Quan ets petit i et donen un paper en blanc, l'omples sense pensar. Quan ara em donen un paper en blanc, sé que tot el que pugui incorporar a la seva superfície serà una petita representació de la meva persona. Deixa de ser un entreteniment per convertir-se en un repte. Tinc ganes de pintar-lo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El + llegit
-
L'antiga masia de Can Matas és avui la residència de la tercera edat Loval que s'alça davant de la nova Biblioteca. Els jardins de C... -
Diuen que al mal temps, bona cara, que de totes les coses dolentes, se'n poden extreure de bones, que no hi ha mal que per bé no vingu... -
M’agradava escriure, de sempre. I les meves mans s’aturaven, i els meus ulls feixucs i cansats no feien més que llegir i rellegir aquesta a...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada