Hi va haver un moment, en el que ciència i societat quedaven separades per un mur. La comunitat científica es concebia com un cercle tancat, una bombolla al marge de tothom. Avui dia, però, aquest mur ha quedat enderrocat, en part gràcies a la incidència dels mitjans de comunicació entorn als avenços de la ciència. Però aquest contacte no sempre és positiu, ja que de vegades l’excés informatiu enterbola el treball d’aquest sector.
Per parlar d’això i més, ens dirigim a Santiago Bassas, doctor que estiueja a Llavaneres des de fa 21 anys. Dermatòleg de renom, combina la seva professió a la gran ciutat, Barcelona, amb altres afeccions, com el golf, un dels esports que regna al nostre poble. Llicenciat en medicina i cirugia, amb especialització en dermatologia mèdico-quirúrgica i venereologia, el Doctor Bassas és descendent d’una saga de dermatòlegs que s’ha anat obrint camí en el món de la medicina.
Per què trieu Llavaneres com a poble d’estiueg? La dona d’un dels meus germans estiuejava aquí de tota la vida, i sempre havíem parlat de comprar-nos una segona residència a la zona. A més, ja hi teníem un bon grup d’amics, i quan vam tenir l’oportunitat, la vam agafar. Crec que està a la distància justa de la ciutat, perquè jo a l’estiu pujo i baixo a treballar des d’aquí, amb la moto, i més lluny ja no valia la pena.
Clar, perquè suposo que a l’hivern, l’estància a Llavaneres es deu reduïr als caps de setmana i festius. Sí, no m’he plantejat mai venir a viure aquí perquè amb els meus horaris és impossible, a l’estiu surto més aviat, s’allarga el dia, les temperatures són més agradables i és una altra sensació; però a l’hivern, és clar, per arribar tan tard no compensa.
Una de les teves afeccions fora de la consulta és el golf, no és així? Sí, ja fa uns anys em vaig fer soci del Club de Golf i vaig començar a fer classes per aprendre’n. Al principi hi anava poc i em costava més; ara procuro jugar tot el què puc, quedem amb els amics per sortir junts i passar una bona estona, sempre que la medicina m’ho permet.
Et deu robar molt de temps, la medicina, ja que a més de tenir la teva consulta privada, ets el Cap de Servei de l’Hospital de nens de Barcelona, i estàs en excedència com a Cap Clínic de l’Hospital de la Creu Roja Espanyola. Sí, jo vaig començar a l’Hospital de nens ja deu fer uns 27 anys, que és dermatologia infantil, on tractem des de recent nascuts fins joves de 18 anys; a la meva consulta també hi incloc els adults. En un principi combinava els dos hospitals, però s’embolicava massa tot, i vaig decidir centrar-me en un de sol, per dedicar-hi més temps.
I a més ets membre de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venerologia, de l’Acadèmia Llatino-Americana de Dermatologia i de l’Institut Catalunya per Àfrica. Sí, correcte. Les acadèmies són institucions en les que ens agrupem tots els professionals del sector, i ens reunim en congressos, tant a nivell internacional com a nivell particular, amb subespecialitats, per debatre qüestions del nostre sector, etc. A L’Institut de Catalunya per Àfrica s’hi fa des d’investigació fins a culturització i tractament; és profilaxis, es faciliten els recursos i mitjans per prevenir malalties; estem avançant molt amb el tema de la malària.
Amb tanta implicació en el sector, sembla que va ser vocacional la teva tria per aquesta especialitat. El meu pare és dermatòleg, i de jove ja l’ajudava. Vaig tenir l’opció de veure molts pacients, i m’agradava molt. A l’acabar la carrera jo ja tenia una experiència adquirida, a més el meu pare m’explicava amb deteniment tots els processos de les malalties, i estava molt familiaritzat amb els medicaments. A la família som una saga de metges.
Una saga? El meu pare, el meu tiet, un dels meus germans,... som una saga de dermatòlegs. De fet, la família Bassas té una trajectòria, tant de tractaments com d’investigació, dedicada a l’alopècia o caiguda del cabell.
Consideres que es tracta d’una malaltia o entraria dins de la línia estètica? Jo diria que està a cavall entre les dues coses, perquè a més de l’estètica, hi ha gent a la que li ocasiona un vertader trauma; l’alopècia té un gran impacte psicològic sobre la persona.
Al ser la pell un element extern, visible, es deuen reclamar resultats gairebé immediats, més ara que la imatge es valora moltíssim. Hi han coses que permeten resultats immediats, per exemple l’el·liminació de les taques que surten pel sol, però hi han altres coses que requereixen més temps, com tractaments tipus peelings, infiltracions,... on els resultats es fan visibles de manera més paulatina.
La dermoestètica deu tenir un bon tiratge. Sí, tenen molta demanda i la veritat és que tecnològicament també s’avança i cada vegada s’obté un millor resultat.
Parlem dels mals hàbits de la gent. Quines coses afecten negativament sobre la nostra pell? Doncs, des del sol fins el tabac, l’utilització d’alguns productes químics, l’excés d’usos de sabons massa agressius... cal rehidratar la pell a nivell facial i corporal, però avui dia la gent es cuida més, es preocupa molt més de prevenir.
Creus que hi ha més cultura en aquest aspecte? S’ha fet molta campanya informativa, s’escriuen més articles per nodrir a la societat a nivell d’usuari, no científic. Fa uns anys ningú es protegia del sol, més aviat al contrari, la gent es posava cremes per torrar-se més la pell; ara hi ha molta més informació al respecte, s’ha conscienciat a la societat de la necessitat de cuidar-se.
I suposo que així és més fàcil agafar la malaltia a temps. Clar, perquè ara hi ha una mentalitat diferent, i potser algunes persones van a la consulta amb el dubte i et permet maniobrar d’una altra manera; persones que potser sense aquesta informació, no s’ho haguessin anat a mirar mai.
Quins són els símptomes del càncer de pell, com pot una persona detectar-se un melanoma? Els melanomes normalment deriven d’una piga, i en principi tenen unes modificacions que poden observar-se en el color, en l’asimetria [vores irregulars] o per policromia; tot això són símptomes que poden donar a pensar en un procés de malignització. Solen ser més fosques, però que tinguis una piga molt negra no vol dir que sigui un melanoma, perquè també depén del focus de pigmentació.
D’altra banda, la tecnologia, més concretament Internet, ha acostat la ciència als usuaris. Quin impacte ha ocasionat en la teva feina? La gent comet un gran error amb la xarxa. Quan tu els dones un diagnòstic i els hi expliques una mica la malaltia, arriben a casa, entren a Internet i investiguen. El què passa és que per Internet hi ha molta informació, i de vegades s’arriba a conclusions errònies, perquè no es té la capacitat d’interpretar-ho. Una mateixa malaltia es pot patir de moltes maneres diferents, tot depèn de les condicions i de la persona, aleshores, pot tenir uns efectes molt mínims, o al contrari, molt més agressius, però no té perquè ser el teu cas en concret. http://www.3viles.com/3Viles/ARTICLES%20MENSUALS/B07870E0-FA03-4924-94BD-E29CF616D72B.html
Per parlar d’això i més, ens dirigim a Santiago Bassas, doctor que estiueja a Llavaneres des de fa 21 anys. Dermatòleg de renom, combina la seva professió a la gran ciutat, Barcelona, amb altres afeccions, com el golf, un dels esports que regna al nostre poble. Llicenciat en medicina i cirugia, amb especialització en dermatologia mèdico-quirúrgica i venereologia, el Doctor Bassas és descendent d’una saga de dermatòlegs que s’ha anat obrint camí en el món de la medicina.
Per què trieu Llavaneres com a poble d’estiueg? La dona d’un dels meus germans estiuejava aquí de tota la vida, i sempre havíem parlat de comprar-nos una segona residència a la zona. A més, ja hi teníem un bon grup d’amics, i quan vam tenir l’oportunitat, la vam agafar. Crec que està a la distància justa de la ciutat, perquè jo a l’estiu pujo i baixo a treballar des d’aquí, amb la moto, i més lluny ja no valia la pena.
Clar, perquè suposo que a l’hivern, l’estància a Llavaneres es deu reduïr als caps de setmana i festius. Sí, no m’he plantejat mai venir a viure aquí perquè amb els meus horaris és impossible, a l’estiu surto més aviat, s’allarga el dia, les temperatures són més agradables i és una altra sensació; però a l’hivern, és clar, per arribar tan tard no compensa.
Una de les teves afeccions fora de la consulta és el golf, no és així? Sí, ja fa uns anys em vaig fer soci del Club de Golf i vaig començar a fer classes per aprendre’n. Al principi hi anava poc i em costava més; ara procuro jugar tot el què puc, quedem amb els amics per sortir junts i passar una bona estona, sempre que la medicina m’ho permet.
Et deu robar molt de temps, la medicina, ja que a més de tenir la teva consulta privada, ets el Cap de Servei de l’Hospital de nens de Barcelona, i estàs en excedència com a Cap Clínic de l’Hospital de la Creu Roja Espanyola. Sí, jo vaig començar a l’Hospital de nens ja deu fer uns 27 anys, que és dermatologia infantil, on tractem des de recent nascuts fins joves de 18 anys; a la meva consulta també hi incloc els adults. En un principi combinava els dos hospitals, però s’embolicava massa tot, i vaig decidir centrar-me en un de sol, per dedicar-hi més temps.
I a més ets membre de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venerologia, de l’Acadèmia Llatino-Americana de Dermatologia i de l’Institut Catalunya per Àfrica. Sí, correcte. Les acadèmies són institucions en les que ens agrupem tots els professionals del sector, i ens reunim en congressos, tant a nivell internacional com a nivell particular, amb subespecialitats, per debatre qüestions del nostre sector, etc. A L’Institut de Catalunya per Àfrica s’hi fa des d’investigació fins a culturització i tractament; és profilaxis, es faciliten els recursos i mitjans per prevenir malalties; estem avançant molt amb el tema de la malària.
Amb tanta implicació en el sector, sembla que va ser vocacional la teva tria per aquesta especialitat. El meu pare és dermatòleg, i de jove ja l’ajudava. Vaig tenir l’opció de veure molts pacients, i m’agradava molt. A l’acabar la carrera jo ja tenia una experiència adquirida, a més el meu pare m’explicava amb deteniment tots els processos de les malalties, i estava molt familiaritzat amb els medicaments. A la família som una saga de metges.
Una saga? El meu pare, el meu tiet, un dels meus germans,... som una saga de dermatòlegs. De fet, la família Bassas té una trajectòria, tant de tractaments com d’investigació, dedicada a l’alopècia o caiguda del cabell.
Consideres que es tracta d’una malaltia o entraria dins de la línia estètica? Jo diria que està a cavall entre les dues coses, perquè a més de l’estètica, hi ha gent a la que li ocasiona un vertader trauma; l’alopècia té un gran impacte psicològic sobre la persona.
Al ser la pell un element extern, visible, es deuen reclamar resultats gairebé immediats, més ara que la imatge es valora moltíssim. Hi han coses que permeten resultats immediats, per exemple l’el·liminació de les taques que surten pel sol, però hi han altres coses que requereixen més temps, com tractaments tipus peelings, infiltracions,... on els resultats es fan visibles de manera més paulatina.
La dermoestètica deu tenir un bon tiratge. Sí, tenen molta demanda i la veritat és que tecnològicament també s’avança i cada vegada s’obté un millor resultat.
Parlem dels mals hàbits de la gent. Quines coses afecten negativament sobre la nostra pell? Doncs, des del sol fins el tabac, l’utilització d’alguns productes químics, l’excés d’usos de sabons massa agressius... cal rehidratar la pell a nivell facial i corporal, però avui dia la gent es cuida més, es preocupa molt més de prevenir.
Creus que hi ha més cultura en aquest aspecte? S’ha fet molta campanya informativa, s’escriuen més articles per nodrir a la societat a nivell d’usuari, no científic. Fa uns anys ningú es protegia del sol, més aviat al contrari, la gent es posava cremes per torrar-se més la pell; ara hi ha molta més informació al respecte, s’ha conscienciat a la societat de la necessitat de cuidar-se.
I suposo que així és més fàcil agafar la malaltia a temps. Clar, perquè ara hi ha una mentalitat diferent, i potser algunes persones van a la consulta amb el dubte i et permet maniobrar d’una altra manera; persones que potser sense aquesta informació, no s’ho haguessin anat a mirar mai.
Quins són els símptomes del càncer de pell, com pot una persona detectar-se un melanoma? Els melanomes normalment deriven d’una piga, i en principi tenen unes modificacions que poden observar-se en el color, en l’asimetria [vores irregulars] o per policromia; tot això són símptomes que poden donar a pensar en un procés de malignització. Solen ser més fosques, però que tinguis una piga molt negra no vol dir que sigui un melanoma, perquè també depén del focus de pigmentació.
D’altra banda, la tecnologia, més concretament Internet, ha acostat la ciència als usuaris. Quin impacte ha ocasionat en la teva feina? La gent comet un gran error amb la xarxa. Quan tu els dones un diagnòstic i els hi expliques una mica la malaltia, arriben a casa, entren a Internet i investiguen. El què passa és que per Internet hi ha molta informació, i de vegades s’arriba a conclusions errònies, perquè no es té la capacitat d’interpretar-ho. Una mateixa malaltia es pot patir de moltes maneres diferents, tot depèn de les condicions i de la persona, aleshores, pot tenir uns efectes molt mínims, o al contrari, molt més agressius, però no té perquè ser el teu cas en concret. http://www.3viles.com/3Viles/ARTICLES%20MENSUALS/B07870E0-FA03-4924-94BD-E29CF616D72B.html
1 comentari:
http://drsantiagobassas.com/
Publica un comentari a l'entrada