Abans de res, heu de veure l’habitació, perquè no podeu pagar una habitació sense haver-la vist abans, no és lògic, de la mateixa manera que t’emproves una peça de roba abans d’abonar l’import, tots hauríem de palpar amb les vostres mans el llit en el que passarem la nit. La veritat és que raó no li’n faltava, buscàvem allotjament per una nit, el cel amenaçava pluja i els càmpings deixaven molt que desitjar. I entre somriures forçats i d’altres més sincers, aquella dona ens donava l’oportunitat de trepitjar el producte abans d’adquirir-lo, evitant així l’engany de fotografies que distorsionen les dimensions i comoditats d’una sala.
Però tot i la seva lògica, ens vam sentir estranys. No és l’habitual trobar-se amb situacions d’aquesta mena, perquè estem acostumats a desencantar-nos un cop trepitgem els hotels, i perquè poques vegades tens l’oportunitat de triar. Hi han establiments de recepcions espectaculars, que a l’hora de la veritat tenen habitacions penoses, i d’altres que tot i la escassa ornamentació, et sorprenen gratificantment.
Antigament, compraves per necessitat, i t’asseguraves que allò era el què necessitaves, sense cegueres: palpant. Avui dia, el consumisme compulsiu en el que ens hem educat, et porta a comprar per caprici, i sense valorar de la mateixa manera la qualitat dels productes. És com quan arriben les rebaixes, que adquirim tota mena d’articles sense cap mena de sentit, i dies després guardem a l’armari dues jaquetes tres talles més grans, una samarreta en la que no t’hi pots encabir, i unes sabates fucsies amb purpurina: el preu et va encandilar, compres perquè és barat, no perquè fos imprescindible.
Òbviament, no podem exigir provar el menjar abans de demanar la carta, perquè saciaríem la gana abans de decidir el plat; però si em gratifica conéixer gent que, tot i el pas del temps, continua mantenint la costum de mostrar, sempre que és possible, el que s’està venent. És una manera de guanyar-se al client, d’entablir-hi confiança: perquè si d’una cosa sí peca la xarxa, és de la falsedat que s’hi mou. I sí, vam pujar a veure l’habitació, i ens va recomfortar saber que hi havia llit de matrimoni, i no dos matalassos forçosament units.
Racó Viu - Les 3 viles, Octubre 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada