Tot comença amb un picor de coll, d’aquell que t’irrita els pensaments. Procures no pensar-hi, però a cada esternut del company, sents que et tremolen les cames i et bull el front. Te’l mires de reüll, com acusant-lo. Ell et retorna la mirada amb celles arquejades en senyal d’amenaça. Algun dels dos és el culpable d’aquest cercle viciós, que farà caure tot el despatx un a un, com mosques.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El + llegit
-
Mireia Bonjoch ha destacat durant la última dècada en el món de l’esport pels seus salts. Seguint els passos del seu germà, de petita ja es... -
L'antiga masia de Can Matas és avui la residència de la tercera edat Loval que s'alça davant de la nova Biblioteca. Els jardins de C... -
Va néixer en plena crisi, amb el Crac del 29, tot i que no pot recordar-ne cap conseqüència. “ Sé que Llavaneres era, aleshores, un poble to...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada