Nascut a Barcelona però amb arrels santvicentines, en Jordi Cornudella i Martorell fa prop de vint anys que se sent més d’aquí que d’allà. Poeta i filòleg, editor de professió, acaba de guanyar el I Premi Internacional d’Assaig Palau i Fabre en la modalitat d’obra original, amb “Les bones companyies”, on recull algunes de les seves vivències de lector empedreït de poesia. Llicenciat en Llengües Clàssiques per Cornudella també és conegut a la nostra vila per la seva etapa com a regidor d’Educació i Esports en l’anterior legislatura (2003-2007), un moment que recorda com a “agredolç” però que li dóna la bona consciència d’haver treballat pel poble que estima.
Vas néixer a Barcelona però has acabat aquí a Sant Vicenç. Com és? La família de la meva àvia paterna és de Sant Vicenç de tota la vida, i des de ben menut he passat aquí caps de setmana i estius. De fet, el meu territori mític d’infantesa és el de Sant Vicenç, i molt especialment el del Regadiu, al costat de la muntanya del Balís, que és on teníem la casa familiar. En acabar la carrera m’hi vaig passar un any sencer. I al 1992 ens vam instal·lar al poble amb la meva dona i el nostre fill gran; el nostre segon fill ja va néixer aquí.
Preferies la vida d’aquí pels nens que no pas la de Barcelona? El canvi per les criatures va ser meravellós, però per nosaltres també. No sols per raons estètiques, que també, sinó per qüestions de ritme de vida. La meva professió com a editor aleshores em permetia treballar des de casa, i és molt més còmode que en un despatx a Barcelona. I tot i que ara hi haig d’anar almenys 4 dies a la setmana, tornar aquí al vespre no té punt de comparació amb la vida urbana, almenys mentalment. De totes maneres, tinc la sort de poder concentrar-me plenament en la lectura quan vaig amb el tren; estic perfectament integrat en la vida que porto.
Per què la lectura és més que la teva feina, no? També és el gust. Ja de petit m’agradava molt llegir, i ja em veia lligat al món editorial. Això i la música eren les meves grans passions.
La teva passió per la lectura i el teu lligam amb els llibres és el que t’ha portat a escriure l’assaig “Les bones companyies”, que ha guanyat el I Premi Internacional d’Assaig Palau i Fabre, en la modalitat d’obra original. Sí. El que sempre m’ha acompanyat més al llarg de la vida han estat els llibres dels altres, i sobretot els poemes que més m’estimo. “Les bones companyies” és un conjunt d’assaigs sobre això. Hi han molts poetes que per mi s’han convertit, realment, en amics.
La teva relació amb la poesia et porta fins el punt de creure conèixer aquests autors? Exacte! Els coneixes d’una manera que té poc a veure amb el seu dia a dia, òbviament, però saps com són per dins, des del punt de vista de com està feta la seva persona. Realment, n’hi ha uns quants que et fan molta companyia, i t’encantaria trobar-te’ls algun dia pel carrer i abraçar-los, per tot el que t’han donat, però per desgràcia amb molts seria impossible perquè fa segles que ens van deixar.
Quin són els poetes que més t’omplen? Els que et parlen de tu a tu. Les emocions que compten a l’hora de llegir un poema són les teves, igual que amb la música o amb la pintura. Però entre les diverses lectures que fem d’un mateix poema hi han uns denominadors comuns, i el nostre estat d’ànim matisa aquest sentiment amb més o menys intensitat. Admeto que qualsevol lectura d’un poema és legítima, però crec que n’existeix una lectura bona, que és la que està atenta al text i no exclusivament al caprici del lector.
Existeix bona poesia avui dia? N’hi ha molta, de poesia, i pel meu gust n’hi ha de bona, però encara no ha passat el filtre del temps. M’explico. A mi, m’agrada molt la poesia grega de fa 2.500 anys, i se’n conserva poca però de molt bona qualitat: el temps s’han anat desfent de la que no valia. Actualment no estem vivint un mal moment per la poesia, ni tampoc excessivament bo; però encara no hem passat aquest filtre.
Què me’n dius de les noves tecnologies, de quina manera afecten el món editorial? D’una banda és un avenç enorme i de l’altra, no tant. Per exemple, el correu electrònic és un avantatge, perquè agilitza la nostra feina i la fa més immediata. Internet també ha permès que puguis consultar amb molta facilitat textos difícils de trobar, hi ha més accessibilitat a l’alta cultura. Ara, també hi ha un problema que és la falta de filtres. Si tu vas a una biblioteca, hi ha algú que s’ha preocupat de destriar, una feina que s’agraeix molt i que a Internet no existeix. Aquest és un fet amb el què també s’ha de comptar, perquè t’obliga a estar més despert. I una altra broma és el llibre electrònic i la discussió aquesta de si desapareixerà o no el suport de paper.
Quina és la teva opinió? D’entrada hi ha una cosa indiscutible: a casa els meus avis hi havia discos de pedra i gramoles; jo em vaig passar als discs de vinil i d’aquí als cassets i als CD… En poc temps hem vist com ha afectat a la música l’evolució tecnològica. En canvi, el llibre de paper és un suport que existeix des de fa mil·lenis, que ha resistit a unes quantes revolucions culturals importantíssimes. Alguna virtut deu tenir per suportar tants canvis! Després hi ha altres aspectes que, almenys per mi, valen molt, com és el pes del llibre, el passar la pàgina… És l’experiència del llegir. Sóc un tio peculiar, però n’hi han més com jo! No crec que desaparegui.
Canviant de tema, Jordi, tu vas ser regidor d’Educació i Esports en l’anterior legislatura de Sant Vicenç. Com és que et vas implicar en la vida política local? Per compromís cívic. Per ganes de fer coses pel poble.
Com recordes aquesta etapa? Ha estat una etapa agredolça. D’una banda, fas coses que et dóna la sensació que estan bé, i en la mesura que te’n surts és molt satisfactori. Però aquesta feina també té una part esclava, ets regidor les 24 hores. També hi ha una qüestió de sistema que et desencisa, i és que els tràmits per aconseguir el que vols fer siguin sempre llarguíssims: des que se’t planteja un problema fins que pots aplicar-hi la solució passa molt de temps. Però, tornem a la part dolça: et queda la bona consciència d’haver estat treballant per la teva comunitat, amb dedicació i esforç.
3 viles - Sant vicenç de Montalt, abril 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada