Parlem amb la família Buch, de Sant Andreu de Llavaneres
Avui es troba amb nosaltres un personatge, que tot i ser xurraví (santvicentí), porta al nostre poble gairebé 30 anys. I amb ell, no hi ha més remei que parlar de fotografia, i si us dic que es tracta de Toni Buch, entendreu el perquè.
Les arrels
Les arrels
El pare d’en Toni és l’Antoni Buch, cronista de Sant Vicenç i col·laborador de Les 3 Viles, i la seva mare (e.p.d.), era la estimada Lola. Té tres germans, la Teresa, la Fina i en Quim (cap de policia de Sant Vicenç). En Toni està casat amb la Trini Sors, també filla de Sant Vicenç, i germana del desaparegut i gran escalador Toni Sors; són els pares de l’Anna i en Marc, i tots junts els podem trobar a la botiga de fotografia del C. de Munt. “Només falta que vingui a treballar el gat”, assegura Toni, i és que l’èxit d’aquest tipus de negocis, no és d’una persona, sinó del treball en grup. També ha volgut matitzar que sempre hi ha col·laboració externa, com diversos free-lance que els han ajudat a tirar endavant.
Quan li preguntes si la seva feina és fruit de la casualitat, o de la vocació, Toni respòn que es tracta una mica de les dues coses. “el meu pare era fotògraf amateur, i va retratar Sant Vicenç de cap per amunt i de cap per avall”; i és que el seu pare, era íntim amic d’un fotògraf de Mataró, Santi Carreres, i ja se sap que les aficions, entre amics, s’acaben contagiant. Quan en Toni tenia uns quinze anyets, es va començar a interessar pel món de la fotografia de la mà de Santi Carreras, i l’ajudava a revel·lar les fotografies als laboratoris d’aquell temps. “Feiem servir el revel·lador, el fitxador i l’acit acètic, amb el que et quedaves mig flipant”. I a còpia d’anys de revel·lats i d’acompanyar-lo a fer reportatges, en Toni és va quedar igual de fixat i flipat per la fotografia.
“Tot va començar a Sant Vicenç, en una mini botiga, per vendre quatre rodets i fer quatre revel·lats, poca cosa més; encara que ja tenia un petit estudi a casa”. Més tard, a finals dels setanta, en Toni va veure que hi havia un barri nou de Sant Vicenç que començava a tenir molta vida: Montalparc. Allà va obrir una altra botigueta, però passejant per Llavaneres, va descobrir que aguardava un carrer amb un ambient extraordinari pel comerç: el Carrer de Munt. Allà és on es va instal·lar, definitivament, ja fa més de 25 anys.
Toni va muntar un estudi-botiga que abarcava l’àmbit de la fotografia social. En aquella època, hi havia un altre fotograf a Llavaneres, però que va haver de marxar cap a Mataró per treballar en una empresa textil familiar, i Toni es va trobar, pràcticament, com a únic competidor a Llavaneres. Aquells temps, però, eren una mica peculiars: a l’Església de Llavaneres hi tenien un fotograf de Barcelona, que tenia l’exclusiva de portes en dins, i en Toni només podia fer els reportatges de casament de portes enfora i dels convits. “La veritat és que aquest tema de les exclusives fotogràfiques pels reportages de fotografia o vídeo, avui encara continuen”.
En el trancurs dels anys, en Toni també va començar amb la fotografia industrial i amb la semi publicitària. Molts dels seus clients eren de fora i, en poc temps, Toni va guanyar prestigi fotogràfic. Ha sigut premiat vàries vegades en l’àmbit artístic, un dels últims a Girona, durant la setmana de les flors, i concursa regularment en l’ambit català.
Fotografia analògica i digital
Quan li preguntes si la seva feina és fruit de la casualitat, o de la vocació, Toni respòn que es tracta una mica de les dues coses. “el meu pare era fotògraf amateur, i va retratar Sant Vicenç de cap per amunt i de cap per avall”; i és que el seu pare, era íntim amic d’un fotògraf de Mataró, Santi Carreres, i ja se sap que les aficions, entre amics, s’acaben contagiant. Quan en Toni tenia uns quinze anyets, es va començar a interessar pel món de la fotografia de la mà de Santi Carreras, i l’ajudava a revel·lar les fotografies als laboratoris d’aquell temps. “Feiem servir el revel·lador, el fitxador i l’acit acètic, amb el que et quedaves mig flipant”. I a còpia d’anys de revel·lats i d’acompanyar-lo a fer reportatges, en Toni és va quedar igual de fixat i flipat per la fotografia.
“Tot va començar a Sant Vicenç, en una mini botiga, per vendre quatre rodets i fer quatre revel·lats, poca cosa més; encara que ja tenia un petit estudi a casa”. Més tard, a finals dels setanta, en Toni va veure que hi havia un barri nou de Sant Vicenç que començava a tenir molta vida: Montalparc. Allà va obrir una altra botigueta, però passejant per Llavaneres, va descobrir que aguardava un carrer amb un ambient extraordinari pel comerç: el Carrer de Munt. Allà és on es va instal·lar, definitivament, ja fa més de 25 anys.
Toni va muntar un estudi-botiga que abarcava l’àmbit de la fotografia social. En aquella època, hi havia un altre fotograf a Llavaneres, però que va haver de marxar cap a Mataró per treballar en una empresa textil familiar, i Toni es va trobar, pràcticament, com a únic competidor a Llavaneres. Aquells temps, però, eren una mica peculiars: a l’Església de Llavaneres hi tenien un fotograf de Barcelona, que tenia l’exclusiva de portes en dins, i en Toni només podia fer els reportatges de casament de portes enfora i dels convits. “La veritat és que aquest tema de les exclusives fotogràfiques pels reportages de fotografia o vídeo, avui encara continuen”.
En el trancurs dels anys, en Toni també va començar amb la fotografia industrial i amb la semi publicitària. Molts dels seus clients eren de fora i, en poc temps, Toni va guanyar prestigi fotogràfic. Ha sigut premiat vàries vegades en l’àmbit artístic, un dels últims a Girona, durant la setmana de les flors, i concursa regularment en l’ambit català.
Fotografia analògica i digital
El canvi que ha viscut la fotografia dels últims anys, tant pel professional com per l’afeccionat, “ha sigut com donar una volta sencera a la truita”. Segons Toni, aquesta expressió s’ha d’aplicar a la tecnologia que envolta el món de la fotografia, perquè en el fons estem fent el mateix que cinquanta anys enrera: “recordar un instant”. La diferència és que abans només el podiem veure imprés i avui també el podem veure a la pantalla del nostre ordinador; “abans, l’arxiu eren els negatius i, avui dia, l’arxiu es digital”.
En el món de la fotografia digital, la impressió sobre paper agafa importància dia a dia, i s’ha comprovat que “la gent el què vol és poder ensenyar i tocar les fotografies, encara que a l’ordinador es vegin sensacionals”. De fet, si fa anys era el fotograf qui feia les seves fotografies i, després, tenia un petit laboratori per revel·lar-les, avui el procés s’ha individualitzat, perquè tant el professional com l’amateur pot fer fotografies, visualitzar-les al seu ordinador i treure’n les seves còpies en paper. “El problema pel particular és que els costos d’impressió cassolana són molt elevats, pels preus dels consumibles i del paper especial que s’utilitza i, per tant, la sortida més econòmica és acudir a un centre fotografic especialitzat”.
La fotografia clàssica o analògica pràcticament ha desaparegut, encara que sempre hi ha qui continua amb les màquines de sempre, i portant-les a revel·lar a algun dels pocs centres que queden, però estem parlant de persones que es compten amb els dits d’una mà. “Abans, en temps de fotografia analògica, la gent es comprava una càmera que pràcticament li durava tota la vida; ara en el món de la fotografia digital, qui es va comprar una càmera fa 4 o 5 anys, ja la pot haver canviat tres o quatre vegades”.
“Hem canviat el sistema de fotografia però, en definitiva, no hem transformat l’ànima de fer fotografia; el què tothom vol es plasmar en imatges els records o moments de la seva vida”. Toni ens comenta anecdòticament que quan, no fa massa, va succeïr la desgràcia del Túnel del Carmel, i la policia va permetre que la gent anés a casa seva a retirar les coses més imprescindibles, abans d’enderrocar les cases, ningú es va deixar els seus albums fotogràfics: “La seva vida i els seus records estaven en aquelles imatges”.
El futur de la fotografia
En el món de la fotografia digital, la impressió sobre paper agafa importància dia a dia, i s’ha comprovat que “la gent el què vol és poder ensenyar i tocar les fotografies, encara que a l’ordinador es vegin sensacionals”. De fet, si fa anys era el fotograf qui feia les seves fotografies i, després, tenia un petit laboratori per revel·lar-les, avui el procés s’ha individualitzat, perquè tant el professional com l’amateur pot fer fotografies, visualitzar-les al seu ordinador i treure’n les seves còpies en paper. “El problema pel particular és que els costos d’impressió cassolana són molt elevats, pels preus dels consumibles i del paper especial que s’utilitza i, per tant, la sortida més econòmica és acudir a un centre fotografic especialitzat”.
La fotografia clàssica o analògica pràcticament ha desaparegut, encara que sempre hi ha qui continua amb les màquines de sempre, i portant-les a revel·lar a algun dels pocs centres que queden, però estem parlant de persones que es compten amb els dits d’una mà. “Abans, en temps de fotografia analògica, la gent es comprava una càmera que pràcticament li durava tota la vida; ara en el món de la fotografia digital, qui es va comprar una càmera fa 4 o 5 anys, ja la pot haver canviat tres o quatre vegades”.
“Hem canviat el sistema de fotografia però, en definitiva, no hem transformat l’ànima de fer fotografia; el què tothom vol es plasmar en imatges els records o moments de la seva vida”. Toni ens comenta anecdòticament que quan, no fa massa, va succeïr la desgràcia del Túnel del Carmel, i la policia va permetre que la gent anés a casa seva a retirar les coses més imprescindibles, abans d’enderrocar les cases, ningú es va deixar els seus albums fotogràfics: “La seva vida i els seus records estaven en aquelles imatges”.
El futur de la fotografia
Segons Toni, a nivell tècnic, no variarà massa en un futur, encara que el fotograf professional s’especialitzarà més. Però el què té molt clar és que s’estan unint àmbits, com poden ser les arts gràfiques, la fotografia publicitària, la copisteria i el disseny industrial. “Amb continuos avenços tecnològics, les grans multinacionals han trobat la gallina dels ous d’or, tant en el món del telèfon mobil com en la fotografia difital, el model que comprem avui és antic al cap d’un mes, i hem entrat de ple en el mon del consumisme”.
A més de la fotografia, l’altre part important del negoci són els vídeos, a nivell personal, industrial o professional, i és que el món del fotògraf es recolza en aquests dos mitjans. El boom de la fotografia digital, va impulsar als Buch a comprar els primers ordinadors i impressores pel negoci, per poder oferir un servei tant al particular com al professional. Es van haver de reciclar, i aprendre a maquetar i a dominar el retoc de fotografies a través de programes informàtics –bàsicament Photoshop. “La informàtica s’ha convetit en una eina imprescindible pels professionals de la fotografia”.
Més que un hobbie
A més de la fotografia, l’altre part important del negoci són els vídeos, a nivell personal, industrial o professional, i és que el món del fotògraf es recolza en aquests dos mitjans. El boom de la fotografia digital, va impulsar als Buch a comprar els primers ordinadors i impressores pel negoci, per poder oferir un servei tant al particular com al professional. Es van haver de reciclar, i aprendre a maquetar i a dominar el retoc de fotografies a través de programes informàtics –bàsicament Photoshop. “La informàtica s’ha convetit en una eina imprescindible pels professionals de la fotografia”.
Més que un hobbie
“La cosa que més m’agrada és viatjar per poder fotografiar, encara que no ho faig molt sovint”, assegura Toni Buch. Li agradaria poder fer-ho més sovint, i no precisament a l’altra punta del món, es conforma amb trepitjar pobles i ciutats diferents per poder “fotografiar racons i persones de tota mena”. La fotografia és molt més que captar imatges, és captar sentiments, és atrapar el temps en paper, és expressar el què un porta a dins. Ja se sap, que una imatge val més que mil paraules, i per Toni, captar-la és com teixir un text ric en informació i sensacions, és crear la seva petita obra d’art.
Ho trobaràs a: www.3viles.com, Sant Andreu de Llavaneres Agost 2008
ELENA VIU amb col·laboració de Manel Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada