Quan ets petit i et donen un paper en blanc, l'omples sense pensar. Quan ara em donen un paper en blanc, sé que tot el que pugui incorporar a la seva superfície serà una petita representació de la meva persona. Deixa de ser un entreteniment per convertir-se en un repte. Tinc ganes de pintar-lo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El + llegit
-
Mireia Bonjoch ha destacat durant la última dècada en el món de l’esport pels seus salts. Seguint els passos del seu germà, de petita ja es... -
L'antiga masia de Can Matas és avui la residència de la tercera edat Loval que s'alça davant de la nova Biblioteca. Els jardins de C... -
Va néixer en plena crisi, amb el Crac del 29, tot i que no pot recordar-ne cap conseqüència. “ Sé que Llavaneres era, aleshores, un poble to...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada