas, en las playas de Masnou (Masnou, Ocata y Alella), y Mongat (Pla de Montgat, Mongat i Moreres), llegando a 10 los arenales que señalizaban la presencia de estos animales en sus orillas. Los habitantes del Maresme tuvieron que sufrir el calor en la arena, aunque muchos de ellos, ya están acostumbrados a la amenaza, ya que no es el primer verano que se recibe esta incómoda y picajosa visita. Habitualmente, chiringuitos y piscinas municipales son los que suelen beneficiarse de la llegada de estos pequeños celentéreos, aunque en esta ocasión, el aforo ha sido el habitual de un fin de semana, y según han declarado, no ha habido más gente de la habitual.

Según Oscar Velasco, de Cruz Roja Mataró, la llegada de estos animales es imprevisible, ya que se dejan arrastrar por las corrientes de aguas cálidas, pero que por el momento no han ocasionado muchas incidencias. En general, se han obedecido las recomendaciones de los socorristas, y se han tomado las precauciones pertinentes, por lo que no han sido necesarias demasiadas curas en vinagre.

Publicat al VIVIR, La Vanguardia, el 29 de Juliol de 2008

Documents sense paper

E-DOCUMENTS sembla que parlem d’un terme futurista, però la nova legislació transforma aquest suggeriment en una obligatorietat que ens farà la vida més fàcil

Els e-documents passen de ser una eina de suport als documents en paper a obrir les portes a d’una Societat de la Informació real, en la que les noves tecnologies s’adapten a les nostres necessitats.

Ja la dècada dels 90 es va fer patent la capacitat dels e-documents en les nostres vides, però des d’aleshores no s’havia avançat prou. Ara, des de l’any 2007, s’està treballant legalment per reforçar el camí a la digitalització, i aquesta vegada, amb validesa jurídica.

“Ja no es fa referència a la còpia digital dels documents en paper,

sinó de l’equiparació d’uns amb els altres, amb la mateixa validesa jurídica”

Quan parlem de documents electrònics, entenem que es tracta de qualsevol informació emmagatzemada en un suport informàtic o digital, ja sigui un arxiu de text, d’àudio o de vídeo, o una fotografia. Amb l’avenç de les noves tecnologies, també parlem de millorar l’eficàcia de l’Admnistració i de les empreses, i per tant, la nostra vida quotidiana. Ja no fem referència a la còpia digital de documents en paper, sinó de l’equiparació d’uns amb els altres, amb la mateixa validesa jurídica. Aquesta evolució planteja nous dubtes, tant de la ciutadania com dels empresaris: i és que la digitalització, segueix sense percebre’s com la opció més segura, tot i que mostra moltes millores respecte als serveis tradicionals.

NOU PANORAMA ELECTRÒNIC

L’aparició de noves tecnologies ens ha facilitat molts tràmits, pel que fa a temps i costos. Però cal dissenyar un mecanisme d’identificació electrònica pels usuaris. Fins ara, cada proveïdor de serveis facilitava unes dades diferents; recordar-les totes, genera un panorama massa complex. Amb l’estandarització, aquesta pèrdua de seguretat i fiabilitat es supera, d’allà a què s’estiguin desenvolupant les eines legals que permetin unificar el funcionament en aquest àmbit.

“Un document electrònic planteja els mateixos drets i obligacions que un en paper”

Amb la Llei de firma electrònica, s’obre per primera vegada la possibilitat d’igualar la validesa d’un document en paper amb un electrònic; per exemple, el nou DNIe incorpora un xip que acredita a l’usurari electrònicament, amb tota validesa jurídica. Amb la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, es reconeix el dret ciutadà de relacionar-se telemàticament amb l’Administració. I amb la Llei d’Impuls a la Societat de la Informació –pendent de ser aprovada-, es reconeixen els drets dels clients a comunicar-se amb les empreses a través de la xarxa, sense que es perdi la legalitat dels acords.

Un document electrònic planteja els mateixos drets i obligacions que un en paper. Amb aquest canvi, el que s’està produint és una transformació social de grans dimensions, que permetrà exprimir el format digital per facilitar la comunicació.

Durant els propers anys, creixerà el número de certificats digitals, i de la mateixa manera, minvarà l’expedició d’identitats i contrasenyes per usuaris a la xarxa, ja que tots tindrem una identitat electrònica vàlida.

Seguretat, inversió i preservació

Les preocupacions més generalitzades en relació als documents electrònics són la seva seguretat, la seva preservació al llarg del temps i la inversió que requereixen. Amb l’aparició de mecanismes com el DNIe, es pretén crear una identitat electrònica, amb el que es treballarà amb més seguretat, ja que és personal i infalsejable.

La preocupació per perdre la informació emmagatzemada en suports tecnològics va directament relacionada a l’error humà, pel que s’aconsella guardar-ne còpies de seguretat. Les noves tecnologies tenen cada vegada més memòria, en 20 anys hem passat de parlar de quilobytes a terabytes ( la capacitat s’ha multiplicat per 1.000.000.000). Al créixer l’ús de la tecnologia, i amb l’aparició continuada de nous suports, ja no estem parlant d’una alta inversió, perquè cada vegada és més assequible.

El DNIe

Un dels documents que ens faran patentar el canvi que estem vivint és el nou document d’identitat electrònic, que no només acredita electrònicament a la persona, sinó que permet la firma digitalitzada de documents, amb la mateixa validesa jurídica que s’obté de manera manuscrita.

La novetat és el xip que incorpora, en el que s’incorporan digitalment les dades bàsiques del titular: imatge, signatura, filiació, i plantilla de les empremtes digitals. A més, s’inclou un certificat d’autenticitat de reconeixement i signatura, de l’autoritat emisora i les claus de cada certificat electrònic. Les contrasenyes emeses per l’Administració, poden ser canviades al gust i memòria del ciutadà. Es recomana però, canviar-la cada cert temps, i evitar comunicar-la a d’altres persones.

Amb això, l’ús del nou DNIe serà vàlid per qualsevol mena de tramitació telemàtica, des de la sol·licitud d’una beca a la Declaració de la Renta. Quan l’usuari es connecta a un servidor de prestació de serveis, hi haurà un intercanvi de claus per assegurar una comunicació fiable i segura. El material utilitzat per crear el nou DNIe és de policarbonat altament resistent, i que fa que el grabat amb làser de les dades sigui virtualment infalsejable.

Parlarem d’una democràcia electrònica?

El creixement de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) també ha plantejat canvis en l’àmbit polític. L’ús de les TIC per millorar la comunicació i la participació política, implica noves formulacions, moltes de les quals encara s’estan debatent. L’objectiu és una democràcia més sana i amb una ciutadania més activa, que acostaria les relacions de la societat amb les èlits polítiques. L’aparició de portals, CRM, o GRPs, una mena de « Servei a clients » en l’anomenat e-govern, vincula ciutadà i polític amb la meta de millorar l’eficàcia de l’Administració, evitant cues i temps.

D’altra banda, però, la implantació d’un Govern Electrònic suposa una gran inversió en tecnologia per arribar a la societat i en manteniment de la xarxa; més encara si tenim en compte que no tota la població disposa de connexió a les seves llars. A més, val dir que és una bona alternativa per generacions més aviat joves, ja que són les que han crescut amb les noves tecnologies. El nivell socioeconòmic és un altre factor determinant en l’ús de les TIC, quan més estudis té la persona, més utilitza els serveis electrònics.

Així doncs, podríem dir que l’e-govern, per arribar a una democràcia més participativa, que impliqui més a la ciutadania i faci més transparents les accions dels polítics, ha de ser pel moment un complement al què tenim, ja que pel contrari, s’obviaria l’opinió d’altres sectors de la població igual d’importants.

Publicat el 20 de juliol de 2008 a El Cèntim, suplement d'economia de L'Avui.

Slot Meeting a Vilassar de Mar

El municipio maresmenco de Vilassar de Mar celebrará por primera vez el Slot Meeting 2008, los días 11, 12 y 13 de julio. Se trata de un evento que reúne a los aficionados, profesionales, amigos y entusiastas de este mundo de carreras a pequeña escala, popularizado por la marca Scalextric, para compartir sus experiencias y habilidades. El Slot Meeting demuestra que las carreras de coches por pista eléctrica son más que un juguete de niños, y que agrupa aficionados y profesionales de todas las edades que demuestran que esta práctica representa mucho más que un burdo juego. Se trata del primer campeonato de estas dimensiones que se celebra en territorio europeo, y precisamente en la Comunidad Autónoma que más seguidores acoge en toda España.

El Slot Meeting combina mucho más que deporte y diversión, funde fotografía y nuevas tecnologías, aficionados y expertos, mayores y pequeños. El municipio de Vilassar de Mar facilita más de nueve zonas para disfrutar de la variedad que incorpora esta gran afición, desde coleccionismo y parque infantil, a competiciones y debates. Algunos de estos puntos del evento son el Pabellón Municipal, l’Escola del Mar, la Calle Sant Pau (Paseo Marítimo) y la Plaça Picasso. Según Alex Ruestes, el organizador del evento, el objetivo no es solo lúdico, sino también divulgativo, quieren dar a conocer a la gente “lo que se esconde tras la palabra Slot”, y se hace, por primera vez, a lo grande, para “emborrachar a los participantes”.

Los campeonatos están pensados para todo tipo de público, por lo que están distribuidos por categorías, desde Juniors (menores de 13 años), hasta Seniors (mayores de 17). Alex Ruestes asegura que el Slot Meeting está pensado “para todo el mundo, desde los 4 y 5 años hasta pasados los 30”. Habrá carreras de resistencia, por equipos, de camiones, rallies de 1/32 y de 1/24 y duelos.

Pero el Slot Meeting no ofrece únicamente competición, la jornada está repleta de actividades para todos los gustos y edades. El Paseo Marítimo acogerá una feria de coleccionistas, y en el Pabellón Municipal organizarán dos debates entre expertos y seguidores, el primero bajo la premisa “Cómo se vive el Slot”, y el segundo “Perfeccionando el coche”, de carácter más técnico. También habrá un concurso de fotografía de Slot de la mano de AECAS. Durante todo el sábado por la tarde, y el domingo por la mañana, se desarrollarán una serie de actividades pensadas para niños, que por supuesto tendrán acceso gratuito a todo el recinto para comenzar a disfrutar de lo que representa el mundo del Slot. Además, se hará una comida de hermandad en la Penya Blanc i Blava de Vilassar de Mar, en la que todos los presentes podrán compartir sus experiencias y opiniones de manera más relajada, y con el estómago más lleno.

Publicat al VIVIR, La Vanguardia, l'11 de Juliol de 2008

Psicosi sense plom

S’encén la llum d'alarma i el pànic envaeix els nostres cossos. A falta de petroli anem com bojos darrera les mangueres de benzina. Omplim cotxes, motos i qualsevol mena de recipient amb capacitat d'emmagatzematge; ampolles de Font Vella i màquines de tallar la gespa a mode de dipòsits temporals, i l'R5 de l'avi Joan, que feia segles que no rodava per l'asfalt. Es generen cues interminables d'addictes al petroli, perquè no s'acabi: i l'acabem. Algú ha omplert butxaca en cosa d'hores, i molts de nosaltres, l'hem buidada.

Però no en tenim prou: saturem els transports públics, per estalviar energia, agafem les bicicletes i els patins. I de camí: parada peixatera! Comprem peix, molt de peix, perquè potser s'acaba; i el congelem i racionem, perquè no se'ns oblidi el sabor del mar.

Histèria col·lectiva als supermercats. Les grans superfícies queden buides d'aprovisionaments. Prestatges blancs amb enganxina: noms i preus dels productes que s'han fulminat en hores. Històries de surrealisme: els preus pugen de manera descarada, i lluitem per un paquet d'arròs. Pànic col·lectiu, batalles campals, com si arribés una gran catàstrofe natural, com si ens haguéssim d'estar tancats a casa, o en un búnker, durant setmanes, potser mesos. Deixem el rebost a màxima capacitat; la nevera gairebé no ens tanca.

Som víctimes d'un Síndrome de Psicosi Sense Plom, però del plom que ens falta. Comprem de manera irracional, compulsiva, errònia, per por a quedar-nos sense res. Les existències s'acaben. Si demà ens diuen que ens quedarem sense pollastres, veig a més d'un fregant-se les mans. El conte de mai acabar, vaja.

Ho trobaràs a:

http://www.3viles.com/3Viles/ARTICLES%20MENSUALS/7D84A500-9661-4B40-A79E-D1021064C78A.html

El futbol és així

Entrevista a Guillem Creus, jugador del Segon Equip de l'Espanyol

En Guillem va venir a Llavaneres abans que pugui recordar-ho, i viu aquí des d’aleshores. El futbol en aquest poble va lligat a molta gent: tenim un equip, el nostre equip, i a cada partit queda demostrat que tenim una afició força lleial. La majoria dels jugadors són llavanerencs: alguns ho deixen, d’altres persisteixen. Ell va començar com qualsevol altre: parant pilotes. Però no somiava amb ser el què és avui, un jugador professional, i que ha canviat de paper: ara és qui marca els gols, i no qui els para.

Aquest mes, a les Tres Viles hem anat a veure a Guillem Creus, extrem dret de l’Espanyol, que aquest any, puja a Segona Divisió. Amb 19 anys, el futbol ha deixat de ser una afició per convertir-se en una ambició. Ara és quan aspira a seguir creixent en aquest món de fitxatxes i oportunitats.

En Guillem ha jugat a la Selecció Catalana Sub14 i Sub16 –en les que ha guayat 4 campionats- ha estat seleccionat quatre vegades per la Federació Espanyola a la categoria Sub16 i Sub18, i ha guanyat 6 lligues amb l’Espanyol –la última la d’aquest mateix any. “És com un premi, una motivació per continuar”, assegura, i poc a poc, ha anat recopilant títols.

El futbol: vocació o coincidència? Vaig començar pels amics, amb 6 o 7 anys, de fet vaig ser l’últim en apuntar-me, perquè no sé, no em feia molta il·lusió, però com que tots jugaven aquí al pavelló, al final em van convéncer. Els primers dies arribava aquí plorant, perquè no m’agradava, fins que em vaig anar acostumant. Jugava de porter, i el meu entrenador va provar de fer-me jugar en una altra posició. I un dia, quan tenia 10 anys, em va fitxar l’Espanyol. Ara m’agrada molt.

Espanyol per oportunitat o per sentiment? Jo estava aquí de juvenil i tampoc m’ho esperava, eh? Però hi havia l’Oscar Vilarnau, que ens entrenava, i venia amb nosaltres el Rubén Romero i l’Oriol Mora, que també van fitxar de petits, perquè érem petits, teníem 10 anys, i era una cosa com molt nova, com... rara. I bueno, ja porto 9 anys, i he arribat on he arribat.

Compaginar estudis i esport professional ha de ser molta pressió per un nen. Us controlaven molt a l’Espanyol? Sí, al principi sí, sobretot els primers anys, que no sabíem com anaven les coses. Et posen professors, que t’ajuden a fer deures, que t’aconsellen i t’orienten perquè segueixis estudiant. Ara ja sóc més lliure, si vols estudiar, estudies.

S’entrena molt a aquesta edat? No tantes com ara, però tres o quatre dies a la setmana sí que havíem de baixar a Barcelona. Nosaltres havíem de sortir una hora abans de l’escola per agafar l’autobus que ens portava des de Mataró.

Vas arribar a pensar en abandonar? Hi va haver un moment que sí, que deia que quan arribés a cadet [16 anys] deixaria el futbol. Però clar, veus que la cosa segueix, que no se’t dóna malament, vas guanyant campionats, i clar, ho dius quan ets petit però quan et trobes aquí ja no pots deixar-ho, la teva il·lusió és arribar tan lluny com et sigui possible. S’ha d’aprofitar, almenys intentar-ho.

I quin paper han jugat els teus pares? Ells sempre em recolzen, m’animen, mai s’han interposat en el què jo faig, m’han deixat anar fent el què jo creia. No, m’han mai obligat a continuar, sempre he anat fent, a més, quan deia que volia deixar-ho s’ho prenien en broma, i deia que volia anar a jugar a futbol americà, jo, que sóc molt petit!

A més, el teu germà [Gerard Creus], jugava al Barça. Tenieu gaires “disputes familiars”? Bueno, al principi de petits sí, perquè ell estava al Barça i jo a l’Espanyol, i sobre ell jugava d’extrem esquerra, i si haguéssim jugat un contra l’altre ens hagués tocat enfrontar-nos, perquè jo sóc extrem dret! Però bueno, una mica de pique sí, però en broma.

I ara, què? Seguiràs estudiant? Vaig acabar l’any passat el Batxillerat de Ciències Socials, que em va anar força bé, i aquest any he començat Enginyeria Informàtica, però és molt difícil, i tampoc tinc gaire temps amb el futbol. De cara a l’any que ve, segurament ho deixaré, perquè entrenaré cada dia amb el Segon Equip. Continuaré fent cursos, d’anglès i coses així, almenys per no perdre l’hàbit d’estudi. Però vull centrar-me en el futbol, per ara, crec que val la pena intentar-ho.

Però has hagut de sacrificar altres coses pel futbol. Sí, no tinc tant de temps per estar amb els amics però, per ara, em compensa. També he viatjat molt, i quan guanyem un campionat ho celebrem molt, no sé, val la pena.

Al Segon Equip ja comença la part més sèria: negociacions, fitxatxes, contractes,... Sí, ara ja, per sobre només tinc Primera Divisió, ja entreno amb ells alguns dies, ja comencem a treballar d’una altra manera, tot el que ve és nou. Si es lesiona algú de Primera o es queden sense un jugador, poden tirar de l’Espanyol B. El futbol és així, i ara faig el que m’agrada, i estic a l’Espanyol.

Aprofitant oportunitats... fins el punt de marxar a l’estranger? Home estaria difícil, però bueno, si fos una oportunitat bona s’hauria d’aprofitar, les coses s’han d’intentar.

I al Reial Madrid? Perquè no? seria bona senyal que un equip com el Madrid em volgués fitxar!

Pregunta típica: algun jugador a qui aspiris convertir-te? Per la posició en la que jugo, Luis Figo. I de l’equip en el que estic, Tamudo; és com un exemple, va anar pujant a l’Espanyol, el van cedir, ningú el volia, i mira’l ara.

Doncs esperem que a Segona segueixin creixent les oportunitats, i que les aprofitis!

Gràcies Guillem.

Ho trobaràs a:

http://www.3viles.com/3Viles/ARTICLES%20MENSUALS/A1D468A9-780E-4EC3-A5AE-E308278D98CE.html