'L'Efecte Arenys de Munt'

Alguns veuen al municipi d’Arenys de Munt com un exemple a seguir. D’altres, com un virus imparable que ha anat contagiant indiscriminadament a d’altres viles. La cosa és que, sense voler, el seu paper en el món de les consultes populars ha resultat un xoc en cadena, i cada vegada són més els que es sumen a celebrar una festa catalana i catalanista com la del passat setembre. Podríem parlar d’un “Efecte Arenys de Munt”?

Cert que tenim dret a decidir, com la gran majoria defensa, però aquesta dèria per realitzar consultes fa que em pregunti d’altres qüestions: tenim dret a decidir quan després no volem anar a votar? No hi ha una democràcia tan participativa com ens agradaria creure, però fins el moment és l’eina que se’ns ha facilitat per arribar als nostres objectius. Tot i que els polítics juguen a una guerra ideològica i desprestigiadora, nosaltres som els qui tenim la paraula per posar-los i treure’ls de les seves caselles. Si ens agradria votar si volem o no un estat català, ningú hauria de poder posar-nos traves, però d’altra banda, quan se’ns insta a opinar sobre d’altres qüestions, amaguem el cap. Recordem que no es tracta únicament d’un dret, sinó d’un deure. I qui no es mulla, no pot queixar-se després de com està l’aigua.

Sigui com sigui, com sempre sembla que l’allò prohibit ens atrau més que cap altra cosa. La Llei del pèndol: quan més s’estira cap a una banda, amb més força arribarà després a l’altra. El que em dóna crèdit per afirmar que sense contrincants, res d’això s’estaria redactant ara.