Racó Viu: Ficció-adicció

6 de febrer del 2009

Ficció-adicció

Ja no es parla de res més: 2009 obre el teló amb el cartell de CRISI il·luminat amb llums de neó color verd festuc. Es col·lapsa el panorama social en tots els aspectes, des d'una perspectiva econòmica fins a una de política; des d'un enfocament generalista a un personal, íntim, com n'és el dogma. La CRISI passa a ser la notícia del dia, acaparant televisions, diaris, revistes, tertúlies i vides; la CRISI transforma la seva vessant fictícia, fruit de l'exageració i la por, en una addicció desmesurada i viciosa com a tema estrella.

Vist el diagnòstic popular i polític, i el pronòstic professional i quotidià, molts ciutadans, especialment els que pateixen desesperació hipocondríaca crònica, han començat a pregar per la seva sostenibilitat familiar. Però el virus CRISI, més potent que el de la grip, trepitja la teologia obrint una batalla campal propagandística. Els autobusos barcelonins ho tenen clar: “Provablement, Déu no existeix; deixa d'amoïnar-te i gaudeix de la vida”. La reacció eclesiàstica no s'ha fet esperar, amb una contrapartida similar a l'inversa. Una campanya populista i demagògica en tota regla, i ho és per ambdues bandes, que es sosté en les donacions; tot i que els diners s'han evaporat de les nostres carteres.

No siguem aturats, en tots els sentits. La CRISI és un virus mental que de tant sentir-lo ha infectat els nostres cervells, de la mateixa manera que si creiem estar malalts, el termòmetre acabarà per donar-nos la raó. Però sempre hi ha una alternativa: marxar a Austràlia, on sembla que ofereixen feines oníriques, en les que viure en una illa paradisíaca com a vigilant de palmeres i peixos de colors, amb un sou desproporcionat i una casa de luxe inclosa, no és ficció; tot i que, s'avisa: la tranquil·litat també és additiva.

En definitiva, tot depèn del mirall en el que et miris; deixa d'amoïnar-te, i gaudeix de la vida.