Visitants

1 de juliol del 2009

La veu de Sant Vicenç

Quantes vegades hem escoltat Ràdio Sant Vicenç, sense preguntar-nos qui s'amaga darrera d'aquest servei? Una emissora de tipus local com aquesta, és molt més que un vulgar entreteniment: és un mitjà d'expressió. Els seus continguts estan pensats per servir al poble, i precisament nosaltres, som els qui la podem fer millorar: tenim el poder de fer que dels micròfons, hi surti la veu de Sant Vicenç.

Tot i que té la família dividida entre Mataró i Arenys, l'Andreu Barris s'ha quedat a la vila de Sant Vicenç de Montalt per dirigir la ràdio municipal. Sense ell, ara mateix, Ràdio Sant Vicenç no existiria. Per això ens hem acostat al Centre Cívic El Gorg, on hi ha l'estudi des del que s'emeten tots els programes, i hem parlat amb l'enginyer que greixa aquesta màquina de comunicació; una màquina que treballa a benefici de tots.



On vas començar a interessar-te per aquest món? Vaig estudiar un mòdul de grau superior d'imatge i so, a més d'algun que altre curs d'informatiu musical, i coses així. Jo volia ser tècnic de so, a la ràdio o a la televisió. Sempre m'ha agradat tot això. També faig de DJ al Pub Principal d'Arenys de Mar.

Comences a treballar a Ràdio Arenys com a tècnic. Sí, hi vaig estar durant 11 anys. I a més de ser tècnic de so, tenia un programa de música d'actualitat, del tipus 40 principals. També m'agrada el tema de locutar. És que en 11 anys tens temps de fer-ho pràcticament tot: des de cobrir les eleccions en programes especials fins a locutar el teu propi programa. Després vaig estar un parell d'anys col·laborant a TV Mataró com a tècnic de so i càmera, però m'agrada més el món de la ràdio; si em fessin triar entre ella i la tele, guanyaria ella.

Vas abandonar Ràdio Arenys i TV Mataró i vas acabar a Sant Vicenç, per algun motiu en especial? Vaig acabar deixant TV Mataró, i més tard, Ràdio Arenys, pel tema de la política. Ja se sap, van canviant els directors, tens maneres diferents de veure les coses, van retallant hores de feina,... i acabes marxant. Quatre anys enrere, vaig oferir-me per portar la ràdio d'aquí, però no va sortir. Vaig començar a treballar en una botiga d'electrodomèstics, res a veure amb tot el què m'agradava, fins fa un any i mig, que em van trucar de Sant Vicenç. I aquí estic des d'aleshores.

Per què entrar en una xarxa de comunicació més gran, no t'ho has plantejat mai? O és que els mitjans locals hi tens més llibertat? I tant que m'ho vaig plantejar, però aquest món ja se sap com funciona: una mica per contactes, per no dir del tot. Es va anar intentant però no va sortir res, i quan comences aquí vas filant a poc a poc fins que acabes dirigint una emissora com aquesta, que podem dir que està engegant. Tinc moltes expectatives.

Com funciona una ràdio local? El més important que caldria destacar d'una ràdio municipal són els col·laboradors. Ells fan que vagi tirant endavant, i quan més, molt millor: coses per fer sempre n'hi ha. A part d'això, has de cobrir tot el què dóna el poble, la ràdio ha de servir al seu poble tant a nivell informatiu com d'entreteniment i cultural. Per això cal molta diversitat de programes i continguts. Però ara mateix, el més important per subsistir és la publicitat. És l'únic recurs que tenim.

Per què fins fa poc, la ràdio era cosa de l'Ajuntament, no és així? Sí, jo treballava com a funcionari, però la cosa està clara: una ràdio no dóna beneficis, és un servei. I quan no es pot aguantar, es retalla. Farà uns 6 mesos, em van dir que no hi havia pressupost per cobrir els costos, i s'havia de tancar. Això ha passat a molts pobles, no és un bon moment. Però esperaven, i jo també, que no caigués. Va haver-hi una mena de pacte verbal, que era desig per ambdues parts: jo m'encarregaria d'aguantar la ràdio a través de la publicitat. Per la seva banda, l'Ajuntament només ha de fer-se càrrec dels costos de les infraestructures. És molt difícil, per això dic que estem engegant, i més ara, que l'economia trontolla i els negocis no inverteixen tant en pagar-se anuncis. Però de moment, Ràdio Sant Vicenç està aguantant, i segueix emetent.

I segurament per això, els col·laboradors són tan importants ara mateix. Com arriben fins aquí? Hi ha de tot. Hi ha companys que fa programa perquè els he anat a buscar jo. I d'altres, que escoltant-nos han tingut idees i han vingut a proposar-nos coses noves. No parlo únicament de santvicentins, també han vingut des de Llavaneres, Mataró, Caldetes, Arenys i Barcelona. Haig de dir que mai he dit que no a ningú que hagi vingut a demanar un espai per un programa. Els aconselles i ajudes a polir una mica la seva idea, i endavant. És d’agrair que hi hagi gent que li agradi col·laborar amb nosaltres perquè sí. I és molt maco.

Per què quina mena de continguts hi trobem, ara mateix?
Generalment és una ràdio musical, però també hi tenim els informatius, alguns magazines, programes dirigits al públic infantil... es retransmet l'hora del conte, per exemple, que s'enregistra a la mateixa biblioteca i s'emet els dimecres i els diumenges.

I la gent del poble, què en pensa d'aquesta emissora? Hi ha de tot. La gent el què vol és que es doni veu a tot el què passa al seu voltant. De vegades arribes a temps, d'altres, no. Però ho intentem. El què volem fer també, és saber quanta gent ens escolta, però per això cal contractar una empresa que ens faci un índex d'audiència. De moment, el que sí hem fet és obrir la ràdio a Internet, perquè ens pugui escoltar tothom qui vulgui.

Què tens pensat per Ràdio Sant Vicenç? De cara al setembre vull reestructurar els continguts, fer una programació nova, perquè fins hem estat una mica pendents de la publicitat. Entre les idees que vull dur a terme, està previst fer un dominical cada diumenge, on hi intervinguin els polítics del poble, una mena de roda dels diferents partits. Això inclouria la participació del poble santvicentí, ja que s'espera que la gent truqui, pregunti i proposi. Una mica de periodisme ciutadà, escoltar la veu del poble, la seva opinió. Crec que això també ajudaria a millorar moltes coses, i una ràdio municipal ha de servir per això. Ja que en tenim l'eina, què menys que intentar-ho!


3 viles, Juliol 2009 - http://www.3viles.com/3Viles/ARTICLES%20MENSUALS/3C6BA90E-8353-41EE-AF45-CCDF85E33479.html

El + llegit