MONTALTREK

ASSOCIACIO EXCURSIONISTA DE SANT VICENÇ DE MONTALT

Aquesta és la història de la primera associació excursionista a la nostra vila, a la que han batejat com a Montaltrek. Els seus orígens es remunten a Francesc Calopa, muntanyista experimentat, qui va plantejar fa 2 anys la idea d'organitzar una caminada popular al Grup Pro-esplai. Aquest grup va accedir, tot i que cada vegada que quedaven per marcar els camins, eren 5 els que semblaven mostrar més interès en professionalitzar la idea. Així és com en Calopa s'uneix de manera fortuïta amb en Josep Grau, en Robert Subirón, en Josep Bellonch i en Joan Pérez, avui secretari, tresorer i vocals, respectivament.

L'associació neix, com bé diuen, “de carambola”. I és que van decidir muntar la caminada popular ells sols, fet que es va traduir en Montaltrek, i la seva Marxa Popular Cim dels 3 Turons. L'èxit d'aquesta experiència, que va acollir fins a 600 persones d'arreu de Catalunya, els ha empentat a tirar endavant altres projectes. El primer d'ells, és una exposició audiovisual amb imatges d'aquesta primera marxa popular, i properament, una nova sortida. El seu objectiu principal, és, com bé diuen, el de “donar un motiu més a la gent per venir a Sant Vicenç de Montalt”.

Hi havien precedents d'alguna associació o entitat similar a la vostra aquí a Sant Vicenç? Per la meva banda [comenta Josep Grau], tenia un grup al poble que es deia Unió Excursionista de Sant Vicenç (UES), i ens dedicàvem a organitzar sortides entre nosaltres. Però no era un associació ni res, érem un grup de persones a les que ens agradava anar a caminar. Ara feia anys que no funcionava, es va anar deixant.

Aquesta associació, comença amb una idea plantejada al Grup Pro-esplai. Què és el que no va funcionar? Nosaltres volíem fer una caminada una mica més professional. Volíem fer Trekking, d'aquí Montaltrek. El què fèiem amb el Grup Pro-esplai era una sortida cada diumenge dirigida més als nens, una mica més familiar i tranquil. Amb l'associació, s'orientava una mica més a la nostra idea, i ens legalitzàvem.

Inicialment, era aquesta la ruta que teníeu pensada? No. El què teníem pensat [explica Francesc Calopa], era fer una caminada pel perímetre del terme municipal, cosa que jo ja he fet més d'una vegada. Es triga, aproximadament, 5 hores i un quart, i és una manera de veure tot el què ocupa el teu municipi. El què passa, és que s'agafa molt d'asfalt, moltes urbanitzacions. I el trekking no vol l'asfalt. Així que vam haver de pensar una altra ruta, així és com va sortir la idea dels 3 cims.

Una ruta que no s'havia fet mai. Com sorgeix? El què teníem clar és que s'havia de pujar al cim del Montalt [explica Josep Grau]. Tothom qui viu aquí a Sant Vicenç, ho ha fet una vegada o una altra. Però en canvi, als 3 turons [Montalt, Turó del mig i Vilanegre] no hi ha anat pas tothom. Jo, per exemple, no els coneixia! I ens vam dir, escolta! Per què no els fem els 3? La gràcia és que des del Turó del mig, que està al terme municipal d'Arenys de Munt, tens vista a interior, al Vallès. En canvi, en el Vilanegre, tens vista sobre el mar. En poca distància pots veure dues panoràmiques molt diferents.

Perquè aquesta ruta l'heu ideat i senyalitzat vosaltres. Com ho heu fet tot això? A base d'anar pujant per la zona i mirar mapes. Així és com l'hem anat fent i marcant. Per exemple, des del Turó del mig al Vilanegre, no hi havia camí, el vam netejar nosaltres. També buscàvem un dolmen que un mapa marcava per la zona, que no vam trobar! Val a dir que una setmana abans, el propietari del Montalt ens va tancar el pas per un dels trams, i vam haver de buscar un altre camí i obrir-lo a cop de destral. La gent ja s'havia apuntat, i clar, havíem de fer alguna cosa!

A la primera marxa Cim dels 3 turons, van anar-hi 600 persones. Us esperàveu aquest aforament? No, va ser una sorpresa, i estem molt contents perquè la gent ha respòs molt bé [explica Josep Becholl]. És més, n'hi ha que ens ha vingut a dir que és una ruta molt maca i que ha estat molt ben organitzada, i que per quan tenim pensat fer-ne una altra, cosa que ens continua sorprenent. Volem agrair als voluntaris, als spònsors i a l'Ajuntament, la seva col·laboració en aquesta marxa. Sense ells, no ho haguéssim pogut portar a terme. I la veritat és que no sabíem fins on arribaríem, havíem fet una porra interna de la gent que vindria!

I qui la va guanyar? En Josep Becholl! [explica Robert Subirón]. Havíem apostat des de 200 persones, la xifra més pessimista, fins la més optimista de 600. La gent s'anava apuntant, vam haver de fer més samarretes, demanar més taules per la botifarrada,... i això, li sumem les 120 persones que van venir a apuntar-se el mateix dia.

Quina mena de públic es va acostar? De tot! Hi havia famílies amb nens de 7 i 8 anys, marxaires de les rodalies i corredors. Vam anar a portar cartells a les diferents associacions dels pobles del Maresme, i com que era una ruta nova, molts han vingut a fer-la. El què ens va sorprendre és que, a més, va venir gent de Palamós, de Valls, de Granollers, de Girona, de Lleida,... precisament, el què més ens ha agradat és que ha vingut gent de tot arreu, i hem estat felicitats per com l'hem organitzada. Així, de cara a l'any que ve, podrem corregir alguns detalls i repetir-la. Perquè la idea és convertir-la en una marxa anual.

I ara, com a associació, suposo que esteu oberts a nous socis? I tant! A socis i a col·laboradors. Si algú creu que ens pot ajudar en alguna cosa, nosaltres encantats. La veritat és que des de setembre fins al novembre, només ens vam centrar en la marxa. Ens vam legalitzar donant-nos d'alta com a associació, tenim els nostres estatuts, i ara estem començant a treballar. De moment, la idea és que qui es vulgui fer soci, haurà de pagar una quota anual de 20€. Amb això rebrà la informació a casa, tindrà una assegurança, disposarà del material que anem comprant i descomptes en sortides. També tindrà l’opció de federar-se, que és molt important, perquè per fer-ho, cal estar en una associació.

Què teniu en ment? Tenim moltes idees, però encara s'han de madurar. Per exemple, volem recuperar els campaments pels més petits, cosa que ja s'havia fet a Sant Vicenç. Creiem que és bo per la convivència, i que és una bona aventura. Tampoc descartem fer cursos d'orientació o d'escalada. Tenim molts projectes que encara estan per determinar, però el què és segur, és que donada la resposta, farem més sortides.

El 10 de gener, la propera. Sí, la idea és fer una o dues sortides matinals pel Maresme i el Vallès, cada mes. En funció si s'apunta o no més gent, en farem més sovint, i fins i tot, travesses de cap de setmana als pics més emblemàtics de Catalunya. El 10 de gener farem des de Casa Nova de Pibernat fins a Collsacreu, passant pels Cirerers d'en Roca. És un tram molt senzill i molt maco, amb una mica de trekking però dirigida a tothom, perquè la gent agafi costum de caminar.

Això ho feu per anar engrescant a la gent a aficionar-se a l'excursionisme, perquè suposo que algunes sortides, requeriran certa experiència, oi? Si la gent ve a les matinals, s'acostuma a caminar durant 2 o 3 hores. La idea és que vagi agafant un ritme, i que després, si anem per exemple al Canigó, pugui caminar 1 o 2 hores més. Cadascú té el seu ritme, i això és molt important tenir-ho en compte. Ara, el moment de satisfacció quan arribes, és indescriptible.

Sant Vicenç de Montalt - 3 viles, gener del 2010