Resulta que es celebren 40 anys de l’arribada de l’home a lluna, de la retransmissió televisiva de la trajectòria de la nau espacial Apolo XI, dirigida per l’astronauta Neil Amstrong. La frase cèlebre “Un petit pas per l’home, un gran salt per la humanitat”, retrunyeix avui, amb contundència, a tots als mitjans de televisió –i aquí, no podíem ser menys. Però darrera d’aquesta gran feta, s’amaga un grumoll d’escepticisme molt difícil d’empassar: són aquelles imatges un muntatge ianqui?
La Nasa ha assegurat reiteradament que una vegada aconseguida la gesta d’arribar a la lluna, la seva organització va considerar més important invertir en altres missions no assolides –el planeta vermell sembla haver acaparat l’entusiasme-, cosa que explicaria el perquè no s’ha tornat a intentar. D’altra banda, el context de la Guerra Freda no sembla prou consistent per demostrar les intencions de frau d’aquest fet històric. Però sigui com sigui, arrel d’aquest gran aniversari, s’han generat tota mena de notícies entorn aquest únic satèl·lit natural. En un dels articles de Quim Monzó, “No es una vaca cualquiera: me da leche merengada”, llegeixo una crítica prou sarcàstica entorn el misteri que desperta aquest astre, i les estupideses humanes que s’hi van desencadenant: des del projecte “Perito de lunas”, el primer poemari de Miguel Hernández que arribarà a la lluna, fins a la possibilitat d’estrellar les nostres cendres a l’espai –en forma de càpsula en òrbita. Encara serà veritat que tots tenim cabuda al cel!
Així que no sé si la petjada d’aquell grup d’astronautes nord americans va quedar gravada a la superfície lunar, o si tota aquesta perafernàlia va ser fruit d’una gran farsa. Però em pregunto si de tanta lluna, hem acabat afectats per la incògnita. I és que, en el fons, no serem una mica llunàtics?
Racó Viu Les 3 Viles [www..3viles.com]- Agost 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada