ENTREVISTA a Sílvia Tosca, cantant folk i empresària
La Sílvia Tosca ens obre les portes a casa seva amb molt d'entusiasme i amabilitat. Mentre dura l'entrevista, la música no pot faltar. Una de les versions de Frank Sinatra, “Fly me to the moon”, apareix amb veu trencada. És ella. “Sempre m'ha agradat la música d'homes, i per això sempre treballo amb greus, però aquí vaig pujar una mica el to; és una cançó que m'encanta”. Energètica i xerraire, aquesta melòmana va començar al món del turisme, i uns quants anys a l'Administració, per acabar tornant a la música: “Em fa sentir genial, jo li recomano a tothom”.
Barcelonina de naixement, la Sílvia va estiuejar gran part de la seva infància a Premià de Dalt, fins que els seus pares vam marxar per feina a Madrid. Ja fa 10 anys que està instal·lada a Sant Vicenç de Montalt amb els seus dos fills, l'Ariadna i l'Àngel, on assegura que viu molt tranquil·la: “Jo estic aquí, sento els ocellets, veig el mar, estic en contacte amb la natura, què més vull?”. Amb una guitarra ben a prop i la seva família, la Sílvia, no necessita res més.
Barcelonina de naixement, la Sílvia va estiuejar gran part de la seva infància a Premià de Dalt, fins que els seus pares vam marxar per feina a Madrid. Ja fa 10 anys que està instal·lada a Sant Vicenç de Montalt amb els seus dos fills, l'Ariadna i l'Àngel, on assegura que viu molt tranquil·la: “Jo estic aquí, sento els ocellets, veig el mar, estic en contacte amb la natura, què més vull?”. Amb una guitarra ben a prop i la seva família, la Sílvia, no necessita res més.
Quan comença la teva afició per la música? Jo diria que vaig néixer amb ella. De joveneta havia fet una mica el més típic, ballet clàssic, solfeig, dansa, jazz... i volia estudiar a l'Institut de Teatre, però a casa no em van deixar. Vaig passar uns anys a Madrid, on em vaig dedicar un temps al teatre amateur [òpera rock] i a fer concerts de cançó protesta, en català. T'estic parlant de temps de Franco, no sé ni com no em mataven! Algun tomàquet em devien tirar, però la gent s'ho escoltava, suposo que com no m'entenien gaire..! Vaig acabar deixant-ho tot, i avui m'he sortit amb la meva: He tornat amb la música, i em sento genial! Ara la meva mare és una de les meves millors fans.
En quin moment la recuperes? Ja fa un any i mig que vaig agafar de nou la guitarra. Estava molt deprimida per altres motius, i em sentia tan fluixa i tan trista, que vaig sentir la necessitat de tornar-hi. Vaig començar a tocar de nou, a composar nous temes, a tenir alguns bolos,... és un món molt dur, cada dia has de trobar les teves hores de dedicació i viure de la teva música és molt difícil, però a través d'ella m'he refet, i em sento molt més feliç.
Per què la guitarra? Jo volia fer piano, i a l'Escola de Música Municipal d'Alcobendas, no tenien piano, així que vaig passar a la guitarra, i em van ensenyar quatre notes, però res! Allà em tenien més amb les sevillanes que altres coses. Al tornar a Catalunya, un amic me'n va ensenyar una mica més, i la resta, autodidacta. La veritat és que vaig tenir una adolescència molt musical. Sempre ens estàvem en un garatge, a Premià, escoltant o tocant música amb la resta de la colla. I ara, el meu guitarrista també m'ajuda moltíssim quan em costa enganxar alguna nota.
Moments d'inspiració? La inspiració t'agafa vivint. Sóc de les que va sempre amb paper i un bolígraf a la bossa, perquè pots estar a la platja, o fent la compra, o passejant, o parlant amb una amiga! I de sobte et ve al cap una vivència, un record, un sentiment... et ve la idea, comences a pensar i et surt.
Com definiries el teu estil? Doncs em considero bastant folk, faig una barreja de moltes coses, sempre arrelada a la música dels anys 70 i 80 i al jazz i soul modern de tipus Diana Krall, Nora Johns, Jason Mraz, James Morrisson,... és el que més he escoltat; i tot en anglès! A casa sempre teníem música bona i americana, per això ara em sentiria rara cantant en català o castellà; no ho sé, és el què em surt. De moment tinc 3 temes propis, i algun dia, espero poder gravar una cosa més en serio, però la veritat és que és un món molt difícil i molt car, perquè hi ha drets d'autor pel mig. El factor sort és molt important.
Però també s'estan obrint nous mercats amb el tema musical. Sí, és que cal evolucionar, la gent ja no compra discos. Internet està obrint molt el ventall de possibilitats, i s'acabarà tirant per allà. Jo de moment tinc el meu myspace [www.myspace.com/silviatosca], i va bé, la veritat, perquè la gent t'escolta per allà, et coneix, i quan et volen contractar, molts, ja et demanen directament l'adreça; d'altres encara no, i els has d'enviar una maqueta per correu ordinari... és tot un procés.
Mentrestant, treballes a una productora musical [BcnADSolutions]. Coses de la vida, la música et porta a la música! Allà fem música per spots de televisió, ràdio, televisió,... fins ara hem treballat molt pel mercat hispano-americà, de fet, la revista Telly Awards va fer una menció especial a la nostra feina per la nostra campanya de “El Pollo Loco”. Però ara volem venir cap aquí, i estem muntant una capçalera de músics, un banc de veus, cosa que no ha fet ningú. És molt innovador, perquè a Internet, quan busques una cosa concreta, te'n surten mil, però d'aquest àmbit, res! I per ara ja tenim unes 80 veus, i molt diverses pel que fa a textura, accent, registre i estil. I no són tots cantants, també hi tenim actors, perquè no! Has de tenir de tot.
Per què com es posa música a un anunci? Va tot molt lligat o et donen llibertat creativa? Et donen alguna referència, de tipus: “Fes-me una salsa amb molta percussió al principi, i després tal...”. Es treballa sobre imatges, i el compositor treballa sobre elles. La veu en off es posa després. Si tens sort i aconsegueixes col·locar una de les teves cançons, és genial, però és molt difícil que passi... per això aniria bé tenir un banc de veus, per quan busquis una cosa concreta.
Però aquí no acaba la teva feina amb la música... No, amb el mateix noi amb el que treballo a la productora, el Dani Valldosera, hem creat Silvia Tosca Management, on de moment ja cobrim a 5 artistes, i de cara al setembre començarem a bellugar-nos per seguir treballant.
Has de tenir una gran vocació artística, perquè també restauraves mobles. Quan vaig deixar el món administratiu vaig començar a dedicar-m'hi. Ara amb la crisi estava molt parat, però vaig començar a fer-ho també de manera autodidacte. Potser sí que tinc una vena artística, també m'encanta la cuina, de vegades dibuixo,... és que vaig fer disseny de moda un temps. Suposo que em fa desconnectar, l'art és el millor per no pensar en altres coses, per això em fa sentir tan viva.
Esperes la gran oportunitat? Ja n'he tingut moltes mentre he sigut joveneta. Sé que ara tinc altres limitacions, però mentre pugui cantar, estaré bé. I si penses en positiu, les oportunitats acaben venint soles, per contagi.
Les 3 Viles, SANT VICENÇ DE MONTALT, Setembre 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada