Distorsió de la cultura popular

Encara que no vulguem, coneixem la seva vida en línia cronològica: es va fer popular després de trencar el seu matrimoni amb un torer; ha tingut discussions de tota mena amb la seva ex-família política; de tantes operacions de cirurgia estètica li ha quedat el nas tort; a la seva filla, per la que faria el què fos, no li agrada el pollastre; ha tingut noves parelles, arrel de les quals ha venut mil exclusives diferents. No podem evitar conèixer la seva figura perquè és una ombra permanent a la petita pantalla: la veiem a tota hora a tots els programes televisius.

Belén Esteban, de professió polifacètica i poc definida al món del cor, és un centre d’atenció forçat a totes les cadenes. Les últimes enquestes, fins i tot, mostren la voluntat del poble de veure-la en un cara a cara amb el mateix President del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. Per tot això, per màrqueting la denominen “Princesa del poble”, encara que de sang noble en té ben poca. Això sí, la butxaca, cada vegada més plena.

Llegint un article m’assabento que, a més de signar les paelles d’una marca de la qual és imatge, s’ha convertit en protagonista de de la jornada de debat “Periodistas, ¿maestros del español?” organitzada per la Fundació San Millán i Fundéu-BBVA. Entre discussions entorn la llengua espanyola i l’ús i exemple que en donen els mitjans de comunicació, apareix la figura ja reiterada, que no retòrica, d’aquest personatge popular imposat. Acabarem substituint les cites cèlebres d’intel·lectuals passats per les seves actuals i famoses frases als llibres de text? Serà una icona de la nostra cultura?

Ja ho deia Hobbes: “L’home és un llop per l’home“. Encara que alguns creguin que de la seva presència depèn la quota de pantalla, a mi només fa que produir-me badalls. Potser per això, els nostres veïns francesos l’han agafada com objecte d’estudi sociològic. De com la humilitat inicial del seu caràcter i la llàstima que generava, s’ha deformat fins convertir-se en la reina de les mentides morboses i les llàgrimes oportunes; però tot i això, continua acaparant totes les converses, i ningú la deixa estar. Potser també acabarem veien turistes de visita guiada pel barri madrileny de San Blas: “Mireu! Aquí vivia el monstre del cor abans de distorsionar la seva imatge”. Els japonesos faran fotografies i la princesa del poble continuarà guanyant adeptes pel seu particular regne.

Racó Viu - Juliol 2010
3 viles