Compres cegues

Abans de res, heu de veure l’habitació, perquè no podeu pagar una habitació sense haver-la vist abans, no és lògic, de la mateixa manera que t’emproves una peça de roba abans d’abonar l’import, tots hauríem de palpar amb les vostres mans el llit en el que passarem la nit. La veritat és que raó no li’n faltava, buscàvem allotjament per una nit, el cel amenaçava pluja i els càmpings deixaven molt que desitjar. I entre somriures forçats i d’altres més sincers, aquella dona ens donava l’oportunitat de trepitjar el producte abans d’adquirir-lo, evitant així l’engany de fotografies que distorsionen les dimensions i comoditats d’una sala.

Però tot i la seva lògica, ens vam sentir estranys. No és l’habitual trobar-se amb situacions d’aquesta mena, perquè estem acostumats a desencantar-nos un cop trepitgem els hotels, i perquè poques vegades tens l’oportunitat de triar. Hi han establiments de recepcions espectaculars, que a l’hora de la veritat tenen habitacions penoses, i d’altres que tot i la escassa ornamentació, et sorprenen gratificantment.

Antigament, compraves per necessitat, i t’asseguraves que allò era el què necessitaves, sense cegueres: palpant. Avui dia, el consumisme compulsiu en el que ens hem educat, et porta a comprar per caprici, i sense valorar de la mateixa manera la qualitat dels productes. És com quan arriben les rebaixes, que adquirim tota mena d’articles sense cap mena de sentit, i dies després guardem a l’armari dues jaquetes tres talles més grans, una samarreta en la que no t’hi pots encabir, i unes sabates fucsies amb purpurina: el preu et va encandilar, compres perquè és barat, no perquè fos imprescindible.

Òbviament, no podem exigir provar el menjar abans de demanar la carta, perquè saciaríem la gana abans de decidir el plat; però si em gratifica conéixer gent que, tot i el pas del temps, continua mantenint la costum de mostrar, sempre que és possible, el que s’està venent. És una manera de guanyar-se al client, d’entablir-hi confiança: perquè si d’una cosa sí peca la xarxa, és de la falsedat que s’hi mou. I sí, vam pujar a veure l’habitació, i ens va recomfortar saber que hi havia llit de matrimoni, i no dos matalassos forçosament units.

Racó Viu - Les 3 viles, Octubre 2008

Ruben Torras, traçant el camí

No va néixer amb un pinzell entre les mans, sinó amb un ordinador i amb una vocació innata per plasmar la seva expressió més subconcient en teles, que treballa amb passió. Ruben Torras, santivicentí de 29 anys, s’obre camí com a pintor de brotxa fina en un món en el què el suport als artistes pictòrics, escasseja: “Aquí hi tenim menys consumisme artístic que a d’altres països europeus, s’aposta poc pels joves, et demanen un llarg vagatge i una experiència que demostri que ho fas en sèrio, i que demà no t’hauràs cansat de pintar”.

El seu gust per la pintura és genètic, ja que el seu pare és un bon retratista i té bona mà, i des de petit ha absorvit l’afecte per l’art. Es va iniciar en el món del còmic, i la seva vinyeta saltava a la vista a la revista Montalt Informatiu. Després d’un mòdul de tècnic de so, que també destaca les seves ànsies creatives en l’àmbit de la música electrònica, Ruben va fer evolucionar el seu art fins a un altre estament, per no deixar de créixer. “Parteixo d’imatges, utilitzant l’ordinador com un pinzell que modifica la instantània inicial, deixant lloc a la idea”, explica, “la fotografia et deixa una instantània i ja està, però amb la pintura puc anar més enllà”. Amb l’esboç en pantalla, en fa una impressió per plasmar-la en la tela, i continua capgirant les idees fins a obtenir un resultat que el gratifiqui: “Quan no m’agrada com m’ha quedat, o no és el que jo espero, continuo pintant a sobre, i si tot i així no em conforma, l’aparto, i enceto un de nou”.

“L’artista és un 50% natural i un 50% acadèmic, sinó treballes de forma constant, no evoluciones”. Estudiant de Belles Arts, aquest jove santvicentí destaca a la seva facultat, ja que ha sigut seleccionat per una exposició, junt amb altres companys de la seva promoció, a la seva universitat, i més endavant, les seves obres arribaran fins a la ciutat de Bilbao per exposar-les a l’Ikas-Art 08. Quan li preguntes què creu que té d’especial, Ruben comenta que encara li queda molt per donar: “Les idees hi són, em fa falta temps per anar-les desenvolupant”. I és que ens trobem davant la mostra d’una nova generació artística, que regira el vell procediment de captació de la realitat: “M’inspiro amb tot, des dels mitjans de comunicació, Internet i revistes, fins al disseny, qualsevol cosa em pot aportar una idea inicial”. La incidència de les noves tecnologies en el món de l’art és evident, fins el punt que ha creat la seva galeria virtual de manera conjunta amb altres artistes, per poder difondre les seves creacions [www.theartstage.com]. Tot i això, no és fàcil despendre’s: “Pintes per comunicar i perquè la gent gaudeixi del què fas, però costa deixar-ho anar, amb la feina que t’ha portat”. Ruben Torras aspira a continuar amb la seva vocació, i tot i que el dia de demà pugui viure a partir d’ella, seguirà pintant, perquè ho necessita: “Hi ha qui necessita escriure per expressar-se, i qui necessita cantar; jo pinto, perquè necessito treure les meves idees i perquè m’omple”.

Reportatge Sant Vicenç de Montalt - Les 3 viles, Octubre 2008

Unint forces, es fan més grans

Centrals de compres i serveis, l’associacionisme sectorial com a eina de sostenibilitat del comerç independent davant la competència internacional, amb l’abaratiment de les despeses

No és el mateix adquirir-ne 4 que 100 d’una sola tongada, és per això que molts comerciants s’uneixen per sumar les seves compres, i així aconseguir millors condicions per tots.

La idea principal és comprar més quantitat, amb menys diners i millors condicions, i per aconseguir-ho, és necessària la superació de la fragmentació comercial. Les Centrals de Compres i Serveis són operadores, amb recursos econòmics i personalitat jurídica pròpia, que tenen com a objectiu desenvolupar activitats i prestar serveis a empreses independents. Solen associar-se per tal d’adquirir productes als fabricants a un preu més assequible, i més endavant, acaben per crear la seva pròpia marca sense perdre l’experiència de cada una de les empreses que s’incorporen.
Cal diferenciar les Centrals de Compres i Serveis d’altres sistemes de comerç que operen de manera semblant, com ara les cadenes horitzontals o les verticals. Així com les sucursals pertanyen a la mateixa empresa, i les franquícies, comparteixen la marca, les Centrals de Compres i Serveis ajunten diferents empreses d’un sol sector, per tal d’abaratir els costos, sense perdre la seva identitat.

Unir-se per adquirir més productes a millor preu, sense perdre l’experiència

Les Centrals de Compres, poden ser cooperatives constituïdes, o que actuen formalment com a tal, o bé negocis –que busquen treure’n benefici propi d’aquest intercanvi. L’objectiu principal es millorar seva posició de competència al mercat, aconseguir estalviar preu en les seves compres, ja sigui per consum propi o per producció. Després quan s’entra en el territori dels serveis, ja que aquesta unió els permet ampliar la formació dels seus treballadors de manera més especialitzada, crear una nova marca sense que es perdi l’original i gestionar-la en nom de tots. Marketing, poder de negociació de compra, coneixement de mercat i tecnificació.

Inconvenients

Posar en funcionament una Central de Compres i/o Serveis, no és sempre beneficiós. I és que si queda clar que la rebaixa en el preu la millora en les negociacions amb els proveïdors són els objectius principals, l’adquisició de grans quantitats pot resultar perjudicial: aquest material no ha de servir per acumular pols al magatzem.
A més, cal remarcar que, amb la suma de les empreses d’un sector per una mateixa causa, s’està ajudant a la competència més directa a créixer, cosa que molts temen. Fa falta, doncs, que hi hagi una bona organització, reglamantada i eficaç, per passar d’una simple associació de grup de compres a una central amb funcions de gestió, assistència i estratègia.

INTERNET EN LES CCS
Amb l’avenç de les noves tecnologies, l’estructura de les Centrals de Compres alhora d’organitzar-se en surt beneficiada. Internet pot facilitar la posada en comú de les comandes, amb la creació de portals que ajuntin l’esforç de diferents empreses, sense la necessitat d’estar unes a prop de les altres. Al mateix temps, la xarxa també pot millorar el contacte amb proveïdors i clients.
És el cas de CEALCO, per exemple, CCS líder en fontaneria, climatització i sanejament que ha creat una extranet per informar als socis de les tarifes de venda establides amb els proveïdors. Cal destacar que CEALCO connecta amb Europa a través de la central europea EDT, juntament amb altres països com Alemania, Dinamarca, Hongria, Bèlgica, França, Àustria i República Txeca.

ASSOCIACIONISME EN TEMPS DE CRISI

Quan el mercat trontolla, les petites i mitjanes empreses busquen refugi en l’associanisme. És un moment de multiplicació de socis dins les CCS: es millora el compromís intern per por a no resistir una mala etapa econòmica.

INICIATIVES PER CRÉIXER
Si pensem a nivell Europeu, Espanya està poc desenvolupada en el que fa a Centrals de Compres i Serveis. És per això que l’Associació Nacional de Centrals de Compres i Serveis (ANCECO), nascuda a Terrassa l’any 1998, treballa amb la voluntat d’incentivar la concentració comercial de les compres entre els minoristes, per tal de crear una competència més forta als mercats.
Sota aquesta idea, ANCECO ha volgut crear una base útil sobre la que sostenir un model cada emergeix amb més importància i presència a l’entorn econòmic espanyol, i sobretot, diferenciar-lo de les altres fórmules de cooperació i aliances comercials.
Per fer-ho possible, s’ha presentat el Llibre Verd de les CCS, un document que defineix els marcs de funcionament per tal de formalitzar aquesta tipus de negoci davant les institucions, i dels mercats, i així organitzar-se com a grup de manera eficient.

Contenció, però confiança en el futur
El proper 17 i 18 de setembre, ANCECO, portarà a terme el seu 7è Congrés a la Casa de la Llotja de Mar, a Barcelona, aprofitant el desè aniversari de l’associació. L’objectiu és crear debat entre els socis i protagonistes del món de les Centrals de Compres, especialment pel que fa a desacceleració del consum i els seus efectes en el mercat. És en aquests moments quan les pimes han d’estar més unides que mai: contenció, però confiança en el futur.

Publicat el 14 de setembre de 2008 a El Cèntim, suplement d'economia de L'Avui.

Un pueblo capacitado

Palafolls estrena su tercera tienda que da trabajo a personas que sufren trastorno mental severo (TMS)

Puede parecer una tienda cualquiera por fuera, un Bershka que ofrece prendas de otras temporadas a un precio razonable, pero en realidad es una tienda muy especial. En la forma y en el fondo, porque da trabajo a personas con discapacidades mentales graves y la tienda se encuentra en Palafolls, un municipio sensibilizado con las personas que padecen trastorno mental severo (TMS) gracias a la labor de la fundación local Molí d'en Puigvert, en una iniciativa enmarcada en el proyecto de integración social For and from special people que impulsa el grupo textil Inditex.

El Bershka también está diseñado

en su interior para las personas

con discapacidad física

La tienda, ubicada en la calle Major, está diseñada, además, para favorecer la accesibilidad y movilidad de personas con discapacidad física y cuenta con un mostrador adaptado para personas en silla de ruedas, perchas a 120 centímetros y probadores más anchos de lo habitual con interruptores de comunicación para avisar al personal.
No es la primera vez que Palafolls tiene una iniciativa de este tipo, que busca proporcionar empleo y capacitar profesionalmente a personas con TMS al mundo laboral. La Fundació Molí d'en Puigvert se convirtió en el 1995 en la sede de los programas de rehabilitación social y laboral para el colectivo de TMS del Maresme, y ha ido desarrollando distintos proyectos realizados por la Generalitat de Catalunya, la Diputación de Barcelona, el Ayuntamiento de Palafolls y la Comunitat Terapèutica del Maresme. En el mismo pueblo ya se habían creado otros dos establecimientos de este tipo: Fora de Sèrie, comercio en el que se ofrece ropa de marca Massimo Dutti –también de Inditex– rebajada hasta un 50%, y que se ubica justo delante del nuevo local, y Moltacte, en el que se vendía ropa artesanal confeccionada por los mismos empleados hasta enero de este mismo año.
En el Ayuntamiento han querido remarcar su interés por seguir trabajando a través de la misma fundación. Valentí Agustí, el alcalde, se siente muy reconfortado con el éxito obtenido con el primer establecimiento, que se amplió hace dos años debido a su éxito, y bromea asegurando: “Pronto haremos la competencia a La Roca del Vallès”. Se espera que la iniciativa prolifere con la incorporación de nuevas firmas o de más marcas del grupo Inditex en la zona, para continuar con la filosofía de vender ropa a mejor precio, y al mismo tiempo, ayudar a personas con trastornos mentales a ser económicamente independientes, y a que puedan trabajar como cualquier otra persona, que de eso se trata.

Publicat a VIVIR, LA VANGUARDIA, 3 setembre de 2008

DOBLE CARA D’AGOST

Racó Viu, Les Tres Viles, Setembre 2008

La cançó està a mig sonar. Entra un client i demana una Coca-cola i un plat d’olives. A la barra una parella saboreja una clara de granitzat de llimona en una conversa no gaire emocionant. Tres taules amb plats a mig acabar. Dos cafès, sis plau, un amb la llet natural; jo vull sacarina, no sucre. El cel està turquesa, el mar transparent, el sol descoloreix la fusta de les taules. Vull el compte. El murmur de la gent xerrant envaeix els seus pensaments, cansats, difosos, opacs. Senyora, un gelat. Els cafès a la barra. L’altre cambrer amb la safata amunt i avall, intentant guanyar-se una propina. El gel del congelador impactat a cara i mans. El soroll de la màquina registradora, que s’obre i es tanca a una velocitat d’espant. Canvia la cançó. El rellotge que no avança. Teniu tabac? El canvi de la taula 13. El senyor Joan entra amb els seus néts. El de sempre nena. Draps bruts. El sol s’interposa darrera la columna i li cega la mirada. Els pensaments que no tenen temps de progressar. La ment obeeix l’automatisme. Els peus ballen al son de les peticions dels clients. Entren, seuen, demanen, consumeixen, s’aixequen, paguen, desapareixen.
Tothom saluda, ningú la coneix. Una copa de cervesa. El rentaplats acaba el seu torn. Els gots cremen, com el sol que no la deixa veure qui hi ha a la taula 2. Deu cèntims de propina, i la moneda ressona al pot metàl·lic. El locutor de la ràdio anuncia les 7 del vespre, però el rellotge no avança. El sol no s’amaga, i no hi veu. Quatre mitjanes a la 15! Els plats al seu lloc. Els nens triant les patates. Tres turistes observant els gelats. La parella de la barra amb el bitllet a la mà. La moneda de deu cèntims al pot. Teniu tabac? L’altre cambrer amunt i avall. El cel va perdent llum. La cosa agafa ritme.

Per molts és el mes de les vacances. Per ella no. Agost també és sinònim de feina, és aprofitar el fòrum de gent sense preocupacions per omplir butxaques, quan els altres les buiden. Agost és un mes de doble cara, però que manté una relació recíproca entre totes dues.

'BAÑO PERRUNO'

Breu Despiece publicat a la secció VIVIR de LA VANGUARDIA, 01/09/2008

MARESME– En época de playa, sabuesos y bañistas no mantienen siempre relaciones amistosas. Son muchas las playas que muestran su cartel de prohibida la entrada a perros, y es que estos animales y las playas viven una situación de incompatibilidad durante la temporada veraniega. Generalmente, las ordenanzas municipales, prohiben que los canes pisen la arena en un horario determinado, como por ejemplo Sant Andreu de Llavaneres, que restringe el baño perruno de 8 de la mañana a 8 de la tarde. Otros van más allá, como el caso de Vilassar de Mar, o de la capital de comarca, Mataró, que impiden que las mascotas se remojen en agua salada a partir del mes de mayo, y hasta setiembre, e incluso, octubre. Estas limitaciones se basan principalmente en motivos de higiene.
El procedimiento a seguir en caso de incumplimiento se repite: los bañistas dan la queja a la Cruz Roja de la playa, que en general trabaja de 10 a 18h, y estos avisan a los propietarios. Si el problema persiste, o los socorristas no están en horas de trabajo, se procede a llamar a la Policia Local, que de inmediato deberían avisar de la normativa fijada por el Ayuntamiento, y multarlos si es necesario.

La figura de l'autònom

EL CREIXEMENT DELS AUTÒNOMS als nostre mercat s’estanca, tot i que la xifra continua essent elevada en un modus operandi que té tants atributs com perjudicis.

Actualment a Espanya hi han 3.405.406 autònoms registrats, una manera de treballar que té tantes avantatges com inconvenients. Però què el diferència de l’assalariat subordinat?

Quan una empresa contracta un treballador i l’inclou a la seva plantilla, aquest es converteix, automàticament, en un assalariat que cobra cada mes en base al que es fixi a la seva nòmina. Els seus beneficis són el resultat d’una operació de sumes i restes que tots coneixem: un sou base del que s’extreu la seva part proporcional d’Impost de la Renta (IRPF), la seva contribució a la Seguretat Social, etc. Al mateix temps, es té dret a vacances pagades, a cobrar l’atur, a pagues dobles, permissos per paternitat o baixes, a una indemnització en cas d’acomiadament, etc.
Quan una persona treballa per una o diferents empreses pel seu compte, és un autònom. Aquesta figura ha de seguir un procediment diferent alhora de cobrar: la facturació. Quan un treballador es fa independent, factura les seves prestacions amb una altra operació de sumes i restes: l’autònom fixa un preu base, al qual li suma un 16% d’IVA; però també ha de fer la seva contribució a Hisenda, pel que el mateix client li reté un percentatge d’IRPF. Per tant, si el preu de la feina realitzada puja a 100€, més 16€ d’IVA, l’autònom cobrarà 101€ (perquè, en aquest cas, li hem restat els 15€ corresponents a l’IRPF).

Un autònom pot facturar molt en un mes

i no facturar ni un cèntim un altre,

i té poca cobertura social, però té més llibertat

D’altra banda, l’autònom té certa llibertat dins del seu món laboral: s’adapta a les necessitats dels clients, però pot triar el seu horari, les seves vacances, permissos, baixes, etc. L’autònom no té dret a atur, ni té vacances pagades ni pagues dobles: quan deixa de treballar, no cobra. Un autònom pot facturar molt en un mes, i no facturar ni un cèntim un altre, i té poca cobertura social.

OBLIGACIONS I AVANTATGES

Per treballar com autònoms hem d’estar donats d’alta a la Seguretat Social i pagar l’alta de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). Algunes professions, exigeixen que, a més, s’estigui col·legiat, el que representa un altre pagament mensual.
Un autònom ha de declarar l’Impost del Valor Afegit trimestralment, és a dir, a d’informar cada tres mesos a Hisenda del què ha cobrat d’IVA. També ha de declarar les retencions d’IRPF, segons les quals, Hisenda decidirà si encara deu, o no, diners a l’Estat.
Alhora de passar comptes, però, l’autònom pot desgravar l’IVA de les seves despeses, que en algunes ocasions, poden incloure amb les despeses personals –tot i que sempre han de ser professionals. És a dir, si una persona té el despatx a casa, està pagant l’IVA proporcional a les seves despeses de llum, aigua i electricitat, per tant, aquestes poden desgravar-se, perquè forma part dels costos professionals.
A final d’any, l’autònom farà la declaració de l’IRPF annual, informant a Hisenda del total dels seus ingressos, restant el total de les seves despeses. El resultat, en són els seus beneficis, i com ja sabem, en funció d’aquests haurem de pagar més diners a l’Estat, o rebre’n la diferència.

EL NOU ESTATUT DELS AUTÒNOMS

El nou Estatut aprovat el juliol del 2007, i en vigor des de l’octubre del mateix any, ha tingut en compte la protecció social dels treballadors autònoms. Aquest emplaça al Govern a regular un sistema que cobreixi aquests treballadors en cas de cessació d’activitat, sempre que es garantitzi la seva contribució, la solidaritat i la seva sostenibilitat financera. Amb això, es busca la disposició de l’autònom a cotitzar, per després poder gaudir d’una cobertura social, cosa que fins ara no tenien, a diferència dels treballadors assalariats. Per tant, actualment, si un autònom té la necessitat de demanar la baixa temporal per malaltia, per exemple, té la certesa que la Seguretat Social li garantitzarà d’un mínim mensual.
Una altra novetat és la possibilitat de contractar als fills menors de 30 anys, de manera que pels segons no serà necessari inscriure’s al RETA; tot i això, no seran susceptibles a cobrar els subsidis d’atur. En canvi, els cònjugues, si hauran de continuar amb el procediment tradicional.
Els autònoms, també podran acollir-se als acords d’interès professional sectorial, de la mateixa manera que les empreses amb els seus convenis col·lectius.

S’ESTANCA EL CREIXEMENT D'AUTÒNOMS

Catalunya redueix un 0,2% el seu número de treballadors autònoms donats d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), estancament que també han patit altres comunitats com Aragó, Galícia o Navarra.
Segons Lorenzo Amor, president de l’ATA, aquest descens és “un reflex de l’actual crisi econòmica”, tot i que va puntualitzar que és l’únic règim de la Seguretat Social, juntament amb el de la llar, que té “un creixement positiu”. Segons Amor, cal que l’Administració “incentivi el treball autònom” per tal de “frenar les baixes” que s’estan registrant en les activitats dels treballadors per compte propi.
Tot i això, el número d’autònoms a nivell nacional ha crescut un 1,7% el primer trimestre de 2008, en comparació amb l’any anterior, ja que les caigudes es compensen amb les pujades d’altres Comunitats Autònomes.

Illes Balears (+7%)
Ceuta i Melilla (+1,3%)
Extremadura (+0,7%)
Madrid (+0,7%)
Andalusia (+0,3%)
Cantabria (es queda igual)
Castilla La Mancha (-0,1%)
Aragó (-0,2%)
Catalunya (-0,2%)
Castilla y León (-0,4%)
Múrcia (-0,4%)
Astúries (-0,5%)
Canàries (-0,5%)
Comunitat Valenciana (-0,5%)
País Basc (-0,5%)
Galícia (-0,8%)
Navarra (-1,2%)
La Rioja (-1,5%)

L’IRPF I L’IVA DELS AUTÒNOMS

IVA L’autònom està obligat a incloure el 16% d’IVA sempre que facturi a nivell nacional, amb l’excepció de les zones amb règim especial –per exemple, Canàries. En el cas de les despeses suplides amb factures en nom de l’empresa, tampoc es farà imprescindible sumar-hi l’IVA.

IRPF A l’inici de la seva activitat, l’autònom compte amb la possibilitat de retenir únicament el 7% d’IRPF, una ajuda per engegar la seva activitat. Passat un any, ja hauria de retenir el 15%, el percentatge marcat.

EL DICCIONARI

RETA: Règim Especial de Treballadors Autònoms al que s’han de donar d’alta els treballador per compte propi que realitzin una activitat amb fins lucratius de manera continuada, per exemple, el Règim Especial de Treballadors del Mar o el del sector agrari.
ATA: sigles amb les que es coneix la Federació Nacional de Treballadors Autònoms, presidida per Lorenzo Amor.
IAE: Impost d’Activitat Econòmica és un tribut de caràcter local que grava l’exercici d’activitats empresarials.
Trade: nom amb el que es coneix als autònoms econòmicament dependents, és a dir, aquells que tot i estar registrats com autònoms, viuen principalment dels ingressos d’una sola empresa.

‘TRADE’ : aparença i realitat
La figura de l’autònom dependent o trade, s’obté quan una persona treballa únicament per una empresa, sense formar part de la plantilla, és a dir, sense estar assegurat. Hi ha una dependència econòmica, ja que almenys un 75% dels seus ingressos provenen de la mateixa empresa, tot i que es treballa per compte propi. Aparentment és autònom, però es compleixen les característiques professionals d’un subordinat.
Aquesta figura es troba en fase d’investigació, ja que l’empresa s’estalvia els pagaments de Seguretat Social del treballador, i en cas d’interrupció de la relació laboral, aquest queda desemparat econòmicament.

Aparentment és autònom, tot i que s’acompleixen les característiques professionals d’un subordinat

Segons el nou Estatut de Treballadors Autònoms, s’haurà de fer constar un contracte escrit que avalarà a l’autònom en cas d’incompliment del contracte, amb 18 dies retribuïts de vacances i una indemnització per danys i perjudicis.

UNA XIFRA EN AUGMENT
Segons l’informe de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) l’any 2005, a Espanya hi ha hagut un increment progressiu de falsos autònoms en els últims anys.

48,4% són els trade que es concentren a les Illes Baleras, que encapçala la llista de Comunitats Autònomes amb més concentració de falsos autònoms tenint en compte la xifra total per Comunitat.

53% formen part del sector terciari, segons l’informe l’ATA l’any 2005. El perfil predominant de l’autònom dependent és el d’un home d’entre 25 i 44 anys.

Publicat el 24 d'agost de 2008 a El Cèntim, suplement d'economia de L'Avui.

Locos por un pitillo

Comprar tabaco por la noche se ha convertido en una misión imposible para los habitantes de Caldetes

Hasta diez veces en dos horas, esta pregunta se repite en todas sus versiones, y los establecimientos que permanecen abiertos al caer el sol, no saben como quitársela de encima

ELENA VIU
CALDES D’ESTRAC - Aunque el Gobierno sigue poniendo trabas a la venta de tabaco, el vicio permanece, y en la pequeña localidad de Caldes d’Estrac, el mono salta a la vista. A pesar de que este pueblo sí tiene estanco, y agrupa varios establecimientos que suelen tener máquinas, a partir de media noche es prácticamente imposible adquirir un solo paquete: los bares y restaurantes cierran, y los chiringuitos no disponen de este servicio. “Resulta muy caro mantener la licencia para vender tabaco, es un servicio y por ahora no nos sale a cuenta”, explica el propietario de uno, “además debes controlar que los menores no compren”.
Las consecuencias de esta falta de existencias tabacales causan furor y enfado en los habitantes, que irritados preguntan local tras local dónde o cómo conseguir provisiones para pasar la noche. “Vienen cada cinco minutos a preguntar si vendemos tabaco, o si sabemos dónde pueden encontrarlo”, asegura la camarera de uno de los chiringuitos, que hasta las 3 de la mañana, debe aguantar la desesperación de los fumadores, “pero aún sabiendo que no hay, la gente sigue preguntando, por si acaso”. “Este es un pueblo antitabaco”, bromea el dueño del Bar Marcel·lí. Pero ante el no, los clientes refunfuñan, y continúan en su empeño.
“La alternativa es el Hotel Colón, pero solo quieren vendérselo a sus clientes”, comenta un veraneante. Desde el Hotel han querido remarcar su necesidad dar servicio exclusivo a clientes del bar, para no quedarse sin existencias, ya que la máquina que allí se puede encontrar es de pequeñas dimensiones. “Hay un problema de falta de máquinas de tabaco en el pueblo, y todo el mundo viene aquí, pero no tenemos capacidad suficiente para abastecerlos a todos”. “Yo se lo pido a los mismos huéspedes, porque a mi me dicen que la máquina está estropeada”, asegura un joven, “y ese de ahí dice que está alojado en la 114 durante todo el verano y, a veces, cuela”, añade señalando a su amigo. Lo mismo ocurre en otro chiringuito, que esconde máquina de tabaco para evitar demandas en masa.
Otros comercios se han visto obligados a retirar sus máquinas por causas varias, como la misma estación de Renfe –que ha prohibido fumar en los andenes-, u otros comercios que ya no pueden vender tabaco por ley. Las salidas se reducen al desplazamiento hacia otras poblaciones cercanas, o bien, a intentarlo en el local de alterne de Sant Vicenç de Montalt, Los Caprichos, cosa que la mayoría rehúye. “Yo nunca he visto a una chica entrar allí dentro”, explica un fumador, “y no me extraña, porque cuando entras se te tiran todas encima pensando que buscas otras cosas”.
Contamos uno, dos y hasta tres paquetes los que esconde una clienta: “Los compro a última hora de la tarde, para no quedarme sin por la noche, porqué, quién no tiene, gorronea”. Los cigarrillos se han tornado en un bien muy preciado para los habitantes y veraneantes de la zona. “Me han llegado a ofrecer 10€ por cinco cigarros”, cuenta un cliente. “Yo vendí ayer dos por 4€”, explica otro con orgullo. “La discriminación ha pasado de un extremo a otro”, manifiesta uno de los afectados, “antes perjudicábamos a los pasivos, ¡pero ahora parecemos drogadictos en busca del chute de nicotina!”.

Ho trobaràs a LA VANGUARDIA, Vivir, 23 d'agost de 2008

Copas a ritmo de carcajada

Los humoristas se convierten en la gran atracción nocturna de los chiringuitos playeros del Maresme

Una hora de historias, chistes y espectáculo que ameniza las vacaciones con un toque de humor. Así es como muchos habitantes del Maresme disfrutan de las noches veraniegas, gracias a la amplia oferta de monólogos que se ofrecen en los chiringuitos de las playas. Los martes en el Weke-Weke, de Sant Vicenç de Montalt; los miércoles, en el Diablo Tun-tun de Mataró; los jueves, en el Lau Beach de Canet de Mar; y aún se puede seguir sumando nombres, como el Exterior, en el Masnou, o el Metumbo en Sant Andreu de Llavaneres. Los monólogos al aire libre están a la orden del día.

A media tarde se prepara el escenario, con cuatro focos y un micrófono. Hay carteles por toda la zona, indicando el nombre, el lugar y la hora del encuentro. Suenan nombres como Ramon Guamà, Juan José Bakero, Enrique El Grande, Jonathan Vives, Dani Pérez, Dani Rovira, Toni Mug o María La Vikinga, algunos más reputados que otros, pero todos con un repertorio igual de fresco y ocurrente. Se ha de pedir mesa con antelación o rellenar alguno de los huecos que se dejan en la arena. “Son noches de mucho trabajo, esto se llena como un fin de semana pero en pocas horas”, explica una camarera.

“Es entretenido y diferente”, cuenta una chica. “No es venir a tomar la copa como cada día –añade-, hay más, y a la que se ofrece algo nuevo, vamos todos para allí”. El éxito es más que evidente, no solo hay un aforo que sobrepasa la capacidad de mesas y sillas, sinó que en ocasiones llega incluso al paseo. Marta Lamas, del Weke-Weke, comenta que los monólogos son “una de las maneras más rentables de llenar el chiringuito entre semana, aunque tres cuartas partes de la gente no consuma”. Hecho que corrobora Jordi Serra, propietario del Lau Beach, quien asegura que para él es “lo único” que funciona, a pesar de que “algunos espectadores disfruten de la velada sin pagar ni un duro”.
Aunque tanta oferta conlleva sus inconvenientes, y algunos se quejan de la monotonía: “Muchos se repiten”, asegura un espectador, “hacen los mismos chistes aquí que en otras partes, por eso procuramos venir a ver a los que no hemos oído”. Por su parte, Jordi Serra asegura que “no es fácil ponerse delante de tanta gente para hacerla reír”, y en ocasiones, “los más conocidos no son los que más carcajadas provocan”. Y es que, en la variedad está el gusto. Los clientes lo saben.

Publicat a VIVIR, LA VANGUARDIA, 19/08/2008

Encuentran un cráneo en Arenys de Mar

Los socorristas de Arenys de Mar no ganan para sustos, y es que si hace dos días una avioneta irrumpió el baño de los veraneantes con un amerizaje de emergencia, ayer, unos turistas encontraron un cráneo humano a 50 metros de la playa.

La alarma saltó ha última hora de la tarde, cuando una familia de procedencia alemana, buceaba tranquilamente en las aguas de Platja Picòrdia, a pocos metros de la arena. Uno de ellos, encontró sumergido lo que parecía ser un cráneo humano de pequeñas dimensiones y no tardó en comunicárselo a los socorristas, que ya estaban preparados para abandonar su turno. “Puede usted avisar a la Policia, ¿por favor?”, preguntó cargando una bolsa de plástico. La socorrista que en ese momento cubría la zona, no salía de su asombro al observar como el turista le mostraba el cráneo en una bolsa de plástico.

Cruz Roja Arenys se puso en contacto con la Policia Local, que a su vez, dieron aviso a los Mossos d’Esquadra y Guardia Civil. Después de que las autoridades comprobaran que se trataba de un cráneo humano, se pidió a la família que indicara con el máximo de precisión posible el lugar del hallazgo. Salvamento Marítimo Cruz Roja y el Grupo Especial de Actividades Subacuáticas de la Guardia Civil (GEAS) no tardaron en encargar a sus buzos que buscaran más restos.
Se marcó un perímetro de seguridad en el que se estuvo rastreando hasta cerca de las 11 de la noche, cuando a falta de luz, se suspendió la búsqueda hasta el día siguiente. Según informaron, parece que se trata de un cráneo de varón preadolescente, o bien de mujer, y que llevaba ya años bajo las aguas de la playa de Arenys de Mar. Esta mañana se reactivó la búsqueda, aunque la playa permanece abierta al público, excepto en esta zona.

Ho trobaràs breument al VIVIR, La Vanguàrdia, el 08/08/08.