L’any 1993, un grup de joves de Caldes d’Estrac, cansats de la manca d’oferta cultural del poble, van organitzar una petita trobada a la platja durant una nit d’agost. Tot i que la intenció inicial era dormir, el so de les guitarres, els tambors i els tabals van donar tant de ritme a aquesta nit, que 17 anys més tard, continuen intactes. Des d’aleshores, l’últim cap de setmana d’agost, els joves de Caldes i rodalies, i molts d’altres de tot arreu que es sumen a la festa, celebren el festival de música “La Dormida”, on dormir, dormir, no es dorm gaire. Les guitarres i els tambors segueixen sonant, però damunt d’un escenari i darrere de bandes que comencen a despuntar al panorama musical. Hi trobem tendes de tota mena: de productes artesans, de música electrònica i de hip hop. Dormida s’han anat incorporant, any rere any, tots els elements possibles perquè l’espectacle mantingui despert a tots fins a sortir el sol. Les tendes de campanya ja no són necessàries, i la postal és immillorable.
Enric Monge és un dels responsables del festival JA’T’VAL, més conegut com la Dormida o la Pseudo-Dormida, que avui dóna el tret de sortida a la Festa Major de la vila.
Com va començar tot? Un grup de joves va decidir reivindicar la manca d’oferta lúdica a Caldes, perquè la majoria d’activitats es feien als pobles de les rodalies. En realitat, jo era molt petit quan va començar tot, i encara no formava part de l’organització. La primera nit va ser una reunió d’amics del poble, amb instruments i ganes de passar una bona estona. La música va sonar tota la nit: guitarres, djambés, tabals,... això i quatre espelmes han acabat convertint-se en una festa que reuneix aproximadament 3.000 persones, i que és una oferta per joves i no tan joves que també arriba als pobles veïns, més del què es demanava.
Ara a qui tenim al darrere d’aquesta activitat? A la Colla de Diables de Caldes d’Estrac i als amics que també col·laboren cada any. Gràcies a tots ells podem tirar endavant La Dormida, perquè no és fàcil organitzar un festival d’aquestes característiques. És un sacrifici molt gran, i no només d’un dia, sinó de mesos. Precisament, cal saber que els qui l’organitzem som els que menys gaudim de la festa, perquè ens toca treballar, estar pendents que tot estigui correcte i oferir menjar i beguda a tots els assistents. Només una vegada acabada la festa poden valorar com han funcionat les coses, per millorar-ho de cara l’any següent.
Així és com el festival ha anat evolucionant, 17 edicions donen per molt, però també ha hagut de superar obstacles, no és així? Des de l’Ajuntament sempre se’ns ha recolzat amb el què han pogut, però ja es sap que quan es tracta de joves, alcohol i música sempre hi ha qui no acaba de confiar en nosaltres. Com a organització hem intentat i hem seguit intentant escoltar a la gent i acceptar les crítiques per aconseguir més acceptació. Intentem millorar el festival i evitar aldarulls i altres conseqüències que, per desgràcia, produeixen un percentatge mínim de tots els qui gaudim d’aquesta festa. És un dia únic a la platja, l’excusa perfecte per gaudir d’aquest espai que tenim tan a prop d’una manera totalment diferent.
Però com és que va aparèixer el col·lectiu Pseudo-Dormida? Costes va informar que no es podia acampar a les platges, i molta gent, al principi, venia amb tendes. Amb el nom de La Dormida, segons Costes, instàvem a la gent a fer-ho, per això el festival va a passar a dir-se oficialment JA’T’VAL. Un dels col·lectius que col·labora és la pseudo-Dormida en honor al nom inicial. En realitat tothom coneix aquesta nit com la de la Dormida, és un nom que no han pogut esborrar.
A qui va dirigida aquesta festa? Tot i que inicialment estava dedicada als joves de la vila, hem anat evolucionant i ens hem anat obrint a tot tipus de públic, grans i petits. A les tardes comença el moviment amb espectacles infantils, i a mida que s’acosta la nit, la música està més enfocada als joves. Volem que tots gaudeixin del què fem, per això poc a poc anem contagiant als més menuts d’aquesta tradició.
També es complementa el festival amb altres activitats, com ara les paradetes d’artesania que s’instal·len al Passeig dels Anglesos. Exacte, cada any en tenim més, principalment de roba, complements, joies,... d’aquesta manera durant la tarda i també la nit, la gent pot gaudir d’un petit mercat “hippy”. Això a més, crea ambient ja de bona tarda, perquè la gent es quedi amb nosaltres tota la nit i vegi el què tenim preparat.
Fins que comenci la música. Els grups que venen solen ser novells, la Dormida funciona com un petit trampolí? Teniu un perfil concret? Sempre hem apostat per bandes novells perquè tenim poc pressupost, i són grups que acaben despuntant. És el cas de La Pegatina, que quan va venir a tocar era poc coneguda i ara ja no, o de de Kinky Beat o Sanjosex. Aquest any apostem per Lad Cuig o Microguagua, que estem segut que seguiran la mateixa línia. Es tracta de donar una oportunitat a petits grups musicals, que ens aporten qualitat mentre que es donen a conèixer.
I també participen altres grups de Caldes com la banda de percussió local, Estrac Tuku Pak, no és així? És clar, i no tot és música, també mirem de fer espectacles de foc, malabars i altres participacions per no deixar que ningú s’adormi!
Com a membre de l’organització, com valores aquests 17 anys? De manera molt positiva, és un dels festivals més antics de Catalunya, i mica en mica s’ha anat convertint en un dels més esperats del Maresme. Tot ha estat fruit de la feina i d’anar creixent mica en mica, amb bon rotllo i ganes de fer-ho passar bé a la gent.
Sovint els preguntem si els actes de protesta per part de col·lectius socials serveixen d’alguna cosa. A hores d’ara encara no sabem com anirà la 17a edició de La Dormida, però estem segurs que la platja de Caldes desbordarà alegria, festa i cultura, fet que demostra que la reivindicació del 93 va complir el seu propòsit. I per molts anys!Caldes d'Estrac - Setembre 2010
3viles
