Tot comença amb un picor de coll, d’aquell que t’irrita els pensaments. Procures no pensar-hi, però a cada esternut del company, sents que et tremolen les cames i et bull el front. Te’l mires de reüll, com acusant-lo. Ell et retorna la mirada amb celles arquejades en senyal d’amenaça. Algun dels dos és el culpable d’aquest cercle viciós, que farà caure tot el despatx un a un, com mosques.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El + llegit
-
L'antiga masia de Can Matas és avui la residència de la tercera edat Loval que s'alça davant de la nova Biblioteca. Els jardins de C... -
Entrem en una de les habitacions de la casa, un estudi petit on la llum s'emmarca en un finestró que dóna al jardí. Hi trobem teles apil... -
M’agradava escriure, de sempre. I les meves mans s’aturaven, i els meus ulls feixucs i cansats no feien més que llegir i rellegir aquesta a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada