L’any 1989, el somni de la Carol de marxar a treballar a Àustria o als Estats Units s’esvaeix i s’instal·la a la capital catalana. Fins al Maresme, només quedava un petit salt molt lligat a la seva formació professional: Turisme i RRPP. Calella és durant uns mesos el seu nou cau: “L’estiu era una bogeria, tot moviment; massa per viure-hi! I l’hivern, un total contrast, carrers buits i tot tancat”. Posteriorment, trobaria la tranquil·litat que buscava de nou al Maresme, però aquesta vegada a Llavaneres: “Fa 8 o 9 anys que sóc aquí i he trobat una zona tranquil·la amb activitats per fer, néta i ben organitzada, que pels qui som del nord, és important! I sobretot, la vista: El mar”.
La Carol, però, amaga una faceta solidària que, poc a poc, intenta arrelar a les nostres viles. A través de la seva ONG Kirabo recapta diners per a desenvolupar projectes a Camerun. També s’ha incorporat recentment a Fundació Teaming, micro-donacions en grup destinades a causes socials. Properament, prepara una Caminada Solidària a Sant Vicenç de Montalt a la qual, tothom hi està convidat.
Per què deixar Holanda? Sempre m’han interessat les cares diferents, les llengües, maneres de viure... volia conèixer món més enllà del meu poble! La meva idea era marxar a Àustria i després als Estats Units,... ara només són destinacions de viatge. Aquí vaig trobar una bona feina, parella, amics,... quan planifiques el futur no sempre surt com pensaves! La vida ha de ser espontània i, per algun motiu, crec havia de sortir així. I em trobo molt a gust. Com a mínim he guanyat en clima i gastronomia! [riures].
Però no sempre has tingut els ulls ni el cap a Europa. De petita llegia sovint una revista, Sam-Sam, dedicada a projectes en el Tercer Món. Des de que puc, col·laboro amb ONG pagant quotes, apadrinant nens, portant roba o material escolar en alguns viatges... o simplement, com a voluntària per la llengua amb persones estrangeres! Però necessitava fer alguna cosa més. El problema era que un voluntariat no em permetia treballar a jornada completa.
En quin moment decideixes implicar-te plenament? El 2006, quan vaig fer un viatge a Birmània. És un país preciós amb molta pobresa. Em va impactar veure com un home nord-americà, amb la seva roba de marca i equipat de dalt a baix, fotografiava amb la seva càmera d’últim model la gent que vivia en la més absoluta misèria, damunt de runes! Vaig pensar que això no podia ser. No volia seguir viatjant per viatjar. A la tornava em vaig posar en contacte amb ONG alemanyes que treballaven allà. Però amb les revoltes populars del 2007, es va aturar tot. Vaig buscar un altre destí per ajudar.
Camerun. Va ser aquest país com podria haver estat qualsevol altre. Hi ha tant per fer! Em vaig posar en contacte amb una organització local. Com a la feina no em van concedir una excedència, vaig ajuntar les meves vacances de 2 anys i vaig fer un voluntariat de només 2 mesos. Era molt poc temps, però l’experiència va ser molt intensa.
I fructífera! Escrivia tot el què estava vivint a la família, amics i companys de feina. Convivia amb una família camerunesa. Una de les dones estava embarassada de 7 mesos. Es va posar de part. Va néixer una nena. Compartia incubadora amb una altra. Als 3 dies, es va morir. Ho vaig escriure. Era la meva manera de digerir-ho, res més. Una companya de feina de Madrid em va donar 1.000€. En 15 dies, altres persones van recaptar més diners. En 15 dies tenia 3.000 euros per dedicar a projectes per a dones. Els vam invertir en micro-crèdits: vam comprar gallines, pupitres per a una escola, vam contractar a una professora de literatura per dones analfabetes,...
Déu n’hi do! Un dia em vaig topar amb una caseta de fusta, amb el seu jardinet, molt bucòlica. Estava en venta. Vaig consultar el preu. Adquirir-la em costaria entre 5 i 6.000€; habilitar-la com a casa d’acollida per a nens malalts i discapacitats, uns 5.000€ més. Quan vaig tornar a casa, vaig preparar un projecte demanant ajuda a altres entitats, pensant que podria aconseguir-ho. Però no era tan fàcil. Em vaig quedar molt frustrada: No és el mateix recaptar diners des d’aquí. El meu marit em va empènyer a crear la meva pròpia organització.
La teva pròpia ONG? Vaig consultar molt per Internet per crear una associació sense ànim de lucre: KIRABO. Significa “regal de Déu” en suahili i és un nom molt comú a Camerun, precisament, perquè els nens són els qui pateixen més la precària situació en la qual viuen moltes famílies. Vaig buscar persones que volguessin implicar-se. Actualment, Kirabo la formem 4 membres, 6 col·laboradors i molts més voluntaris. Vaig posar en marxa una pàgina web. Vaig agafar dues setmanes més de vacances i vaig tornar a Camerun amb nous projectes. Al poc temps, vaig deixar la feina per dedicar-m’hi plenament. Em vaig formar i vaig recaptar prou diners per tirar endavant projectes.
Quines feines feu a Camerun? Són projectes senzills però importants: portar aigua a zones rurals, adequar centres escolars, micro-crèdits per a dones,...
Micro-crèdits per a dones? Es tracta de donar-li facilitats perquè posin en marxa un petit negoci. Se’ls donen 33 euros i elles construeixen el seu propi capital. Per exemple, s’ha comprat un bidó d’oli de palma perquè l’envasin i el puguin vendre. També tenim cosidores, un grup de dones que fan sabons,... hi ha moltes vídues en aquest país. La seva fita és portar els fills a l’escola i pagar factures mèdiques. Actualment tenim 254 crèdits adjudicats. En tenim previstos 700! També financem la carrera de medicina d’un noi camerunès. La condició és treure bones notes i dedicar temps a col·laborar amb un hospital de la zona.
Ha estat un període de combinar diverses feines amb aquesta associació, fins fa uns mesos, que vaig començar amb la Fundació Teaming.
Què és el ‘teaming’? : Són micro-donacions d’1€ en grup. Es sumen aquests diners, es presenta una causa social i es destina la recaptació íntegra per fer-la possible. Fins ara s’ha fet offline, només per empreses i entitats privades. Fa un mes que es pot trobar on-line, per a tothom qui vulgui col·laborar a tirar endavant algun projecte petit prop de casa. La meta és generar més fons per a causes socials.
També has trobat la manera de col·laborar prop de casa per una causa solidària. El proper 25 de març farem la segona Caminada Solidària a Sant Vicenç, amb l’ajuda de Montaltrek, que ens ha preparat una ruta senzilla apta per a tota la família. També hem rebut ajuda d’un grup de joves, els Espartanos, alguns d’ells maresmencs. Els menors de 4 anys poden participar de manera gratuïta, fins als 15, preinscripció* de 5€ i adults de 10. El mateix dia costarà 2,5€ més. Hi haurà obsequis, un pica-pica a la meta i paradetes. Estem oberts a tothom qui vulgui col·laborar a nivell d’espònsors, voluntaris,... tot és benvingut! La idea és que la gent gaudeixi per recaptar fons i, així, continuar treballant. Aquest any, esperem sobrepassar els 200 participants!
* Les preinscripcions es poden realitzar previ pagament a través de Caixa Laietana/Bankia:
2042 0042 52 3300016023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada