Vaig estar pensant com pot ser que la televisió tingui un espai dedicat a programes musicals on sempre hi ha concursants dedicats a destrossar bones cançons. Aleshores, vaig recordar que el primer que sol dir tota persona després d'haver enregistrat la seva veu a qualsevol suport, és que no li agrada com sona. Apareixen reaccions defensives del tipus: “Està distorsionada” o “Jo no parlo així”; excuses de categories diverses, com ara el mític “Avui estic refredat i amb el nas tapat tot sona diferent”. Però, en realitat, la cosa varia en funció de la perspectiva: a dins nostre, tot retrunyeix de manera diferent a com, en realitat, s'escolta des de fora. Seria un motiu d'estudi científic molt interessant, i que portaria a molts a descobrir les seves desafinades veus esquarterant cançó rere cançó. Perquè tothom es pensa que, tingui la veu que tingui, canta bé.
La ubicació més mítica en la que tota persona es veu embolicada amb la necessitat de demostrar íntimament el seu art de la cançó, és a la dutxa. I curiosament, les parets de tots els lavabos produeixen un ressò que ens sembla perfecte per acompanyar els nostres cants. La primera sorpresa arriba quan una altra persona, de confiança o no, et comenta, a mode de silenciador, que no tens una bona veu, és a dir: que deixis de cantar. Una altra, a través de videojocs d'aquells que “analitzen” el percentatge o grau d'artista musical en el que se't pot categoritzar, sempre en funció de la gràcia que hagis demostrat en una cançó concreta. Però, tot i això, els que a la fi han patentat la seva descoordinació vocal lligant notes musicals, no poden evitar cantussejant les cançons que coneixen. Una pràctica molt habitual que, de vegades, porta als altres a patir les conseqüències de crits estridents i ritmes indefinibles.
Sigui com sigui, el què sempre acabem suportant són les males veus a la televisió, on, a l'hora de la veritat, només triomfen els que donen més joc. Cosa que no té res a veure amb la tessitura musical de les seves cordes vocals. I així és com seguirem condemnats a escoltar persones esquarterant cançons, una rere l'altra, per sempre més. Racó Viu, Les 3 viles, Juliol 2009 - http://www.3viles.com/3Viles/ARTICLES%20MENSUALS/D6A7D3EE-8CF9-49D8-B431-049EBE86EFFA.html
La ubicació més mítica en la que tota persona es veu embolicada amb la necessitat de demostrar íntimament el seu art de la cançó, és a la dutxa. I curiosament, les parets de tots els lavabos produeixen un ressò que ens sembla perfecte per acompanyar els nostres cants. La primera sorpresa arriba quan una altra persona, de confiança o no, et comenta, a mode de silenciador, que no tens una bona veu, és a dir: que deixis de cantar. Una altra, a través de videojocs d'aquells que “analitzen” el percentatge o grau d'artista musical en el que se't pot categoritzar, sempre en funció de la gràcia que hagis demostrat en una cançó concreta. Però, tot i això, els que a la fi han patentat la seva descoordinació vocal lligant notes musicals, no poden evitar cantussejant les cançons que coneixen. Una pràctica molt habitual que, de vegades, porta als altres a patir les conseqüències de crits estridents i ritmes indefinibles.
Sigui com sigui, el què sempre acabem suportant són les males veus a la televisió, on, a l'hora de la veritat, només triomfen els que donen més joc. Cosa que no té res a veure amb la tessitura musical de les seves cordes vocals. I així és com seguirem condemnats a escoltar persones esquarterant cançons, una rere l'altra, per sempre més. Racó Viu, Les 3 viles, Juliol 2009 - http://www.3viles.com/3Viles/ARTICLES%20MENSUALS/D6A7D3EE-8CF9-49D8-B431-049EBE86EFFA.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada