Reflexiona. Flexiona. Salta. Bota. Vota?

Una nena de 8 anys em pregunta què vol dir ser de dretes. Ha vist per la televisió que la crisi, que tampoc sap ben bé què és, és culpa seva. Es mira les mans: dreta –fa veure que escriu per verificar la tria-, i esquerra. “Vol dir que uns són esquerrans i els altres no?”. Intento simplificar el concepte polític, però no m’acaba d’entendre. “Els rics votaran amb la dreta i els pobres amb l’esquerra?”. Torno a provar, però el meu intent pedagògic segueix sense donar fruits. “Però quan diuen que t’aixeques amb el peu esquerre, és una cosa dolenta, oi?”. Com que ja no sé què dir-li, em poso a parlar del Barça. Van dir que els catalans no estaríem preparats per pensar en les eleccions europees fins que acabés el partit de la Champions. Guanyades les tres copes, crec que els catalans encara no estem capacitats per anar a votar: portem masses dies botant, amb el peu esquerre i amb el peu dret.