Gwen Perry: "Cantar fins l'últim alè"

Gwen Gilmore de Comas, analista de programes del ministeri d’Urbanització i Habitatge de Washington DC, va decidir fer la maleta i deixar-ho tot per anar-se’n a Mallorca i convertir-se en Gwen Perry damunt d’un escenari: “Vaig venir sense una oferta de feina gens clara. Em van dir que, o sabia cantar, o estava boja”. Batejada com la “Senyora de la música i la cançó”, va aconseguir el seu propòsit: Actuar a la sala de festes Tito’s a ritme de jazz, swing i música lleugera. La seva fama l’ha portada fins a Egipte, Itàlia, Zimbabwe o Orient Mitjà. Aquesta vocalista, intèrpret i show woman ha trepitjat pràcticament tot país mediterrani a través de la flota de creuers Costa Cruceros. Des de fa 8 anys, la Gwen s’ha instal·lat al Maresme, a Sant Andreu de Llavaneres, on viu amb el seu marit, el terrassenc Miquel Comas: “Ens vam trobar perquè estava escrit. Va ser cosa del destí”.

L’aventura comença quan ronda la trentena, edat que assegura, continua tenint: “Et puc dir quants anys fa que vaig néixer, però en realitat, en tinc només 38. Em sento jove i no puc parar de fer coses”. I no s’atura: Ha fet de presidenta i és assessora de la Junta Demòcrata Americana a Barcelona. La seva tasca consisteix en informar als americans residents a Catalunya de les operacions del partit i dels programes de govern que poden afectar-los. Col·labora activament amb l’ONG Barcelona Women’s Network. Participa al programa de Mataró Ràdio “Viu la vida dia a dia”. I, a la nostra vila, l’hem pogut veure damunt l’escenari del Festival contra del Càncer. “M’agrada molt col·laborar amb la meva comunitat”, ens explica, “per això no vaig dubtar de participar d’iniciatives solidàries tan grans com aquesta”. El proper 11 de febrer presenta al seu nou disc juntament amb Michele Faber Quartet, “Mellow”, a una de les sales de concerts de jazz més famoses de Barcelona, el Jamboree. La Gwen ho té clar: “No em jubilaré fins que el meu cos digui prou”.

Ho deixes tot per anar fins a Mallorca. Per què? Era jove i tenia una bona feina. Ho compaginava amb la meva passió: Cantar jazz. El què m’omplia, era la música. A Washington D.C., vaig conèixer un mâitre mallorquí, i em parlava molt de la seva illa. Mai havia sortit dels Estats Units, així que vaig decidir anar-hi de vacances. Allà vaig conèixer la sala de festes Tito’s i em vaig dir: Algun dia, actuaré aquí. Quan vaig tornar a casa, els vaig escriure una carta. Em van dir que quan tornés a les Balears, els visités.

I no t’ho vas pensar... M’ho vaig prendre com un sí i vaig fer les maletes. Tot allò que no hi cabia, m’ho vaig vendre. El cotxe me’l vaig vendre a l’aeroport de Washington!

Quina bogeria! Això em van dir quan vaig aparèixer, que estava boja. Vaig fer moltes proves, però no tenia cap número preparat. Només tenia la meva veu. Cançons que m’havia après. Em van dir: “Pot cantar seguint el so d’un piano?”. Jo els vaig respondre que podia cantar sense músics!

Et van donar una oportunitat. Però només vaig aconseguir aplaudiments gentils. Damunt d’aquell escenari, amb un miler de persones pendents només de mi, em va trasbalsar. No tenia res a veure amb els locals en els quals havia cantat a Washington. El cap de sala em va dir que practiqués davant d’un mirall. No ho vaig entendre fins l’endemà.

El mirall era el públic. Havia d’interpretar les cançons. Era un espectacle, un show! Aquella nit, la gent es va aixecar de la cadira. Jazz, swing i balades “a la Gwen”! Així em vaig guanyar el meu lloc.

Tot acaba de començar. Em trucaven per anar a la televisió. Vaig participar amb TVE en un Festival de televisió a Knokke, (Bélgica) amb conegudes artistes espanyoles. Feia números a diferents punts del país. Vaig actuar a les millors sales de festa! Van ser 5 anys increïbles.

Però vas marxar. Em vaig instal·lar uns anys a Egipte, treballant per diferents cadenes d’hotels internacionals. Una època meravellosa en la qual vaig conèixer gent molt diversa: Alemanys, francesos, anglesos, italians, espanyols i, com no, egipcis! També sortia per televisió. Era l’artista internacional més coneguda del moment. També actuava a Itàlia. Durant alguns anys, vaig estar entre els dos països.

I sense abandonar al Mediterrani, t’embarques amb Costa Cruceros. No era fàcil entrar, però vaig aconseguir un contracte amb ells. Sabia que no podia créixer més a Egipte. Era una dona! Vaig passar-me 15 anys de vaixell en vaixell. L’artista convidada! Així vaig conèixer en Miquel. Tot va ser cosa del destí. Jo vivia a Gènova i em vaig comprar un pis a Mataró sense saber qui era.

Mataró? Durant un viatge amb una altra companyia italiana, tota la tripulació vam fer amistat amb una família del Maresme que venia sovint de creuer. Avui, són part de la meva família: Sóc la tieta Gwen! Quan podia, m’escapava uns dies amb ells, durant les vacances. Al final, em vaig comprar un pis a la ciutat. Després, vaig conèixer en Miquel.

En un creuer. La primera vegada que em va veure, em va dir: “Gira pel món, torna al Born”. La segona, em va convidar a ensenyar-me Catalunya. Em vaig deixar emportar. Li vaig presentar l’autèntica Gwen Gilmore, sense vestits de gala ni maquillatge. Vam congeniar! Portava masses anys viatjant i necessitava assentar-me. Ja tenia una edat! Al 2004, ens casàvem.

I cap a Llavaneres! Ell havia trobat al Maresme, on havia estiuejat, la tranquil·litat que buscava. El mar. El vaig descol·locar, perquè jo no paro quieta, sóc molt activa! Aquí vam trobar el nostre lloc.

Però no abandones mai la música... Necessito cantar. Sempre he tingut dos ídols: Frank Sinatra i Ella Fitzgerald. Vaig tenir l’honor d’obrir un dels últims concerts d’Ella, quan ja no hi podia veure i l’havien d’acompanyar fins dalt de l’escenari; tot i això va cantar 14 cançons seguides. Jo vull arribar fins aquí. Cantar fins l’últim alè.