Visitants

28 d’abril del 2010

La força dels números

El destí està escrit? Podem esbrinar el guió de la nostra vida? Conèixer cap a on anem és una incògnita que a la majoria de la humanitat li agradaria resoldre. Sigui com sigui, hi han tècniques que permeten acostar-nos a aquestes respostes. La Montse Pladevall Ruiz va arribar a Sant Andreu de Llavaneres ara fa 17 anys, i ja fa 6 que es dedica a la numerologia i el tarot, amb una clientela geogràfica propera –de Mataró a les 3 viles. “Aprofundint en la numerologia em vaig adonar que podia ajudar a la gent”, comenta; ara, està satisfeta de la seva decisió.

Però tampoc es pot abusar de les prediccions: “Jo recomano als meus clients que no tornin a venir fins passat un temps prudencial”. Encara que els números permeten fer un petit pronòstic del què ens espera en el proper any, les cartes poden variar el resultat a mida que passa el temps: s’ha de prendre com una orientació, i mai com una obsessió.

Comencem pel principi, Montse, perquè no ets originària de Llavaneres. D’on vens? Vaig néixer a Premià de Mar, i vaig viure a Teià fins els 42 anys, on els meus pares es van fer una casa. La meva família era d’origen pagès, tot i que els meus pares van acabar treballant pels Laboratoris Cusí. Anys després, arrel de separar-me, vaig acabar a Llavaneres. La veritat és que jo no coneixia massa el poble, però em va semblar molt acollidor, molt fet a l’antiga. A més, el qui és ara el meu marit, que es fill de Mataró, tenia la il·lusió de venir aquí des de jovenet. Ja fa 17 anys i de moment, no tenim intenció de moure’ns.

Professionalment, abans de dedicar-te al món del tarot i la numerologia, de què treballaves? Els meus pares van deixar la vida de pagès quan jo tenia 6 anys. La meva mare treballava als Laboratoris Cusí i el meu pare va entrar a la fàbrica una mica després. Més tard, a la casa de Teià, els meus pares van muntar una botiga d’alimentació on jo també treballava. Ens guanyàvem molt bé la vida, però anys després, la meva mare va començar a entrar en el món de l’esoterisme.

Per què la teva mare és la vident de Manlleu. Sempre ha tingut aquest do? El do és una cosa que tenim o no al néixer, el què passa és que generalment, no som conscients fins anys després. La meva mare fa uns 25 anys que s’hi dedica. Ella és vident, jo no, encara que la intuïció juga un paper molt important en la interpretació del què ens diuen tant els números com les cartes.

Però tu encara no saps res del tarot, ni numerologia. No, quan es va acabar la botiga, vaig entrar a Mussap, una companyia d’assegurances. Hi vaig estar fins l’any 2004.

Què t’impulsa a estudiar els números? La meva mare, que ja havia marxat a viure a Manlleu i ja s’havia fet un nom allà com a vident, em va aconsellar que m’hi dediqués, que era una manera d’ajudar a la gent. Ella m’ho va ensenyar tot: el sistema del tarot i la numerologia.

Com funciona la numerologia? Cada número té un significat. El més complex, però, és saber d’on traiem aquests números i com els combinem. Jo faig servir el sistema de la meva mare, que va sorgir fruit d’experiències personals i altres mètodes de treball. La numerologia és una ciència exacte, però no té una fórmula, i la que faig servir jo no s’aprèn als llibres.

Té relació amb el tarot? És clar! La finalitat és la mateixa, però s’hi arriba per camins diferents. Per exemple a tu et surt el número 15, s’identifica amb el Dimoni del tarot. Però aquesta carta té molts significats, tot depèn de com es combini amb la resta, i el seu ordre. El tarot pot tenir un 80% de fiabilitat, si tens el teu do i ho saps interpretar, perquè el tarot no diu res, l’has de saber llegir. Segons com ets, segons el què sents i els flashos que et venen, ho saps fer o no. Per això et dic que no es pot explicar.

Quina durada té la teva predicció? De setmanes a mesos, o fins i tot un any. Per això recomano als meus clients que no tornin fins passat un temps prudencial. Això s’ha de prendre com una orientació, no et pots obsessionar.

Les males notícies, les dius directament o tens alguna mena de codi ètic? Abans de dir res sempre preguntes si la persona que tens al davant ho vol saber o no. És important estudiar el perfil de la persona, i segons com la veig, exposo el què interpreto amb més o menys profunditat. Segons el què dius, pots angoixar a una persona, i això no és gens positiu. Sempre la pots alertar sense dir-ho directament, s’ha de tenir molta cura en com es diuen les coses. El què no pots fer és dir-li a algú, per exemple, és que es morirà, o algú molt proper a ell. Pots mastegar-ho, orientar-lo, però mai pots dir-li directament. El què m’ha passat és que em vinguin a preguntar coses per fer mal a persones, i ens aquests casos els he fet fora: ni vull, ni el meu codi ètic ho permet.

Què és el què més preocupa a la gent, generalment? Feina, diners i amor, per aquest ordre. El què sí preocupa especialment a les dones son els fills.

Als homes no? No és habitual, el què no vol dir que no els preocupi. Potser utilitzen els meus serveis per altres temes, com per exemple l’èxit professional.

I a la teva família, els tires les cartes? Mai. Estàs condicionat, perquè els coneixes, ets subjectiu i no pots interpretar-ho bé.

Què en penses de l’espectacle televisiu de bruixes i mags? A mi no em fa mal, perquè jo treballo a nivell local, però això és enganyar a la gent. La meva feina és molt seria! Els espectacles d’alguns personatges televisius ens perjudica molt, perquè ens posen a tots en el mateix sac. Els bons professionals no tenen res a veure amb aquesta mena de “showmans”. A mi m’han dit per anar a la ràdio, a la televisió,... però no m’interessa. Des de sempre, els meus clients venen de les rodalies: Caldetes, Sant Vicenç, Llavaneres, i com a molt, Mataró. M’agrada treballar amb gent propera.

3 viles - Sant Andreu de Llavaneres, maig 2010

El + llegit