La veu de Llavaneres

Ja fa temps que Sant Andreu de Llavaneres va idear la seva pròpia veu, que es conformava amb l’aportació d’un gran grup de persones. Avui, 20 anys més tard, són 15 dones les que s’esforcen per mantenir viva la Coral de Llavaneres. Per això hem anat a parlar amb la Rosalia Munné, l’actual responsable d’aquesta entitat, que ens ha explicat tem la desaparició de la coral: “Als pobles, normalment, i no sé perquè, quan es plega d’una cosa, rarament es torna a començar”. Llavanerenca de sempre, la Rosalia porta 47 anys casada amb en Josep Sala, un home “molt popular” degut a la seva intervenció com a funcionari de l’Ajuntament. Dedicada també a la catequesi, amb nens d’entre 9 i 10 anys, la Rosalia comenta que sembla que s’estigui perdent la cultura de les corals, ja que cada vegada hi ha més gent gran, i la jove, no s’hi adhereix.

Com es va formar aquesta coral? Doncs mira, un dels que més ho va promoure va ser en Miquel Salvà. Jo a l’escola sempre havia cantat, quan era joveneta, i després a l’església, i a les Caramelles. Aleshores, quan van formar aquesta coral, aquest noi que havia estat del Cor de Nova Germanor d’aquí Llavaneres, em va oferir cantar amb ells i jo encantada. En Josep Ferrer Casals va ser el nostre director durant molt de temps, i també era qui tocava l’orgue. Em sembla que es va jubilar als 84 anys!

Com arribes a encarregar-te de la Coral de Llavaneres? Quan va començar jo vaig demanar no haver-me d’encarregar de res. I de no ser res, he passat a ser-ho tot: sóc la secretària, la que se’n cuida. Molta gent s’ha integrat de nou, d’altres ho han anat deixant per diferents circumstàncies, i és clar, al final, algú s’havia de posar.

Ara sou només dones, on han anat a parar la resta d’integrants masculins? Per diferents motius, ho han anat deixant. Alguns s’han fet grans, d’altres ja no hi són, i els què quedaven, com que eren pocs, suposo que es van anar desmotivant i ho han deixat córrer. Hem passat de ser una coral mixta, un grup gran i molt maco, a ser una coral femenina de 15 membres: 8 sopranos i 7 mezzos. Sembla que hi ha poca inquietud musical a Llavaneres, i com que els altres ens anem fent grans, així seguim. Sap greu, perquè és una cosa que a mi m’agrada molt, però és com una epidèmia: cau un, i va caient la resta.

I aquesta inquietud tampoc sembla arribar als més joves. Es va proposar una Coral Jove, però vaig sentir a dir que no havia progressat. A la nostra coral tampoc s’ha integrat gent jove. No sé perquè, però és una tendència que no canvia. I això em fa patir, perquè sembla que si ho deixem estar, es perdrà per sempre. Als pobles, normalment, i no sé perquè, quan es plega d’una cosa, rarament es torna a començar.

Potser el tipus de música hi té a veure. Nosaltres cantem de tot, des de cançons populars a nadales i d’altres cants més religiosos. Abans cantàvem pràcticament a totes les celebracions religioses, i sempre anàvem a l’església. No sé si s’està perdent o no aquest tipus de música, el que veig és que la majoria és gent gran, per algun motiu, no atrau als joves. Potser sí que a ells els agrada més cantar la seva música, i els va més la marxa i cantar en discoteques.

A quins actes participa l’actual Coral de Llavaneres? Nosaltres sempre havíem cantat un Ofici de L. Perosi per Sant Andreu. L’any passat va intervenir l’Orfeó de Sant Vicenç, i aquest any, el mossèn nou que tenim aquí a Llavaneres, ens ha demanat que ho tornem a fer per la Festa Major. També els hi hem dit a un parell d’homes que havien format part de la coral, i també hi participaran. Per la Missa del Gall també anem a cantar unes nadales, i per Pasqua. O fa poc, a la Festa de la Vellesa també vam intervenir. Tampoc podem pretendre fer grans coses amb la gent que som! Amb bona voluntat, fem el què podem.

Tot sigui tenir voluntat. Sí, el què passa és que és molt difícil, perquè hi ha gent que no l’ha cantat mai i se l’ha d’aprendre, i cal tenir oïda, una mica de veu,... de vegades la voluntat no ho és tot. A més, resulta complicat segons la cançó, perquè les hem d’acoplar a 2 veus. Ens falten baixos i tenors, no podem cantar segons què perquè sonaria molt pobre.

Heu d’assajar molt per estar a l’alçada? Normalment assagem els dijous de 9 a 11 de la nit. I quan tenim algun acte, que l’hem de fer madurar una mica, fem més hores, aleshores ens coordinem.

Què diries que és més important per cantar en una coral, tenir oïda o bona veu? Tenir bona oïda. De vegades ens hem trobat amb persones que tenen molt bona veu, i després els sap greu que la nostra Directora, la Sònia Varadiovà, els intenti educar una mica l’oïda. Però de fet, el què ha de fer ella és això, retocar-nos, ensenyar-nos,... la paguem perquè ens ensenyi a cantar, per això cal tenir bona oïda.

I com us financeu? Abans havíem cantat en casaments i d’altres celebracions, i aquesta era una manera de recollir diners per pagar els costos que tenim. Ara no sé què passa amb els casaments, però la gent no ens demana. Cert que l’Ajuntament ens subvenciona, cosa que ens ajuda molt, però clar, quan fem un ofici tampoc els podem cobrar a la Parròquia, és una col·laboració.

Al públic li agrada per això, oi? Sí, és clar, de vegades ho fas millor que d’altres, també depèn del dia, però generalment ens feliciten. Una atleta es pot preparar moltíssim i el dia que ha de saltar, no ho fa tant bé com d’altres.

Us ajunteu amb altres corals? Hem fet coses, sí. Amb l’Orfeó de Sant Vicenç, hem anat a Malgrat, a Arenys, a Canet i a Barcelona. Hi han hagut trobades de corals. Aquí va venir una vegada una coral francesa, i se’ls fa una mica de recorregut i coses d’aquestes.

Creus que aquesta pèrdua de membres és general? També afecta a d’altres corals? Del què sí m’adono és que la mitjana és de gent gran. Algunes, però, tenen la sort de mantenir veus masculines, i això les fa més riques. Però també n’hi ha moltes només de dones, com nosaltres. Sembla que les dones som les que més aguantem.

Les 3 viles, Sant Andreu de Llavaneres. Desembre 2009.