'Que comenci la guerra'

Fa temps que existeix la idea, però ara torna a circular. “Que comenci la guerra”, diu l’encapçalament. Fa referència a la guerra contra les petrolieres i el govern, i planteja la manera d’organitzar-se socialment contra el preu final de la benzina. Una guerra de guerrilles on l’única arma que s’ofereix és la de triar el sortidor que alimentarà el nostre vehicle. El preu, a fi de comptes, es paga, en una caixa o una altra. Per tant, l’índex de consum no varia.

Cert és que els barrils de benzina que consumim ara, fa mesos que s’han omplert. Per tant, poca sinceritat trobem amb l’increment del preu just iniciades les revolucions àrabs. Encara més sospitosa és la pujada de la cotització en borsa de grans companyies petrolíferes, just abans de sumar cèntims al preu final dels carburants, aconseguint una xifra històrica.

Però amb aquesta maniobra ciutadana, tampoc puc evitar pensar en les múltiples campanyes de markèting per desprestigiar l’enemic capitalista que han circulat històricament per les nostres mans: que si s’ha trobat mig rosegador en una hamburguesa de McDonald’s o de Burger King; que si hi han paneroles i d’altres crustacis isòpodes passejant lliurement per les instal·lacions del Kentucky Fried Chicken... Vaja, passem del “No beguis Coca-Cola: passa’t a Pepsi” al “No compris carburants aquí, sinó allà”. Això sí, amb un benzímetre que prohibeix temporalment el punt de compra.

Potser ens estem equivocant de guerra. No es tracta de pressionar perquè baixi el preu, sinó limitar l’ús dels carburants a les nostres necessitats reals. El què hauríem de fer és intentar desenganxar-nos d’aquest vici petrolífer per una causa que va més enllà de les butxaques: el medi ambient. En realitat, la guerra, és contra la nostra pròpia dependència.