El senyor Tintoré entra a la Biblioteca de Sant Vicenç amb un maletí replet de cartes. Mentre m’explica poc a poc qui era el seu fill, obre el maletí i completa la seva persona amb cartes, poemes i fotografies. Parla d’una gran allau de solidaritat humana. Tot i que tractem una gran pèrdua, es mostra positiu, optimista i esperançador. Em quedo amb una frase: “Tot i la seva absència, en Marc és més present que mai”. Me la guardo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El + llegit
-
Entrem en una de les habitacions de la casa, un estudi petit on la llum s'emmarca en un finestró que dóna al jardí. Hi trobem teles apil... -
M’agradava escriure, de sempre. I les meves mans s’aturaven, i els meus ulls feixucs i cansats no feien més que llegir i rellegir aquesta a...
-
El passat 27 de desembre, de nou, Llavaneres va mostrar la seva cara més solidària; la iniciativa, però, era d’estrena. El Festival de les l...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada