Sempre li ha agradat llegir, però odia carretejar els llibres. Per això, quan puja al tren, selecciona curosament el seu seient de viatge. Observa els passatgers amb deteniment, un a un, i esbrina les seves personalitats. Sap quan són aquells que, davant una trucada telefònica, cridaran sense remordiment; sap quan es tracta dels que es quedaran immòbils tot el trajecte, i també quan són aquells que davant l’avorriment, trauran qualsevol cosa per llegir. Tria els tercers. A poder ser, s’asseu de cara al destí, que d’esquenes es mareja; i finestra, que no hi ha millor distracció que el paisatge que acompanya un viatge en tren. És el més similar a les lletres, perquè les imatges també conformen històries.
Avui, l’afortunada és una dona de mitjana edat, morena, amb ulleres verdes de pasta. Aviat treu un llibre de la seva bossa, un llibre que li obre els pensaments només en veure la portada. És de tapa dura, de les bones, i no aquestes edicions de butxaca que s’arruguen amb la força de les mans. Conté una fotografia de tons blavosos de la gran capital, i unes grans lletres vermelles: “Riña de gatos. Madrid 1936”, Eduardo Mendoza. No és un clàssic, sinó un dels últims exemplars que ha sortit al mercat, i d’un autor que, pel què ha pogut llegir, no sol defraudar el seu públic. Somriu sense que ella s’assabenti; no convé espantar la font de lectura o la perdrà. La dona enceta les primeres pàgines amb gest d’il·lusió, sense importunar-se de l’home que, assegut al seu costat, repassa les primeres lletres de l’exemplar al seu pas.
Més d’una vegada s’ha trobat amb l’incomoditat que l’afortunat retiri el llibre dels seus ulls, que impedeixi escrupolosament el robatori de la seva lectura. Però moltes d’altres ha gaudit de petits trossos d’històries diferents; de vegades, dues o tres en el mateix viatge. El lladre en qüestió, les uneix mentalment, i dibuixa un sol fil conductor per totes elles. Li és igual que no pertanyin a la mateixa categoria literària. Gaudeix cada fragment amb la mateixa intensitat, barreja els personatges i les escenes i s’imagina un sol llibre: un llibre fet de llibres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada