No va néixer amb un pinzell entre les mans, sinó amb un ordinador i amb una vocació innata per plasmar la seva expressió més subconcient en teles, que treballa amb passió. Ruben Torras, santivicentí de 29 anys, s’obre camí com a pintor de brotxa fina en un món en el què el suport als artistes pictòrics, escasseja: “Aquí hi tenim menys consumisme artístic que a d’altres països europeus, s’aposta poc pels joves, et demanen un llarg vagatge i una experiència que demostri que ho fas en sèrio, i que demà no t’hauràs cansat de pintar”.
El seu gust per la pintura és genètic, ja que el seu pare és un bon retratista i té bona mà, i des de petit ha absorvit l’afecte per l’art. Es va iniciar en el món del còmic, i la seva vinyeta saltava a la vista a la revista Montalt Informatiu. Després d’un mòdul de tècnic de so, que també destaca les seves ànsies creatives en l’àmbit de la música electrònica, Ruben va fer evolucionar el seu art fins a un altre estament, per no deixar de créixer. “Parteixo d’imatges, utilitzant l’ordinador com un pinzell que modifica la instantània inicial, deixant lloc a la idea”, explica, “la fotografia et deixa una instantània i ja està, però amb la pintura puc anar més enllà”. Amb l’esboç en pantalla, en fa una impressió per plasmar-la en la tela, i continua capgirant les idees fins a obtenir un resultat que el gratifiqui: “Quan no m’agrada com m’ha quedat, o no és el que jo espero, continuo pintant a sobre, i si tot i així no em conforma, l’aparto, i enceto un de nou”.
“L’artista és un 50% natural i un 50% acadèmic, sinó treballes de forma constant, no evoluciones”. Estudiant de Belles Arts, aquest jove santvicentí destaca a la seva facultat, ja que ha sigut seleccionat per una exposició, junt amb altres companys de la seva promoció, a la seva universitat, i més endavant, les seves obres arribaran fins a la ciutat de Bilbao per exposar-les a l’Ikas-Art 08. Quan li preguntes què creu que té d’especial, Ruben comenta que encara li queda molt per donar: “Les idees hi són, em fa falta temps per anar-les desenvolupant”. I és que ens trobem davant la mostra d’una nova generació artística, que regira el vell procediment de captació de la realitat: “M’inspiro amb tot, des dels mitjans de comunicació, Internet i revistes, fins al disseny, qualsevol cosa em pot aportar una idea inicial”. La incidència de les noves tecnologies en el món de l’art és evident, fins el punt que ha creat la seva galeria virtual de manera conjunta amb altres artistes, per poder difondre les seves creacions [www.theartstage.com]. Tot i això, no és fàcil despendre’s: “Pintes per comunicar i perquè la gent gaudeixi del què fas, però costa deixar-ho anar, amb la feina que t’ha portat”. Ruben Torras aspira a continuar amb la seva vocació, i tot i que el dia de demà pugui viure a partir d’ella, seguirà pintant, perquè ho necessita: “Hi ha qui necessita escriure per expressar-se, i qui necessita cantar; jo pinto, perquè necessito treure les meves idees i perquè m’omple”. Reportatge Sant Vicenç de Montalt - Les 3 viles, Octubre 2008
El seu gust per la pintura és genètic, ja que el seu pare és un bon retratista i té bona mà, i des de petit ha absorvit l’afecte per l’art. Es va iniciar en el món del còmic, i la seva vinyeta saltava a la vista a la revista Montalt Informatiu. Després d’un mòdul de tècnic de so, que també destaca les seves ànsies creatives en l’àmbit de la música electrònica, Ruben va fer evolucionar el seu art fins a un altre estament, per no deixar de créixer. “Parteixo d’imatges, utilitzant l’ordinador com un pinzell que modifica la instantània inicial, deixant lloc a la idea”, explica, “la fotografia et deixa una instantània i ja està, però amb la pintura puc anar més enllà”. Amb l’esboç en pantalla, en fa una impressió per plasmar-la en la tela, i continua capgirant les idees fins a obtenir un resultat que el gratifiqui: “Quan no m’agrada com m’ha quedat, o no és el que jo espero, continuo pintant a sobre, i si tot i així no em conforma, l’aparto, i enceto un de nou”.
“L’artista és un 50% natural i un 50% acadèmic, sinó treballes de forma constant, no evoluciones”. Estudiant de Belles Arts, aquest jove santvicentí destaca a la seva facultat, ja que ha sigut seleccionat per una exposició, junt amb altres companys de la seva promoció, a la seva universitat, i més endavant, les seves obres arribaran fins a la ciutat de Bilbao per exposar-les a l’Ikas-Art 08. Quan li preguntes què creu que té d’especial, Ruben comenta que encara li queda molt per donar: “Les idees hi són, em fa falta temps per anar-les desenvolupant”. I és que ens trobem davant la mostra d’una nova generació artística, que regira el vell procediment de captació de la realitat: “M’inspiro amb tot, des dels mitjans de comunicació, Internet i revistes, fins al disseny, qualsevol cosa em pot aportar una idea inicial”. La incidència de les noves tecnologies en el món de l’art és evident, fins el punt que ha creat la seva galeria virtual de manera conjunta amb altres artistes, per poder difondre les seves creacions [www.theartstage.com]. Tot i això, no és fàcil despendre’s: “Pintes per comunicar i perquè la gent gaudeixi del què fas, però costa deixar-ho anar, amb la feina que t’ha portat”. Ruben Torras aspira a continuar amb la seva vocació, i tot i que el dia de demà pugui viure a partir d’ella, seguirà pintant, perquè ho necessita: “Hi ha qui necessita escriure per expressar-se, i qui necessita cantar; jo pinto, perquè necessito treure les meves idees i perquè m’omple”. Reportatge Sant Vicenç de Montalt - Les 3 viles, Octubre 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada