Acabat febrer, mes esquifit, ja obrim les portes de març, i sense adonar-nos, encetem el tercer mes del 2010. Diuen que els bons moments passen ràpid, i els dolents, s’allarguen. Però la noció del temps passa molt ràpida, i el dia a dia cada vegada vola més: ens queixem de dilluns que ja és dijous; celebràvem el comiat del 2009, i ens sembla que era ahir. “Temps era temps, que vam sortir de l’ou”, com diria Joan Manuel Serrat.
Visitants
1 de març del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El + llegit
-
Mireia Bonjoch ha destacat durant la última dècada en el món de l’esport pels seus salts. Seguint els passos del seu germà, de petita ja es...
-
L'antiga masia de Can Matas és avui la residència de la tercera edat Loval que s'alça davant de la nova Biblioteca. Els jardins de C...
-
Va néixer en plena crisi, amb el Crac del 29, tot i que no pot recordar-ne cap conseqüència. “ Sé que Llavaneres era, aleshores, un poble to...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada