CARLES SALVADOR: "Qui no estima el peix, no el pot treballar"

Només fer-li la primera pregunta, Carles Salvador, veí llavanerenc eventual, em va demanar que no el parlés de vostè. “Ei, que sóc un xaval de 78 anys!”. Estiueja al poble des del 1968, i n'està encantat. “Vaig començar a estiuejar a molts llocs diferents, però quan arribar aquí va ser tota una troballa”. És fàcil trobar-se'l a primera hora, caps de setmana i estiu, fent la partida de dominó al Tennis Mora amb la colla de tota la vida, i és que assegura que defuig de la massificació i l'anonimat de la ciutat, on creu que la “convivència” és massa difícil. “Pots anar a un campionat de dominó a Barcelona, però ja no és el mateix, un hola i res més”.

Qui fos President del Gremi de Majoristes del Peix durant 25 anys, assegura que el peix és un tema molt delicat, i que s'ha de saber “estimar” per treballar-lo. Només en Carles, el seu fill, ha seguit amb el negoci de majorista del peix -les seves filles, Laura, Maria del Carme i Maria José van anar a la universitat. El futur de la pesca? No el veu gaire clar. El que sí remarca és la necessitat d'escoltar a la gent gran, les seves mirades també formen la història, i un país sense història, no té avenir.

Com és que mai t'has plantejat establir-te tot l'any aquí, a Llavaneres? Ho he intentat, però la meva dona és “ave de ciudad”, que en dirien. I tampoc me'n penedeixo de no haver-ho fet, venir en cotxe fins aquí és un passeig, encara que et facin anar a 80. Jo no tinc pressa: tot i que m'agrada molt manar, he après a obeir. Vinc els caps de setmana a esmorzar i jugar a dominó, després torno a baixar. Abans jugàvem a frontennis, però això ja són temps per recordar.

De la Llavaneres que et vas trobar al 1968, a la d'ara, què canvia, sota el teu punt de vista? Home, abans podies aparcar on volies, ara no [riu]. Això és el progrés! Cosa natural. Pel que fa a la construcció s'han fet barbaritats, però igual que aquí ha passat a tota Espanya. Més recursos? Fa 20 anys teníem una farmàcia, ara tres. Jo m'hi trobo molt bé aquí, però abans era molt millor. Tinc una teoria, i és que m'agrada molt conviure amb la gent, però la massificació resta en qualitat. Això ho penso jo, eh? No és la veritat absoluta.

Ho imagino! Però aquesta teoria ens portaria a pensar que a Barcelona no hi ha convivència? A Barcelona no hi ha amistats, la gent no es coneix. Treballa de 8 del matí a 8 del vespre, ja està. Jo he anat a campionats de dominó a diferents llocs, i no és el mateix. Un hola i fora. No m'hi trobo bé, però no sé el perquè.

Tu va ser President del Gremi de Majoristes del Peix, però com vas començar en aquest ofici? Quan jo tenia 15 anys, es va morir la meva àvia paterna, i el meu pare va haver d'anar a l'enterrament. Hi havia una mercaderia que calia distribuir, i ho vaig fer jo. Aleshores encara estàvem a l'antic Mercat Central del carrer Wellington, no a Mercabarna. Em vaig sentir com un “pato en un garaje”, o sigui, totalment perdut. Però la cosa és que em va agradar! La prova és que he treballat des d'aleshores, i fins els 70. És una feina dura, molt dura, la de majorista, però l'he gaudida molt. Això és bàsic, treballar en el què t'agrada: matines i penques amb gust. Per la persona que treballa del què no li agrada, ha de ser horrorós.

I vas començar amb el teu pare, doncs? El meu pare era un home molt llest en la seva professió, que era la de la viticultura del musclo. Tenia un viver a la Barceloneta. Aleshores va passar una cosa molt interessant, i és que va venir una societat de Villa García de Arosa (Pontevedra), que tenia una parada al Mercat Central, i la volien vendre. El meu pare em va preguntar què podíem fer, perquè no teníem diners per comprar-la. Quan els senyors que va venir em van preguntar amb què comptava per quedar-me-la, jo vaig dir-li's: serietat i crèdit. “És vostre”. Va ser molt maco, jo era un xaval de 25 anys!

I no vas sacrificar moltes coses, tan jove en aquesta professió? Moltes. Jo no podia anar de marxa. Podia, però a la tercera, ja no aguantava. A Mercabarna hi ha un horari antinatural, t'aixeques a les 4 de la matinada, i te'n vas a dormir quan els altres es lleven. Però jo li agraeixo molt al meu pare, perquè em va ensenyar a pencar! I jo els hi he ensenyat als meus fills. No ho oblidaré.

Quan va passar el Mercat Central de Wellington a Mercabarna? Vam canviar el 4 d'octubre del 1983, i vam haver de lluitar molt. Volien fer 150 llocs de venta, i des del punt de vista de la supervivència, no era rentable. A Wellington ens guanyàvem molt bé la vida, érem 40-46 empreses, el canvi era una barbaritat. Potser sí que beneficiava el fet d’aconseguir més parades pels que no en tenien, però era un canvi molt brusc, massa competència. Al final vam aconseguir reduir els punts de venta a 80, els mateixos que hi ha ara. Aleshores, jo era el Secretari del Gremi de Majoristes del Peix, encara no era President. Sempre s'ha cregut que el Mercat del Peix és una mena de lobby, i estan equivocats.

Com ho definiries? Jo vaig tenir una entrevista amb el Governador Civil de l'època, quan encara estàvem al franquisme. Aleshores quan et trucaven et “cagaves als pantalons”. Em va dir que nosaltres fèiem el què ens donava la gana, i això no podia ser. Jo li vaig explicar que al mercat funciona la llei més antiga de la història: la de l'oferta i la demanda. I això és fantàstic.

I amb això de FRIMERCAT que teniu en marxa? És una societat que es va començar a gestionar al 88, quan Mercabarna ens va “amenaçar” amb fer més parades en una parcel·la de 10.000 m2. Pensa que del 83 al 86, va ser molt dur per tots els majoristes que ens vam traslladar, tot just començàvem a guanyar-nos la vida. Aleshores vam fer un petit cop d'estat. Em preguntaven: “Tu què vols fer aquí, doncs?”. Jo tirava pilotes fora: “Una piscina, o no, un poliesportiu!”. Fins que em vaig il·luminar: “Hi farem un frigorífic!”.

Un frigorífic de 10.000 m2? Exacte, un frigorífic on s'hi conserva millor el peix, i sense el qual no sé què faríem avui dia. I alhora, vam crear entre 90 i 100 nous llocs de treball, sense perjudicar la competència. Frimercat és un complement molt important pel Mercat del Peix. A Frimercat, 49 de les 52 empreses majoristes, es van fer accionistes.

Parlant de frigorífics, tu diries que és un sector que està en auge? Els congelats també estan patint una crisi, igual que els frescos. Massa competència. I no ens enganyem, la gent menja poc peix. A més, la dona està incorporada al món laboral, ja no cuinen com abans, inclos diria que les noves generacions ja no en saben. Ho comprenc, eh? Els plats més elaborats arriben el cap de setmana, quan es va a sopar a fora, a un restaurant.

Aleshores, què se'n fa del peix que no es ven? Es guarda en càmeres de fresc a +1 o +2 ºC, per conservar-lo un parell de dies, i el peix per congelar entre -20 i -25ºC. És que el peix és molt delicat, moltíssim. Jo no vull dir cap barbaritat, però diria que és tan delicat com les dones: les has de cuidar molt i s'han de saber tractar. Qui no estima el peix, no el pot treballar.

Una comparació una mica estranya. Qui creus que el treballa millor el peix, a nivell mundial? Els millors pescadors? Els espanyols, sense dubte! Mira què et diré ara: el millor peix del món, és espanyol. Cantàbric i Mediterrani. Ho he discutit fins i tot amb japonesos, però a mi que em diguin el què vulguin, que a Mercabarna n'arriba de tot arreu. Tenim un sabor incomparable. Ara, tenim grans pescadors, però són uns depredadors, no tenen disciplina.

“Pezqueñines, no, gracias”. Pa per avui, fam per demà. És una opinió subjectiva, eh? Un servei de la Guàrdia Civil ho controla a Mercabarna, i sanciona als qui venen peix petit. En canvi, pots anar a un restaurant, i trobar-te'l al plat. Hi ha una falta d'autoritat i de justícia, i sinó guardem la vinya, el raïm s'acaba!

I sembla que s'acaba. Can Sanç era l'antic barri de pescadors de Llavaneres, ara busca'n! Ser pescador és molt sacrificat, pensa que n'hi ha que s'hi juguen la vida cada dia al mar! Amb els majoristes i detallistes passa el mateix, la vida de mercat és molt dura, i generalment els joves no la volen. Però jo ho he gaudit, i molt!

Les 3 viles, edició Juny 2009: http://www.3viles.com/3Viles/ARTICLES%20MENSUALS/8B7A7184-4F88-4DC8-99CF-FF302F8205EA.html