TONO, un home de minories

ANTONI COSTA MATAS, President de la Penya Perica de Sant Andreu de Llavaneres

L'Antoni Costa Matas, o com se'l coneix pel poble, en Tono, és un home popular però difícil, com ell mateix explica: “Estic a la banda fluixa, perquè sóc un home de l'Espanyol, de dretes i bastant religiós, tres punts que són minoria a Catalunya!”. Aquest llicenciat en econòmiques va abandonar el món financer per muntar la Peixateria Neus, que avui regenta amb el seu fill Christian, i per intentar aportar el seu granet de sorra a la millora del poble, quan va entrar en política: “Buscava recuperar la tranquil·litat de Llavaneres, una mica el què era, i convertir la vila en capdavantera el Maresme, tot i que crec que no ho vam aconseguir del tot”. Actualment és el President de la Penya Perica de Sant Andreu de Llavaneres, que porta amb molt d'orgull. Quan li preguntem pel passat, en Tono ens comenta que tot i que ha sigut una temporada molt “magre” pels espanyolistes, han gaudit d'una remuntada “increïble”. Quan miren cap endavant, hi posa moltes ganes, tot i que no oblida el cop dur d'aquest inici, amb la sobtada mort del seu capità, Dani Jarque: “Això ha canviat el curs de tot, perquè ha sigut desmoralitzant per jugadors i seguidors”, explica, “però tot i això, estic molt esperançat”.

Segurament, com a bon Matas, el teu lligam amb Llavaneres ve de lluny. També hi estiuejaves? Sóc fill de Barcelona, i els meus avis tenien la casa pairal aquí a Llavaneres, on hi venia a passar els estius. L'any 1972 em vaig casar amb la Neus, vam muntar la família Costa-Carbonell i vam comprar aquest apartament [que es troba als antics terrenys de Can Matas]. Vam estar entre Barcelona i Llavaneres fins que vaig començar com a comerciant, amb les peixateries Neus [a Llavaneres i Mataró], i vam ubicar-nos definitivament aquí, ja fa més de 20 anys. Jo ja era una persona bastant popular, entre d'altres coses, la meva dona i la meva germana portaven la botiga de llaminadures Tono's, i també vaig entrar en temes de política.

Què buscaves aconseguir per Llavaneres a través de la via política? Aconseguir recuperar el poble com era: tranquil, agradable, ric,... que fos capdavanter al Maresme. Ara crec que no ho vam aconseguir del tot, encara que vam canviar moltes coses, i qui sap si algun dia hi tornaré.

I ara ets el President de la Penya Perica de Sant Andreu de Llavaneres. Com decidiu muntar aquesta entitat? Fa 2 anys, a partir de la Final de Glasgow, quan l'Espanyol va jugar perdre la Final de la UEFA amb el Sevilla. Havíem organitzat una sortida des de Llavaneres per anar-hi. Avió cap a Liverpool, autocar fins a Glasgow, el partit, i la tornada, amb la derrota... En aquest viatge, vam decidir muntar-la, impulsada en primer lloc per la família Spa-Matas, concretament, per la Pilarín Spa i la seva família. I abans de crear-la, a mi ja m'havien assenyalat com a President! I la veritat és que em va fer molta il·lusió, perquè negar-ho. He sigut espanyolista tota la vida, soci des dels 7 anys! Quan van enderrocar l'Estadi de Sarrià, per mi, va ser molt dur.

I la teva família també era perica? Per part Spa-Matas sí, són periquitos, a més el meu tiet, Joaquim Spa, membre de la gestora de l'Espanyol, va ser el que em va regalar el primer carnet de soci; però la família Costa és culé. De fet, el meu tiet [Agustí Montal Galobart] i el meu cosí [Agustí Montal Costa] van ser tots dos Presidents del Barça! I jo era l'ovella negra,... també pel tema polític!

La Penya neix al mes de setembre del 2007. Sí, la vam inaugurar 300 persones, amb la presència del nostre President, en Daniel Sánchez Lliure, i el jugador de l'equip, Riera. Van començar a sortir periquitos per tot arreu!
Avui, quants seguidors de l'Espanyol hi teniu adherits? Som 133 associats, i em sembla que aquest any entren tres o quatre altes més. És molt.

Com veus el nou Estadi de Cornellà-El Prat, perquè ja heu fet una primera sortida per estrenar-lo, no és així? Vam agafar un autocar per assistir a la inauguració. Érem 60 membres de la Penya i la veritat és que estic molt content, perquè és una cosa que necessitàvem: estàvem de “lloguer” i ara estem a casa nostra. Des d'aquí podem tirar molt més, n'estic convençut. La pena ha sigut aquest inici de temporada, amb la mort del capità... amb una setmana hem passat de l'alegria més grossa a la pena més forta.

Quin homenatge li vau fer a Dani Jarque? Ens vam reunir a la plaça de l'Ajuntament, a les 21 hores, ja que el 21 era el seu número. Es van posar dues banderes de l'Espanyol amb el símbol mortuori, una fotografia d'ell i una espelma. Es van fer 5 minuts de silenci, es va resar una oració i es va cantar l'himne de l'equip en el seu honor. Haig de dir que tots els llavanerencs van ser molt solidaris, perquè molts es van quedar amb nosaltres durant l'acte, i els qui estaven de pas, van respectar el nostre dol.

Per què creus que hi ha un enfrontament real entre el Barça i l'Espanyol? El gran i el petit... sempre hem hagut de lluitar contra “el monstre”. Hi ha una competència esportiva real, però no comparable amb la que hi ha entre el Barça i el Madrid. Però potencialment confio molt en el futur de l'Espanyol: el 33% dels 60 membres que vam acudir a la inauguració del nou Estadi, eren dones; i el 40% del total d'assistents a l'acte, eren menors de 30 anys. Amb això vull dir que hi ha un corrent que s'ha de tenir en compte... per què sempre el mateix? Molta gent s'ho comença a preguntar, i despertem força simpatia.

Com a oponent del Barça, sí. Bé, sí, també estem una mica entre dues aigües: a fora som catalans, i aquí no ho som prou. Jo crec que els espanyolistes som una barreja de tot: familiar, política, personal, econòmica, social i carismàtica. Això és molt bo.

Què li costa a un llavanerenc fer-se soci de la vostra Penya? Una anualitat de 30€. Se'ls dóna un carnet, i a tot el què organitzem tenen preferència, el què no vol dir que la resta, els que no són socis, no puguin apuntar-se a tot el què fem. Tota la informació la tenim a la nostra web [www.penyapericadellavaneres.com].

Per què com entitat, què més feu? Participem a la Fira d'Entitats, fem el sopar de Nadal, una sortida gratuïta pels nens per anar a veure algun partit de l'Espanyol... o la Pesolada Perica Popular, que creiem que ajuda a promocionar el millor de la nostra terra. El nostre escut juga amb el del poble, pel que fa a colors i forma.

On us ajunteu tots els membres? Ens reunim sempre al bar “Pato maralgo”, i ara ens han cedit l'antic local social del Futbol Club Llavaneres. Allà assistirem a les reunions de la Junta; un altre lloc per discutir la jugada.

Quines facilitats us aporta el Club com a Penya? Ens dóna més accessibilitat: aparcament gratuït, samarretes firmades pels jugadors,... també ens han donat la possibilitat de tenir 32 seients al Nou Estadi, per estar tots junts. L'aficionat manté al Club, i a la inversa.

Tornant a les sortides, penseu continuar amb els autocars? La prova pilot va ser el dia de la inauguració, i va anar força bé. La idea és seguir amb el tema, perquè tot i que sortim molt aviat, ens deixa a 7 minuts de l'estadi i tindrem una zona comercial al costat per passar l'estona prèvia al partit. És una comoditat. També tenim previstos 2 o 3 desplaçaments conjunts, ja sigui a València, Pamplona o Saragossa.

3 viles, SANT ANDREU DE LLAVANERES, Setembre 2009 - http://www.3viles.com/3Viles/ARTICLES%20MENSUALS/03C23729-B5ED-4A44-968E-F4A60CB83F64.html