Tinc una amiga que ha decidit que el seu objectiu a la vida, ara per ara, serà el de fer-se funcionària, perquè li pot més el viure de la feina i no el treballar per viure. I és que té un company que ha decidit abandonar l’esclavitud de les obres per fer-se professor, i així poder gaudir de més temps lliure que dedicar-li als seus. Això em recorda una enquesta que es va realitzar fa anys, en la que la majoria de nens mostraven interès per fer-se funcionaris, encara que la molts d’ells no sabia explicar en què consisteix la feina. Avui, caldria matisar aquesta informació, ja que l’última enquesta del Departament de Recursos Humans d’Adeco, determina que la majoria de nens, exactament un 75%, valora més la vocació que el sou. Els futurs treballadors, creuen que és més important passar-s’ho bé que guanyar diners, i retornen al somni de fer-se futbolista, actriu o cantant. A més, el 84% dels funcionaris es mostra desmotivat en la seva feina, o això confirma l’estudi independent del col·lectiu de Tècnics d’Hisenda. El món individualista i competitiu de l’Administració no és tan bo com sembla, i el mite dels múltiples esmorzars a mig matí, decau pel seu propi pes.
Ella però, segueix obsessionada amb renunciar a fer el què li agrada, i està disposada a ordenar arxius i carpetes per tal de gaudir d’un bon horari i una jubilació assegurada. La seva insistència em desconcerta, perquè encara sóc de les que penso que la feina ha de ser un passatemps, i renego, digueu-me utòpica, a treballar sense ganes. Faltaria veure, però, com s’actualitzen aquestes dades, amb això que en diuen crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada